El germà Pau, d'executiu d'una petrolera a monjo de Montserrat: "Era un desgraciat"
David Valls era director d'expansió d'una multinacional francesa amb presència a Espanya, una petrolera. Ara és el germà Pau a la comunitat benedictina de Montserrat.
A punt de fer els 40, va anar a passar uns dies a Montserrat i la vida li va canviar, una història que ha explicat en una entrevista al programa "El suplement", de Catalunya Ràdio.
Germà Pau: "He estat un desgraciat per culpa dels diners. Els he donat tots a causes justes"
Quan feia d'executiu, "una persona que em coneix i m'estima em va dir: Agafa't 15 dies de vacances i ves a Montserat, com m'hauria pogut dir un balneari. La intenció era reflexionar", explica.
A l'adolescència s'havia apartat de la religió, però la proposta no se li va fer estranya perquè "Montserrat continuava sent un referent, amb uns valors espirituals, culturals i nacionals".
Un cop allà, el dia se li feia molt llarg. "Venia d'un ritme estressant i em va baixar de cop i volta" i va decidir fer el que feien els monjos, aquella "colla de friquis", diu.
L'enamorament
Fa 15 anys que és a Montserrat. Ara s'acosta als 60. Als 57 es va ordenar monjo i va canviar de nom.
La seva va ser una vocació tardana, que compara amb una relació de parella. Ell n'havia tingut quatre i s'havia casat pel civil.
És un procés. Quan entro al monestir, començo uns anys d'estudi, però hi ha un enamorament, igual que als processos de parella que jo conec, fins que et compromets. Trobo repòs, pau i comencen a canviar coses.
Segons ell, el més important per voler canviar va ser adonar-se que "la relació que tenia amb la gent era negativa. Per continuar mantenint-me havia de continuar sent tòxic".
"Deu sempre crida i és misericordiós i sempre m'havia cridat, però no l'havia escoltat", diu.
El patrimoni
Quan era executiu, diu que seguia un pacte: "Fer guanyar diners, per guanyar-ne tu."
El germà Pau va deixar enrere un tipus de vida i també molts diners, que va donar a causes que creia justes:
Jo he tingut molts diners i per això puc dir que he estat un desgraciat. La gent es pensa que amb diners ho pot tenir tot. Jo ho tenia tot, menys la felicitat i l'amor de gent.
Explica que alguns companys de feina, ara jubilats, "tenen tots els diners del món, però són uns desgraciats. Això és el que jo estava aconseguint".
No enyora gens la corbata i l'americana: "He vestit dos uniformes que no em satisfan: aquell i el que portava quan vaig fer el servei militar", explica. En canvi, se sent molt més còmode amb l'hàbit: "Em tapa tots els pecats i em dona certa pàtina de santedat".
