El nom oficial dels tres territoris bascos serà en euskera
El Congrés ha fet el primer pas per canviar les denominacions dels tres territoris oficials del País Basc, de manera que passaran a dir-se: Araba-Alava, Gipuzkoa i Bizkaia. Amb l'acceptació a tràmit d'aquesta proposició de llei la cambra atendrà, per primera vegada, una antiga reivindicació dels nacionalistes bascos.
1 min
El Congrés dels Diputats ha avalat tramitar la denominació oficial en euskera de tres territoris que fins ara adoptaven la terminologia castellana: Araba-Alava, Gipuzkoa i Bizkaia. Es tracta d'una antiga reivindicació dels nacionalistes bascos, registrada en forma de proposició de llei pel Partit Nacionalista Basc (PNB) el mes d'octubre passat.
Els nacionalistes han comptat amb el suport dels socialistes, atès que el canvi de denominació forma part de l'acord tancat a finals del 2010, un acord que incloïa, més enllà dels temes econòmics i pressupostaris, temes relacionats amb àmbits com el traspàs de les polítiques d'ocupació. En canvi, tant PP com UPyD hi han votat en contra.
La iniciativa ha comptat amb el suport de la resta de grups nacionalistes i de l'esquerra minoritària, una decisió previsible ja que els seus representants ja van protegir una proposta de resolució similar, del PNB, al juliol del 2010, amb motiu del Debat sobre l'Estat de la Nació.
En l'exposició de motius de la proposició, el PNB ha argumentat que les Corts Generals ja van aprovar la modificació i la denominació d'altres territoris com Girona, Lleida o les illes Balears. En aquesta línia, el PNB demana el mateix i afegeix que les Juntes Generals de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba van decidir fer servir la nomenclatura en basc els anys 1985, 1986 i 1989 per denominar-les oficialment i respectivament Bizkaia, Gipuzkoa i Araba-Alava.
Els nacionalistes han comptat amb el suport dels socialistes, atès que el canvi de denominació forma part de l'acord tancat a finals del 2010, un acord que incloïa, més enllà dels temes econòmics i pressupostaris, temes relacionats amb àmbits com el traspàs de les polítiques d'ocupació. En canvi, tant PP com UPyD hi han votat en contra.
La iniciativa ha comptat amb el suport de la resta de grups nacionalistes i de l'esquerra minoritària, una decisió previsible ja que els seus representants ja van protegir una proposta de resolució similar, del PNB, al juliol del 2010, amb motiu del Debat sobre l'Estat de la Nació.
En l'exposició de motius de la proposició, el PNB ha argumentat que les Corts Generals ja van aprovar la modificació i la denominació d'altres territoris com Girona, Lleida o les illes Balears. En aquesta línia, el PNB demana el mateix i afegeix que les Juntes Generals de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba van decidir fer servir la nomenclatura en basc els anys 1985, 1986 i 1989 per denominar-les oficialment i respectivament Bizkaia, Gipuzkoa i Araba-Alava.
