El Vaticà nomena Martínez Sistach arquebisbe de Barcelona i aprova la divisió de la diòcesi
El Vaticà ha oficialitzat el nomenament de Lluís Martínez Sistach com a nou arquebisbe de Barcelona en substitució de Ricard Maria Carles, que al setembre farà 78 anys. El sacerdot de l'Opus Dei Jaume Pujol Balcells, de 60 anys, serà el nou arquebisbe de Tarragona, en substitució de Martínez Sistach. La Santa Seu també ha anunciat la divisió de la diòcesi de Barcelona amb el nomenament de Josep Àngel Sáez Meneses com a nou bisbe a Terrassa, i del valencià Agustí Cortés com a titular de la diòcesi de Sant Feliu, que aplegarà les parròquies del Baix Llobregat, el Garraf i l'Alt Penedès.
4 min
La Santa Seu ha fet públic el nomenament de l'arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, com a nou arquebisbe de Barcelona en substitució del cardenal Ricard Maria Carles, que va presentar fa gairebé tres anys la renúncia per motius d'edat. Carles farà 78 anys el mes de setembre que ve. Precisament Sistach torna després de 14 anys a Barcelona, on va ser bisbe auxiliar del cardenal Narcís Jubany i des d'on va ser traslladat a Tortosa per deixar pas al nou bisbe Carles. Actualment té 66 anys, és l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, càrrec de 4 anys de durada, que havia d'alternar amb Carles. Té davant seu el gran repte de recuperar la unió de la diòcesi, una unió malmesa per les crisis provocades per les decisions del govern del cardenal Carles. A més també té la responsabilitat de tirar endavant les decisions pendents del concili català aplicades a la realitat de Catalunya, tal com va dir a TV3 en el cinquè aniversari d'aquest concili. Sistach va ser nomenat per Joan Pau II consultor del Consell Pontifici per als Laics i des de fa 5 anys és membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. La Santa Seu nomenarà arquebisbe de Tarragona el sacerdot de l'Opus Dei Jaume Pujol, de 60 anys, com a substitut de Lluís Martínez Sistach. Pujol, nascut a Guissona, és actualment professor de teologia i director de l'Institut de Pastoral i Catequesi de la Universitat de Navarra. Aquest serà el primer sacerdot numerari de l'Opus Dei que ocuparà una diòcesi espanyola. D'altra banda, la Santa Seu ha fet pública la divisió de l'arxidiòcesi de Barcelona en tres diòcesis, formades per Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. A Barcelona, ocuparà la seu Martínez Sistach; a Terrassa, ho farà l'actual bisbe auxiliar de Barcelona, Josep Àngel Sáez, i a Sant Feliu de Llobregat, l'ocuparà l'actual bisbe d'Eivissa, Agustí Cortés Soriano, valencià, que va ser secretari de l'arquebisbe de València, Roca Cabanellas. El fins ara arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, ha dit avui que la decisió de dividir l'arquebisbat en tres diòcesi ha estat presa pel Papa Joan Pau II per "acostar als bisbes al poble", encara que sense consultar als prelats catalans, i ha afegit que ara toca obeir. En una carta que ha llegit davant els mitjans de comunicació, Carles ha demanat que s'accepti la decisió de la Santa Seu. "Una cosa és que quan hi ha un projecte es pugui opinar i fins i tot dissentir i una altra és que quan el Sant Pare ja ha pres una decisió, com és el cas d'avui, llavors entra en joc la comunió i l'obediència al Sant Pare, que són elements constitutius de l'Església catòlica", ha finalitzat. Ricard Maria Carles, en el seu comiat, també ha demanat que s'aculli al nou Arquebisbe i als dos bisbes de les diòcesis noves amb "un afecte sincer i amb un generós esperit de col·laboració" i ha afegit que "de manera especial, ho espero dels capellans, diaques, religiosos, religioses i laics, sobretot els compromesos en feines diocesanes d'acció pastoral". Sobre el fet de dividir la diòcesi, ha reconegut que no ha estat consultat pel Vaticà i que s'ha fet de manera "sobtada", però "el Sant Pare té dret a fer una diòcesi nova o quatre". Respecte a la protesta d'uns 200 capellans divendres passat en contra de la divisió de la diòcesi, Carles ha sostingut que "s'han fet notar els que no volen aquesta divisió, mentre que la resta no s'ha manifestat" i ho ha comparat amb la tancada a la Catedral de "un grup d'emigrants, no dels milers que hi ha a Barcelona".