El musclo zebra figura a la llista de les espècies invasores més perjudicials per a l'ecosistema
El visó americà, el cranc vermell i el coipú són algunes de les espècies exòtiques invasores més perjudicials per a l'ecosistema peninsular. Segons un estudi elaborat pel Grup Especialista en Invasions Biològiques (GEIB) de Lleó, entre totes destaca el musclo zebra. Aquesta espècie és la que actualment més preocupa a les autoritats, tant per la seva gravíssima repercussió ambiental com per l'econòmica, en ser aquest un exemplar molt difícil de controlar i impossible, de moment, d'eradicar. De fet la presència d'aquest animal en els ecosistemes fluvials pot provocar un desastre ecològic i socioeconòmic a curt o mitjà termini, segons el GEIB.
2 min
El GEIB, amb la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, ha editat una publicació, titulada "Top 20", en la qual detalla les vint espècies animals i vegetals més agressives i perjudicials per a la biodiversitat. El musclo zebra ocupa el primer lloc i es caracteritza per cobrir i entapissar tot el substrat que troba al seu pas, i causa així un gran desequilibri ecològic.
Una altra de les espècies més nocives per a les autòctones és la tortuga americana d'orelles vermelles. Aquesta espècie presenta a més un risc sanitari sobretot per a la població infantil, per la freqüència de transmissió de salmonel·losi als seus propietaris. Aquesta, precisament, va ser la causa per la qual el 1975 se'n va prohibir als Estats Units la venda. També el cranc americà o vermell, caracteritzat per la seva semblança amb les llagostes, té efectes negatius en l'ecosistema espanyol a causa de la seva voracitat, que pot fins i tot produir canvis a la xarxa tròfica i fins i tot eliminar els recursos alimentaris d'altres espècies.
No menys perillós és el coipú, conegut com a rata-llúdria, que ha aparegut a Espanya els últims anys, sobretot a les riberes dels rius del País Basc i Cantàbria, on cada vegada es troben més colònies d'aquests grans rosegadors. Aquest herbívor pot danyar una àmplia gamma de plantes i pot, fins i tot, arribar a causar l'extinció local d'espècies vegetals. A més, en devorar vegetació aquàtica, el coipú redueix la superfície utilitzada per molts ocells per a la nidificació i danya les zones de fres dels peixos.
El visó americà, el cranc xinès, la gambúsia i l'ànec de Jamaica són altres espècies animals que també generen perill en un ecosistema autòcton amenaçat també per algunes espècies vegetals, com l'acàcia blanca o el jacint d'aigua.
Una altra de les espècies més nocives per a les autòctones és la tortuga americana d'orelles vermelles. Aquesta espècie presenta a més un risc sanitari sobretot per a la població infantil, per la freqüència de transmissió de salmonel·losi als seus propietaris. Aquesta, precisament, va ser la causa per la qual el 1975 se'n va prohibir als Estats Units la venda. També el cranc americà o vermell, caracteritzat per la seva semblança amb les llagostes, té efectes negatius en l'ecosistema espanyol a causa de la seva voracitat, que pot fins i tot produir canvis a la xarxa tròfica i fins i tot eliminar els recursos alimentaris d'altres espècies.
No menys perillós és el coipú, conegut com a rata-llúdria, que ha aparegut a Espanya els últims anys, sobretot a les riberes dels rius del País Basc i Cantàbria, on cada vegada es troben més colònies d'aquests grans rosegadors. Aquest herbívor pot danyar una àmplia gamma de plantes i pot, fins i tot, arribar a causar l'extinció local d'espècies vegetals. A més, en devorar vegetació aquàtica, el coipú redueix la superfície utilitzada per molts ocells per a la nidificació i danya les zones de fres dels peixos.
El visó americà, el cranc xinès, la gambúsia i l'ànec de Jamaica són altres espècies animals que també generen perill en un ecosistema autòcton amenaçat també per algunes espècies vegetals, com l'acàcia blanca o el jacint d'aigua.
