El llibre de família no acredita ser parella de fet per cobrar la pensió
El Tribunal Suprem afirma que el llibre de família obtingut a partir del naixement d'un fill no és suficient per demostrar l'existència d'una parella de fet i per tant no dóna dret a cobrar una pensió de viudetat. La sentència unifica doctrina i contradiu una altra sentència dictada fa dos anys pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, que en aquell cas sí que va considerar el llibre de família com a document que acreditava l'existència d'una unió de fet entre una parella.
2 min
La sentència del Suprem s'ha dictat després d'estudiar el cas d'una parella que va conviure durant onze anys, des del 1997 fins al 2008, quan va morir l'home.
Tot i els anys de convivència, el Suprem ha desestimat que la dona cobri una pensió de viudetat ja que en el moment en què va morir l'home "no havien transcorregut els cinc anys de convivència sense vincle matrimonial amb una altra persona", com marca la norma, segons l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Això perquè la dona, que havia estat casada anteriorment, constava com a "separada" pel que fa al seu estat civil fins al dia abans de la mort de la seva parella, quan va aconseguir finalment el divorci. Per la seva banda, l'home era vidu.
La parella, que va conviure al domicili familiar d'ella amb els quatre fills fruit de les seves relacions anteriors, mai no es va inscriure al registre de les parelles de fet, però sí que va obtenir el llibre de família quan van adoptar un cinquè fill.
Però segons la sentència, aquest llibre de família "no pot resultar en cap cas acreditatiu" d'una altra cosa que no sigui la filiació, i per això "en absolut acredita l'existència d'una relació de fet d'una parella". D'aquesta manera, el Suprem conclou que el llibre de família compleix una funció "totalment aliena a la finalitat i funció legal" del Registre Civil.
Tot i els anys de convivència, el Suprem ha desestimat que la dona cobri una pensió de viudetat ja que en el moment en què va morir l'home "no havien transcorregut els cinc anys de convivència sense vincle matrimonial amb una altra persona", com marca la norma, segons l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Això perquè la dona, que havia estat casada anteriorment, constava com a "separada" pel que fa al seu estat civil fins al dia abans de la mort de la seva parella, quan va aconseguir finalment el divorci. Per la seva banda, l'home era vidu.
La parella, que va conviure al domicili familiar d'ella amb els quatre fills fruit de les seves relacions anteriors, mai no es va inscriure al registre de les parelles de fet, però sí que va obtenir el llibre de família quan van adoptar un cinquè fill.
Però segons la sentència, aquest llibre de família "no pot resultar en cap cas acreditatiu" d'una altra cosa que no sigui la filiació, i per això "en absolut acredita l'existència d'una relació de fet d'una parella". D'aquesta manera, el Suprem conclou que el llibre de família compleix una funció "totalment aliena a la finalitat i funció legal" del Registre Civil.
