El Suprem confirma la condemna de quatre anys i mig de presó a Laura Borràs i li nega l'amnistia
L'expresidenta del Parlament presentarà un recurs d'empara al Tribunal Constitucional davant la confirmació de la condemna pels delictes de prevaricació i falsedat documental
El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 4 anys i mig de presó per a l'expresidenta del Parlament Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat.
A més, el Suprem descarta aplicar-li la llei d'amnistia, perquè els delictes de corrupció no queden coberts per aquesta norma.
El Tribunal Superior de Justícia la va considerar culpable dels delictes de prevaricació i falsedat documental durant la seva època al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
A banda de la pena de presó, li va imposar 13 anys d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic. La condemna era singular perquè reconeixia que l'elevada suma de les penes, que comportava ingrés a presó, podia ser excessiva i proposava al govern espanyol un indult parcial per evitar-ho.
Què pot passar a partir d'ara?
Ara s'haurà de veure si Borràs anirà a la presó. La sentència haurà de ser comunicada al TSJC, que és qui l'ha de fer complir. El Tribunal ha de convocar les parts per fer una vista per decidir com s'executa.
Amb la sentència, l'alt tribunal rebutja el recurs de l'exdirigent de Junts i confirma la condemna per fraccionar contractes i adjudicar-los a un amic quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2018).
Junts hi veu "acarnissament"
En una compareixença extraordinària al Parlament, Junts ha considerat que, amb la decisió, "la justícia espanyola es consolida com el Guantánamo de la justícia europea".
El secretari de Junts, Jordi Turull, ha afirmat que hi ha un "acarnissament" i ha afirmat que plantaran cara al que veuen com nou cas de lawfare:
"Estem davant un episodi més de la dinàmica de rebel·lia, del fanatisme polític que està instal·lat al Suprem. És un acarnissament perquè endureix una sentència que ja n'era, la del TSJC."
Turull ha explicat que s'ha posat en contacte amb Borràs per escrit.
El dirigent de Junts ha traslladat tot el "suport i afecte" a l'expresidenta del Parlament i ha afegit que s'han posat a la seva disposició i que no faran "cap pas" fins que ella els ho digui. Poc després s'ha sabut que Borràs s'adreçarà al Constitucional per demanar mesures cautelars i evitar l'ingrés a la presó.
Els motius d'uns i altres
Borràs va al·legar que se li havia d'aplicar l'amnistia perquè en la seva persona concorre un "perfil netament independentista" i que va dirigir la ILC "en el marc d'un govern amb vocació netament processista".
Al seu torn, el Suprem respon que:
"Ni el perfil, ni el desenvolupament d'una acció de govern, en la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s'emmarca en un context de l'anomenat procés independentista català."
A més, afegeix que els fets provats mostren una contractació per facilitar una adjudicació directa a una persona obviant la normativa que hi ha prevista per evitar la corrupció i assegurar la transparència i la igualtat dels licitants.
Pel Suprem, la conducta de Borràs no es pot enquadrar en cap dels apartats de la llei d'amnistia "a excepció de la consideració de l'existència d'un perfil intensament independentista, que remet a una consideració pròpia d'un dret penal d'autor i no a un dret penal d'actes, que és el que reflecteixen els fets provats, en el que es refereix a una conducta que ha estat subsumida en un tipus penal".
En el seu recurs, Borràs també qüestionava la proporcionalitat de la pena. Argumentava que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va proposar en la sentència un indult parcial per deixar en dos anys la condemna de presó.
El Suprem rebutja aquest punt perquè, assegura, els fets provats s'emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d'un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que han de primar en l'actuació de l'administració pública.
El destí incert de Laura Borràs
Sense la presidència del Parlament, Borràs va començar a perdre influència política, però el partit va evitar sentenciar la seva carrera política i la va mantenir com a presidenta de Junts fins que el president Puigdemont s'hi va postular.
La sortida proposada, presidir la fundació del partit, va convertir-se aviat en un destí incert, després que un informe del govern descartés que pugui ocupar-lo algú amb una inhabilitació com la seva.
