Els secrets del pessebre, una tradició que va arribar d'Itàlia el segle XVIII
Per què fem el pessebre? D'on ve aquesta tradició? El primer pessebre de la història el va fer Sant Francesc d'Assís, fa 800 anys, i precisament és un frare caputxí, Fra Valentí Serra, un dels principals experts en la tradició pessebrística a Catalunya.
El pessebre va arribar a les cases catalanes el segle XVIII provinent d'Itàlia. En aquella època era la millor manera de transmetre als nens la història del naixement de Jesús.
Serra explica que el pessebre a Catalunya ha estat sempre ecològic, a partir de la vegetació que hi ha en aquell període de l'any a l'entorn:
Ara és temps d'esporgar, doncs guardem els branquillons per fer-ne uns arbres magnífics
A banda del naixement, al pessebre català hi ha figures imprescindibles. Encara que sorprengui, dues d'elles són el bou i la mula "perquè són ells qui identifiquen el fill de Déu, el reconeixen. En la tradició catalana es col·loquen de manera que amb l'alè donen escalf a Jesús".
En els primers temps, les figures eren efímeres i es feien pensant únicament en el pessebre de cada any.
La figura més antiga que es conserva actualment a Catalunya és una ovella de cera. Però la figura més típica en un pessebre és el pastor de l'anunciata:
Un que bufa l'olla és la figura més típica del pessebre català
Pel que fa al caganer, un element present a tots els pessebres, Serra considera que és important posar-lo en un lloc discret, i sense ensenyar les natges. És una figura important, perquè simbolitza vida:
És el gest de fecundar la naturalesa a través de l'adob perquè l'any vinent la naturalesa estigui florida i verdosa per poder tornar a fer el pessebre
Una tradició de creients, agnòstics i ateus
El 1920 es va posar de moda fer pessebres ambientats en Terra Santa, amb paisatges amb sorra, formes orientals i Reis que van damunt de camells.
A partir d'aquests primers pessebres estàtics, van néixer els coneguts diorames. I després, cada família l'ha anat fent com ha volgut, tant creients, com ateus i agnòstics.
Era el que volien els antics predicadors del segle XVIII, quan van inventar aquestes figures reduïdes, perquè entressin a les cases i com més millor.
