Els adults a Espanya, per sota de la mitjana en comprensió lectora i resolució de problemes

Espanya "suspèn" en alfabetització, aritmètica i resolució de problemes entre els països desenvolupats, segons els resultats de l'enquesta de l'OCDE que analitza les competències bàsiques de la població adulta entre els 16 i els 65 anys en 31 països.

Espanya se situa més de 10 punts per sota de la mitjana en les tres àrees de competència, juntament amb Xile, Croàcia, França, Hongria, Israel, Itàlia, Corea del Sud, Lituània, Polònia i Portugal.

Aquesta és la segona vegada que Espanya participa en aquesta enquesta que s'ha fet a 5.871 persones. Ja ho va fer el 2012, i llavors va obtenir resultats similars.

De tota manera, hi ha més persones que han arribat a nivells més alts en aritmètica, mentre que s'han mantingut els nivells alts d'alfabetització i les persones que es mantenen en nivells baix o molt baix.

A Espanya, els adults d'entre 16 i 65 anys van obtenir, de mitjana, 247 punts en alfabetització per sota dels 260 punts de mitjana de l'OCDE.
En aritmètica se situa en els 250 punts, mentre que la mitjana de l'OCDE és de 263. I en la resolució adaptativa de problemes, Espanya obté 241 punts, a 10 punts dels 251 de la mitjana general. Uns nivells que han pujat entre els joves.

En canvi, Espanya és un dels països amb menys diferències entre la població que té estudis superiors i els que només han fet l'educació obligatòria en alfabetització i aritmètica. També és un dels països on condiciona menys el nivell d'estudis dels progenitors.

Alfabetització: es mantenen els nivells

Espanya segueix la tònica general de l'última dècada, en la qual s'han mantingut els nivells d'alfabetització o han baixat en la majoria dels països. Només han millorat a Finlàndia i Dinamarca.

A Espanya, però, el 31% dels adults té un nivell baix o molt baix, per sobre del 26% de mitjana de l'OCDE. Això vol dir que una tercera part de la població només entén textos curts amb la informació clarament indicada.

Al nivell alt o molt alt, només el 4% dels enquestats a Espanya hi arriba, mentre que la mitjana és del 12%; és a dir, són les persones que poden comprendre textos llargs i complexos, amb dobles sentits, i que utilitzen coneixement previ per entendre'ls. Són resultats semblants als d'Hongria, Itàlia, Corea del Sud i Letònia.

El 68% se situa en competències suficients d'alfabetització a Espanya, mentre que la mitjana és del 74% en el conjunt de països enquestats.

Són resultats similars a Hongria, Itàlia, Corea del Sud i Letònia.

Aritmètica, un terç només sap fer càlculs bàsics

Un 31% dels adults a Espanya tenen un nivell baix o molt baix en aritmètica, mentre que la mitjana és d'un de cada quatre. En general, poden fer càlculs bàsics, entendre decimals i trobar informació en taules o gràfics, però tenen dificultats quan han de fer diversos passos, com ara trobar una proporció. D'aquests, un 9% només poden sumar i restar nombres petits.

A l'altre costat de la balança, el 6% dels adults a Espanya tenen un nivell alt o molt alt en les competències matemàtiques, però no arriben a la meitat de la mitjana general, que és d'un 14%. En aquest nivell, les persones entenen de taxes, ràtios i interpreten gràfics complexos i avaluen críticament afirmacions estadístiques. Uns resultats similars als dels Estats Units.

Menys habilitats en la resolució de problemes

Un altre paràmetre d'anàlisis són les competències de la població en la resolució de problemes adaptatius, en els quals Espanya demostra estar per sota de la mitjana general. Un 35% tenen un nivell baix o molt baix, això vol dir que poden resoldre problemes simples amb poques variables, però tenen dificultats amb problemes que requereixen diversos passos o en què intervenen diverses variables. I d'aquests un 8% són capaços només de resoldre problemes simples en un sol pas.

El 2%, menys de la meitat de la mitjana general que és del 5%, se situa en un nivell alt en aquesta competència a l'hora de resoldre problemes complexos i adaptar-se a canvis que demanen reavaluar la situació. Uns resultats semblants als d'Hongria.

 

Si es consideren els tres àmbits de competència, el 21% dels adults a Espanya (18% de mitjana a l'OCDE) té una puntuació dos nivells més baixos en l'escala general d'aquestes competències. Destaca també, que Singapur i els EUA són els països amb més desigualtats en alfabetització i aritmètica.

Els joves obtenen més bons resultats

A Espanya, les persones entre 55 i 65 anys han obtingut pitjors resultats que els joves entre 25 i 34 anys en les tres competències. L'informe ho atribueix als efectes de l'edat, però també a la quantitat i qualitat de l'educació que han rebut entre generacions.

En alfabetització, els adults de 55 a 65 anys van obtenir 18 punts menys que els de 25 a 34 d'anys (30 punts menys respecte a la mitjana de l'OCDE). Els joves d'entre 16 i 24 anys van obtenir, de mitjana, 257 punts en alfabetització, 256 punts en aritmètica, i 249 punts en resolució adaptativa de problemes, encara per sota de la mitjana general però per sobre dels adults de més edat.

Amb relació a l'enquesta del 2012, es detecta una pèrdua de competències per franges d'edat, ja que els mateixos adults que en la primera enquesta eren en una franja, ara que es troben en una altra edat obtenen menys puntuació de la que van obtenir. Això explicaria els efectes de l'edat, que en la majoria dels països es detecten a partir dels 35 anys.  

Més nivell d'estudis, millors resultats

Pel que fa a l'educació rebuda, s'evidencia que a més nivell d'estudis, millors resultats. A Espanya, els adults entre 25-65 anys amb estudis superiors han obtingut 27 punts més en alfabetització que els adults de la mateixa franja d'edat amb nivells equivalents a batxillerat, i alhora, aquests han obtingut 26 punts més que els que no van continuar estudiant més enllà de l'ESO.

D'altra banda, es detecten pitjors resultats en els adults nascuts a l'estranger. En alfabetització, hi ha una diferència de 36 punts entre les persones nascudes a Espanya i les nascudes a l'estranger.

De tota manera, tot i que el nombre d'adults nascuts a l'estranger o de pares migrants ha crescut 6 punts respecte a l'enquesta anterior, la bretxa s'ha mantingut estable entre aquests i els que no tenen antecedents migrants.

De retruc, la bretxa socioeconòmica en alfabetització a Espanya es va reduir, en comparació al 2012: la competència dels adults amb pares amb estudis baixos s'acostava més a la dels adults amb pares altament educats que uns 11 anys abans, sobretot entre els adults d'entre 45 i 65 anys.

Per sexes, les dones han obtingut 3 punts més que els homes en alfabetització, i els homes han obtingut 10 punts més en aritmètica i 2 punts més en resolució de problemes que les dones.

Un de cada 5 està sobrequalificat per la feina

Una xifra que s'acosta a la mitjana de l'OCDE és la dels treballadors que estan sobrequalificats per la feina que fan. A Espanya són un 22% mentre que la mitjana general és del 23%. I això afecta els problemes econòmics i el nivell de satisfacció de la població.

L'estudi recull que els salaris que perceben poden arribar a ser un 17% inferiors als dels seus companys amb un nivell d'estudis semblant que tenen feines equiparades a la seva formació.

En general, a l'estat espanyol, les persones amb un domini alt en aritmètica tenen millors feines que els que en tenen un domini baix o molt baix, i la probabilitat d'estar a l'atur ha baixat dos punts.

Un 8% dels enquestats a Espanya no estan prou preparats per la feina que desenvolupen, i un 6% dels treballadors diu que els falten habilitats per fer la seva feina. La majoria diuen que han de millorar habilitats digitals i també per fer servir equipament o maquinària.

Finlàndia i el Japó, els millors en les tres competències

Finlàndia, el Japó, els Països Baixos, Noruega i Suècia són els països amb millors resultats en les tres àrees. Per contra, una cinquena part dels adults tenen un domini baix o molt baix en les tres àrees.

De tota manera, les xifres són relatives per a cada país. A tall d'exemple: en alfabetització, els adults amb estudis superiors a Espanya van obtenir una puntuació més baixa que els adults amb la puntuació més alta amb estudis secundaris a Finlàndia.

L'informe atribueix el descens global dels resultats, sobretot, a una davallada de nivell entre les persones amb nivells més baixos. I també perquè, malgrat que més persones arriben a nivells més alts d'estudis, les habilitats no han augmentat en la mateixa proporció.

Les habilitats analitzades s'associen amb benestar (salut i satisfacció personal) i compromís polític, i en aquest sentit moltes persones amb nivells baixos se senten desconnectades de la política i no tenen prou habilitats per entendre informació digital complexa.