Els experts alerten del risc d'extinció d'algunes espècies de bolets
La frase "surten com bolets" es podria haver de sotmetre a una profunda revisió en breu. Si més no així ho apunten els experts en micologia que alerten que cada cop hi ha menys exemplars i ja han posat algunes espècies en quarantena. L'augment de la passió boletaire podria ser una de les causes d'aquesta escassetat. Els micòlegs, però, donen més importància al canvi climàtic i la desaparició de les condicions idònies perquè surtin bolets i parlen fins i tot de perill d'extinció. Per això proposen incloure algunes espècies de bolets en les llistes vermelles de protecció ambiental.
3 min
Els micòlegs posen d'exemple una espècie que no es troba a l'estat espanyol des de fa 90 anys. Es tracta de la "Laricifomes officinalis", amb propietats medicinals, que va ser vista per última vegada a Terol, el 1917. Aquesta és desconeguda per al gran públic, però n'hi ha moltes de més populars que presenten preocupants símptomes de decadència.
Segons Francisco de Diego Calonge, president de la Societat Micològica Madrilenya, hi ha elements de risc en algunes zones per a l'amanita cesaria que al principat reben el nom popular d'ous de reig, per al rovelló i per al "clytocibe geotropa" conegut a Catalunya com a candela de bruc. Aquesta és una petita mostra de la llista que elabora Calonge, un dels grans experts europeus en bolets. El micòleg alerta que no parla d'una extinció immediata però assegura que ja es pot parlar, amb la prudència necessària perquè fan falta molts anys d'observació, d'alguns bolets que cada cop es veuen menys en algunes zones.
Culpables: l'home i el canvi climàtic
L'augment de la passió boletaire ha afectat els bolets i, a més, fa que el mateix nombre d'exemplars s'hagi de dividir entre més caçadors. A més, aquesta mena d'explotació intensiva pot afectar les espècies. Per això, Calonge aposta per fer una llista de bolets a protegir en determinades zones o a tot l'Estat si és necessari.
Més preocupant per als experts que la moda boletaire són els efectes del canvi climàtic. Aquest fenomen que sembla que ja afecta totes les facetes de l'existència, està canviant les condicions de les zones on creixen els bolets. Calonge es remet bàsicament a tres factors: l'escalfament global, l'acció de l'home urbanitzant les zones forestals i la desaparició de la capa d'ozó, que permet l'arribada intensa de radiacions ultraviolades.
Solucions: pagar, carnet i llista vermella
Una solució acceptada per molts micòlegs és l'aplicació de mesures restrictives com fer pagar una quota per recollir bolets. Una mesura que s'ha pres a Sòria i Navarra i que es comença a aplicar a Andalusia. El "carnet del boletaire" amb l'obligació de conèixer el camp, les espècies i la manera de collir-les podria ser una altra opció. Calonge afegeix que la targeta hauria de ser renovable en funció de si el titular ha estat sancionat per un comportament irregular. Els experts reconeixen que paguen justos per pecadors i que les mesures sonen excessives però alerten que és l'única manera de preservar els bolets.
Els experts, però, van més enllà i volen que els bolets s'igualin a les plantes i els animals amenaçats. Els micòlegs del Consell Europeu per a la Conservació dels Fongs pretenen incloure alguns fongs en les llistes d'espècies a protegir de la Convenció de Berna. Si ho aconsegueixen, llavors els governs hauran d'adoptar mesures per protegir els bolets. Però, per crear "llistes vermelles" de fongs, primer cal identificar, d'una manera indubtable, les espècies amenaçades.
En opinió de Calonge, una "llista vermella" comuna a tot Europa és molt difícil de dur a terme. Per això, el treball previ en cada àrea geogràfica és molt important. A la península ibèrica s'ha creat un comitè i es calcula que unes cinquanta espècies haurien d'estar protegides.
Segons Francisco de Diego Calonge, president de la Societat Micològica Madrilenya, hi ha elements de risc en algunes zones per a l'amanita cesaria que al principat reben el nom popular d'ous de reig, per al rovelló i per al "clytocibe geotropa" conegut a Catalunya com a candela de bruc. Aquesta és una petita mostra de la llista que elabora Calonge, un dels grans experts europeus en bolets. El micòleg alerta que no parla d'una extinció immediata però assegura que ja es pot parlar, amb la prudència necessària perquè fan falta molts anys d'observació, d'alguns bolets que cada cop es veuen menys en algunes zones.
Culpables: l'home i el canvi climàtic
L'augment de la passió boletaire ha afectat els bolets i, a més, fa que el mateix nombre d'exemplars s'hagi de dividir entre més caçadors. A més, aquesta mena d'explotació intensiva pot afectar les espècies. Per això, Calonge aposta per fer una llista de bolets a protegir en determinades zones o a tot l'Estat si és necessari.
Més preocupant per als experts que la moda boletaire són els efectes del canvi climàtic. Aquest fenomen que sembla que ja afecta totes les facetes de l'existència, està canviant les condicions de les zones on creixen els bolets. Calonge es remet bàsicament a tres factors: l'escalfament global, l'acció de l'home urbanitzant les zones forestals i la desaparició de la capa d'ozó, que permet l'arribada intensa de radiacions ultraviolades.
Solucions: pagar, carnet i llista vermella
Una solució acceptada per molts micòlegs és l'aplicació de mesures restrictives com fer pagar una quota per recollir bolets. Una mesura que s'ha pres a Sòria i Navarra i que es comença a aplicar a Andalusia. El "carnet del boletaire" amb l'obligació de conèixer el camp, les espècies i la manera de collir-les podria ser una altra opció. Calonge afegeix que la targeta hauria de ser renovable en funció de si el titular ha estat sancionat per un comportament irregular. Els experts reconeixen que paguen justos per pecadors i que les mesures sonen excessives però alerten que és l'única manera de preservar els bolets.
Els experts, però, van més enllà i volen que els bolets s'igualin a les plantes i els animals amenaçats. Els micòlegs del Consell Europeu per a la Conservació dels Fongs pretenen incloure alguns fongs en les llistes d'espècies a protegir de la Convenció de Berna. Si ho aconsegueixen, llavors els governs hauran d'adoptar mesures per protegir els bolets. Però, per crear "llistes vermelles" de fongs, primer cal identificar, d'una manera indubtable, les espècies amenaçades.
En opinió de Calonge, una "llista vermella" comuna a tot Europa és molt difícil de dur a terme. Per això, el treball previ en cada àrea geogràfica és molt important. A la península ibèrica s'ha creat un comitè i es calcula que unes cinquanta espècies haurien d'estar protegides.
