El sincrotró Alba aconsegueix generar un petit feix de llum
El sincrotró Alba ha fet un pas fonamental perquè els investigadors puguin començar a utilitzar aquesta instal·lació, inagurada fa un any a Cerdanyola del Vallès i considerada l'equipament cientific més important de l'Estat. L'accelerador de partícules ha aconseguit generar per primer cop un llum a partir de feixos d'electrons, cosa que suposa el primer pas per a l'importantíssim inici de les investigacions i recerques amb aquesta tecnologia punta. Les càmeres de TV3 han estat les primeres de veure-ho.
2 min
Al sincrotró Alba s'ha fet la llum. Una llum, en forma de petit raig, inofensiu encara, però que és el primer generat pel corrent d'electrons que circulen, gairebé a velocitat de la llum, per l'interior del seu túnel. Seran raigs com aquest, però generats a plena potència i convertits en una mena de superraigs X, els que penetraran fins a les partícules més minúscules i permetran, abans que acabi l'any, que ja es pugui començar a investigar.
Fa un any que es van inaugurar les instal·lacions de l'Alba i durant aquest temps s'han anat acabant els set laboratoris o línies, que acolliran projectes de recerca, en biomedicina i nous materials, d'universitats, centres d'investigació i empreses, prioritàriament catalans. L'any que ve s'hi afegiran dos laboratoris més i, a llarg termini, el sincrotró en podria tenir una trentena.
El vuit de març, l'Alba va rebre l'autorització oficial per començar a injectar electrons al seu circuit d'emmagatzematge, la gran anella de 270 metres de circumferència. I en només vuit dies, el 16 de març, concretament quan faltaven deu minuts per les quatre de la tarda, l'Alba generava la seva primera llum. Un èxit que supera totes les expectatives.
Al centre de control de l'Alba no s'amaga la satisfacció pel bon ritme amb què s'estan complint les previsions. En poques setmanes esperen arribar a la plena potència de la màquina i està previst que aquest estiu hi entrin els primers investigadors escollits per fer les proves de funcionament d'aquest veritable supermicroscopi.
Fa un any que es van inaugurar les instal·lacions de l'Alba i durant aquest temps s'han anat acabant els set laboratoris o línies, que acolliran projectes de recerca, en biomedicina i nous materials, d'universitats, centres d'investigació i empreses, prioritàriament catalans. L'any que ve s'hi afegiran dos laboratoris més i, a llarg termini, el sincrotró en podria tenir una trentena.
El vuit de març, l'Alba va rebre l'autorització oficial per començar a injectar electrons al seu circuit d'emmagatzematge, la gran anella de 270 metres de circumferència. I en només vuit dies, el 16 de març, concretament quan faltaven deu minuts per les quatre de la tarda, l'Alba generava la seva primera llum. Un èxit que supera totes les expectatives.
Al centre de control de l'Alba no s'amaga la satisfacció pel bon ritme amb què s'estan complint les previsions. En poques setmanes esperen arribar a la plena potència de la màquina i està previst que aquest estiu hi entrin els primers investigadors escollits per fer les proves de funcionament d'aquest veritable supermicroscopi.
