El govern balear inicia els tràmits perquè el català no sigui un requisit per ser funcionari

El nou govern del PP a les Illes Balears ha començat els tràmits perquè el català deixi de ser un requisit per treballar a l'administració i es quedarà en el nivell de mèrit per a les persones que optin a una plaça pública. L'avantprojecte parla d'excepcions, com el professorat. Ara s'ha obert el termini d'al·legacions. Els sindicats, el PSM-Iniciativa Verds-Entesa i Més Menorca s'hi han mostrat en contra.
1 min
El primer projecte de llei del nou govern de les Illes Balears apunta directament al català. Segons l'avantprojecte del nou executiu, ja no caldrà saber-ne per ser funcionari. A tots els serveis generals, on s'inclouen tècnics, enginyers, arquitectes, advocats i també els professionals de l'àmbit de la sanitat, ja no s'exigirà el català com a requisit. Només els professors hauran d'acreditar-ne el nivell. L'avantprojecte parla també d'altres casos excepcionals però sense definir-los.

Els sindicats consideren la proposta un retrocés molt perillós i diuen que hi plantaran cara. La secretària general de CCOO a les illes, Tatiana Vincenç, ha titllat la proposta d'"atac a la nostra llengua, la nostra cultura i al dret de tot ciutadà a poder-se dirigir a l'administració i que li responguin en aquella llengua que ell tria [...]. Segons el que facin, valorarem les possibilitats d'acció que tenim", ha afegit.

El govern justifica l'avantprojecte perquè s'ofereixi servei als ciutadans en les dues llengües cooficials.

Avui és notícia