El PP hauria creat empreses tapadora per finançar-se irregularment del 1979 al 1993, molt abans de la "trama Gürtel"
Les empreses tapadora s'utilitzaven per fer factures falses i per derivar pagaments al partit, segons publica "El País". Els tresorers que van precedir Luis Bárcenas haurien liquidat les societats que van començar a funcionar abans de la "trama Gürtel". "El Mundo", per la seva banda, publica que Bárcenas pagava 10.000 euros al mes a Francisco Álvarez Cascos en sobresous entre els anys 94 i 96.
Redacció
2 min
El Partit Popular va utilitzar fins a cinc empreses pantalla creades pels seus dirigents o treballadors per finançar-se irregularment del 1979 al 1993, segons publica el diari "El Pais". Segons la documentació que ha revisat el rotatiu, les empreses tapadora s'utilitzaven per fer factures falses i per derivar pagaments al partit. Un sistema similar el que va utilitzar el PSOE en el "cas Filesa".
A finals de 1979, la CEOE, segons afirmen exdirigents del PP a "El País", la CEOE va dir a Aliança Popular que havien de crear unes societats perquè les empreses els poguessin donar diners. Per fer-ho, van crear Sipsa (Seguridad, Investigación y Protección SA) i Opisa (Opinión, Publicidad e Imagen SA), el consell de les quals estava presidit pel secretari general d'AP, Jorge Verstrynge. A través d'elles, el partit demanava i rebia els diners d'elèctriques i bancs. I si demanaven factures, cosa que passava poques vegades, feien informes genèrics sobre el sector per justificar el pagament. Aquests diners van servir, sobretot, per finançar eleccions autonòmiques i muncipals.
Quan Ángel Sanchís es va fer càrrec de la tresoreria de la formació, va cancel·lar les societats. El 1989 va assumir la tresorereia Rosendo Naseiro, que anys després va quedar esquitxat pel cas que portava el seu nom de finançament il·legal, però del qual va quedar absolt. Es van crear noves societats per finançar el partit, segons publica el rotatiu: Vídeo Soluciones, Ibérica de Firmes i Ediciones del Cono Sur. Aquestes empreses, en canvi, simulaven serveis, i els diners que se n'obtenien anaven directament a la caixa del partit. Aquestes empreses van ser liquidades, finalment, amb Álvaro Lapuerta com a tresorer.
Així doncs, els tresorers que van precedir Luis Bárcenas haurien liquidat les societats, però es parla d'aquesta trama en documents que tenia el mateix Bárcenas. Un cop liquidat tot plegat, és quan hauria començat a funcionar, molt abans de la "trama Gürtel".
El Mundo, per la seva banda, publica que Bárcenas pagava 10.000 euros al mes a Francisco Álvarez Cascos en sobresous entre els anys 94 i 96. També explica que Cascos declarava aquests ingressos. Per l'ara líder de Fòrum Astúries, aquestes pràctiques vénen de l'època de Manuel Fraga com a màxim dirigent del partit.
A finals de 1979, la CEOE, segons afirmen exdirigents del PP a "El País", la CEOE va dir a Aliança Popular que havien de crear unes societats perquè les empreses els poguessin donar diners. Per fer-ho, van crear Sipsa (Seguridad, Investigación y Protección SA) i Opisa (Opinión, Publicidad e Imagen SA), el consell de les quals estava presidit pel secretari general d'AP, Jorge Verstrynge. A través d'elles, el partit demanava i rebia els diners d'elèctriques i bancs. I si demanaven factures, cosa que passava poques vegades, feien informes genèrics sobre el sector per justificar el pagament. Aquests diners van servir, sobretot, per finançar eleccions autonòmiques i muncipals.
Quan Ángel Sanchís es va fer càrrec de la tresoreria de la formació, va cancel·lar les societats. El 1989 va assumir la tresorereia Rosendo Naseiro, que anys després va quedar esquitxat pel cas que portava el seu nom de finançament il·legal, però del qual va quedar absolt. Es van crear noves societats per finançar el partit, segons publica el rotatiu: Vídeo Soluciones, Ibérica de Firmes i Ediciones del Cono Sur. Aquestes empreses, en canvi, simulaven serveis, i els diners que se n'obtenien anaven directament a la caixa del partit. Aquestes empreses van ser liquidades, finalment, amb Álvaro Lapuerta com a tresorer.
Així doncs, els tresorers que van precedir Luis Bárcenas haurien liquidat les societats, però es parla d'aquesta trama en documents que tenia el mateix Bárcenas. Un cop liquidat tot plegat, és quan hauria començat a funcionar, molt abans de la "trama Gürtel".
El Mundo, per la seva banda, publica que Bárcenas pagava 10.000 euros al mes a Francisco Álvarez Cascos en sobresous entre els anys 94 i 96. També explica que Cascos declarava aquests ingressos. Per l'ara líder de Fòrum Astúries, aquestes pràctiques vénen de l'època de Manuel Fraga com a màxim dirigent del partit.
