El govern defensa que la Constitució no limita el diàleg sobre el procés sobiranista
El govern reivindica que "tots els plantejaments han de poder ser possibles de defensar" i que la Constitució espanyola no posa límits al diàleg sobre el procés sobiranista de Catalunya. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha defensat aquests arguments després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha reiterat la seva oposició al diàleg sobre la consulta al seu discurs del debat de política general. El conseller ha explicat, però, que no havia pogut sentir el discurs de Rajoy perquè estava reunit en el consell executiu.
Sobre el procés sobiranista, Homs ha dit: "El govern espanyol es confon. Cal poder parlar de tot. No hi pot haver límits al diàleg, i més quan la Constitució no estableix cap límit sobre aquesta qüestió, i sí que ho fan altres constitucions del nostre entorn". Segons el conseller, la Constitució espanyola és de democràcia procedimental i permet així que tots els plantejaments que es facin puguin ser defensats. En conseqüència, Homs considera que el rebuig a negociar de l'Estat, emparant-se en el debat de la legalitat, és "un punt absurd".
Francesc Homs es pregunta: "Si la Constitució no posa cap límit, des del punt de vista del contingut, per què el govern espanyol l'hi posa? S'ha de poder parlar de tot, sense línies vermelles i, des del punt de vista de la Generalitat, sempre amb l'exercici de la legalitat, només faltaria".
Pressions des de Madrid
El portaveu del govern ha denunciat que l'executiu espanyol pressiona tant com pot les cancelleries estrangeres perquè no rebin els representants de la Generalitat, a causa del procés sobiranista. Homs assegura, irònicament, que aquesta estratègia aconsegueix l'efecte contrari: "És tal la pressió d'Exteriors perquè no ens rebin enlloc, que al final fa que ens obrin la porta per curiositat". El portaveu denuncia que el govern espanyol telefona a universitats i acadèmics perquè els membres de l'executiu català no facin actes a l'estranger.
A la compareixença informativa d'avui, el conseller ha afirmat que el president de la Generalitat, Artur Mas, atendrà el que dictamini finalment l'Administració de Justícia pel que fa al format de la seva declaració com a testimoni pel setge al Parlament el juny del 2011. Aquest dimarts, la Fiscalia ha rebutjat la petició de Mas de declarar per escrit com a testimoni en el judici als 20 acusats pel setge al Parlament, que es farà entre el 31 de març i el 3 d'abril a l'Audiència Nacional.
Els fets es remunten al 15 de juny del 2011, quan una concentració convocada pel 15-M davant la cambra catalana va derivar en situacions d'assetjament a més d'una desena de parlamentaris, entre els quals hi havia Artur Mas, al qual se li va impedir el pas quan anava en el seu vehicle oficial. Mas va accedir finalment al Parlament en helicòpter. juntament amb altres diputats.
