Els avantatges de formar part de la UE són més grans que els desavantatges
Sóc l'Alícia Porcar Lahoz. Tinc 26 anys i visc a Estocolm des dels 22. Sóc enginyera de Geodèsia i Geoinformàtica. Treballo en un Ajuntament al Departament de Planificació Urbanística.
4 min
Quan Suècia va entrar a la Unió Europea (UE) l'any 1995 jo tenia 12 anys. Poc sabia sobre Suècia i no recordo aquell moment en especial. Catorze anys més tard, visc a Estocolm i tinc família sueca. Quan em van preguntar si volia escriure un article sobre Suècia em vaig posar molt contenta perquè per fi podria dir el que penso d'aquest país, però ara que m'hi poso veig que no és tasca fàcil, i molt menys enfocat a les properes eleccions europees. Què pensen els suecs sobre la UE? I què penso jo?
Fa una setmana que estic donant voltes al tema i he preguntat a amics suecs de la meva edat sobre el què pensen. Tots opinen que les conseqüències directes de pertànyer a la UE en el dia a dia són poques. Es podrien simplificar en què no cal fer cues en els controls de passaport dels aeroports europeus i que no cal anar al Systembolaget (el monopoli suec de l'alcohol) per comprar vins sinó que es poden comprar per internet. Però potser no són les conseqüències directes de la UE en el dia a dia les importants, sinó l'esperit de comunitat i de comprensió d'altres cultures en la UE, la cooperació en temes importants com el medi ambient i la lluita conjunta contra la criminalitat i el potencial de tindre un vot conjunt més fort en termes de política internacional.
A Suècia és prou comú participar en el programa ERASMUS (el programa d'intercanvi per a estudiants de la UE). Estic segura que aquests intercanvis d'estudiants afavoreixen la creació de contactes i enforteixen el sentiment de comunitat en la UE entre la gent jove. Aquest fet va a ser important a llarg termini. Personalment va ser pel programa ERASMUS que la meva parella sueca va anar a estudiar a València i a la volta jo vaig vindre a estudiar a Estocolm. Molts dels meus amics que viuen a Estocolm però tenen altres nacionalitats estan relacionats d'alguna manera a l'ERASMUS. Jo penso que és meravellós.
Avui en dia el món està davant de molts reptes que necessiten solucions internacionals. El més evident és el canvi climàtic. Per a disminuir les emissions de CO2 necessitem acords internacionals, on la cooperació entre la UE és un gran avantatge. La política internacional està dominada pels Estats Units amb la seva actuació unànime. Nosaltres creiem que, encara que no estiguem en aquesta fase, la UE pot tindre un paper important a l'hora de crear un vot comú per la pau i la justícia i en alguns casos, d'opinió contrària als Estats Units.
Alguns suecs també troben desavantatges en què Suècia formi part de la UE. La més gran és potser el valor de la moneda. Suècia paga 30 bilions de corones sueques i rep en subsidis aproximadament una tercera part. Molts suecs opinen que aquests diners es podrien utilitzar per a altres coses més importants però la majoria estan d'acord en què els avantatges de formar part de la UE són més grans que els desavantatges i que a llarg termini contribueixen a una Europa millor.
També vaig parlar amb la generació sueca dels meus pares (nascuts als anys cinquanta). Ells estan a favor de la UE com a projecte de pau i de millora de la política i el comerç exterior, però no els agrada la idea de que la UE es converteixi en un estat federal com els Estats Units, en què cada país ha de seguir les mateixes lleis. També estan a favor de canviar de moneda, de la corona sueca a l'euro. Cal no oblidar que els suecs van votar "no" al referèndum per entrar en la Comunitat Monetària Europea l'any 2003, però que els sondejos indiquen que si el referèndum es fes ara sortiria una majoria a favor.
El proper 7 de juny els suecs votaran a les eleccions al Parlament Europeu per tercera vegada des que són membres de la UE, i jo votaré amb ells. És potser aquest un exemple que efectivament formem part del mateix?
Fotos: Centre d'Estocolm, on es veu propaganda electoral. Totes les he tret de Sergels Torg, al centre d'Estocolm.
Aquí pots llegir els comentaris dels altres catalans:
- Jordi Giné des d'Hongria.
- Jordi Magrinyà des d'Eslovènia.
- David Pallarès des de Suècia.
- Josep Soler des d'Estònia.
- Oriol Palenzuela des de Finlàndia.
Fa una setmana que estic donant voltes al tema i he preguntat a amics suecs de la meva edat sobre el què pensen. Tots opinen que les conseqüències directes de pertànyer a la UE en el dia a dia són poques. Es podrien simplificar en què no cal fer cues en els controls de passaport dels aeroports europeus i que no cal anar al Systembolaget (el monopoli suec de l'alcohol) per comprar vins sinó que es poden comprar per internet. Però potser no són les conseqüències directes de la UE en el dia a dia les importants, sinó l'esperit de comunitat i de comprensió d'altres cultures en la UE, la cooperació en temes importants com el medi ambient i la lluita conjunta contra la criminalitat i el potencial de tindre un vot conjunt més fort en termes de política internacional.
A Suècia és prou comú participar en el programa ERASMUS (el programa d'intercanvi per a estudiants de la UE). Estic segura que aquests intercanvis d'estudiants afavoreixen la creació de contactes i enforteixen el sentiment de comunitat en la UE entre la gent jove. Aquest fet va a ser important a llarg termini. Personalment va ser pel programa ERASMUS que la meva parella sueca va anar a estudiar a València i a la volta jo vaig vindre a estudiar a Estocolm. Molts dels meus amics que viuen a Estocolm però tenen altres nacionalitats estan relacionats d'alguna manera a l'ERASMUS. Jo penso que és meravellós.
Avui en dia el món està davant de molts reptes que necessiten solucions internacionals. El més evident és el canvi climàtic. Per a disminuir les emissions de CO2 necessitem acords internacionals, on la cooperació entre la UE és un gran avantatge. La política internacional està dominada pels Estats Units amb la seva actuació unànime. Nosaltres creiem que, encara que no estiguem en aquesta fase, la UE pot tindre un paper important a l'hora de crear un vot comú per la pau i la justícia i en alguns casos, d'opinió contrària als Estats Units.
Alguns suecs també troben desavantatges en què Suècia formi part de la UE. La més gran és potser el valor de la moneda. Suècia paga 30 bilions de corones sueques i rep en subsidis aproximadament una tercera part. Molts suecs opinen que aquests diners es podrien utilitzar per a altres coses més importants però la majoria estan d'acord en què els avantatges de formar part de la UE són més grans que els desavantatges i que a llarg termini contribueixen a una Europa millor.
També vaig parlar amb la generació sueca dels meus pares (nascuts als anys cinquanta). Ells estan a favor de la UE com a projecte de pau i de millora de la política i el comerç exterior, però no els agrada la idea de que la UE es converteixi en un estat federal com els Estats Units, en què cada país ha de seguir les mateixes lleis. També estan a favor de canviar de moneda, de la corona sueca a l'euro. Cal no oblidar que els suecs van votar "no" al referèndum per entrar en la Comunitat Monetària Europea l'any 2003, però que els sondejos indiquen que si el referèndum es fes ara sortiria una majoria a favor.
El proper 7 de juny els suecs votaran a les eleccions al Parlament Europeu per tercera vegada des que són membres de la UE, i jo votaré amb ells. És potser aquest un exemple que efectivament formem part del mateix?
Fotos: Centre d'Estocolm, on es veu propaganda electoral. Totes les he tret de Sergels Torg, al centre d'Estocolm.
Aquí pots llegir els comentaris dels altres catalans:
- Jordi Giné des d'Hongria.
- Jordi Magrinyà des d'Eslovènia.
- David Pallarès des de Suècia.
- Josep Soler des d'Estònia.
- Oriol Palenzuela des de Finlàndia.
