Els rockers Television i Sonic Youth tanquen la tercera edició del Primavera Sound

La primera jornada, marcada per les actuacions de Yo la Tengo i The Go-betweens a l'escenari Nitsa-Apolo, es va tancar a cop del pop delicat de Belle & Sebastián i el més furiós de Teenage Fanclub, reunits tots dos per homenatjar Big Star amb una interpretació de "September girls". Al mateix temps, l'electrònica es barrejava amb el hip-hop (Def Jux), el soul (Supercollider) i el pop (Console), en un interessant recorregut a través de propostes híbrides. El Mercat de les Flors va citar de nou els matiners, que es van veure recompensats amb l'actuació de L'Altra, grup provinent de Chicago que explora el costat més emotiu de grups experimentals com Piano Magic en treballs com "In the afternoon", la seva última entrega discogràfica. Ja al Poblenou, els biscaïns Audience obrien la tarda amb el seu particular punt de vista respecte al so hardcore. Cristina Rosenvinge, de la seva banda, es va dedicar a desmuntar d'un cop de ploma tots els records preadolescents del seu pas pel duo Alex i Cristina. La seva estada a Nova York ha impregnat els temes del seu últim disc, "Foreign land" d'aires de la Velvet Underground, aromatitzats amb "chanson" francesa. També li ha proporcionat interessants col·laboradors, com Lee Ranaldo, de Sonic Youth, que va regalar uns puntejos de guitarra de records brasilers. Poc abans, una altra "noia dolenta", Mary Gauthier, arribada directament del costat fosc dels Estats Units, va explicar les seves històries tristes envoltades de country brut. Davant d'un escàs públic, Gauthier va defensar només amb la seva guitarra temes com "Karla Faye", que acosten l'europeu a l'Amèrica devorada per l'alcohol i plena de "corredors de la mort". Els barcelonins Beef i els madrilenys Migala exercien en aquesta ocasió com a caps de cartell nacionals, així com d'inclassificables "estranys", ja que les seves músiques no encaixen bé sota cap etiqueta estilística concreta. Beef, tot i ser tota una llegenda del "indie" exquisit, van desgranar amb humor els temes del seu últim i aclamat disc, "La bohème". Poc després de les nou de vespre sortia a l'escenari la formació original del llegendari grup novaiorquès Television: Tom Verlaine, Richard Lloyd, Fred Smith i Billy Ficca. Verlaine, responsable d'un disc tan influent com "Marquee Moon", ha perdut manxa en la seva veu, però gens de força a les seves mans. Les seves evolucions amb la guitarra, a manera d'anades i vingudes, van marcar aquest viatge en el temps fins a l'any 1977. La pluja va fer acte de presència, però això no va desanimar els curiosos i els seguidors de tota la vida, que van tenir la seva ració de passat amb "See no evil", "Venus" o "Marquee Moon". Després d'ells, i sense sortir de Nova York, l'inquiet col·lectiu Sonic Youth tornaven a Barcelona després de la seva visita experimental al Sónar 2001. Thurston Moore (guitarra i veu), Kim Gordon (baix i veu), Lee Ranaldo (guitarra i veu) i Steve Shelley (bateria), acompanyats per Jim O'Rourke, van arrencar la seva actuació amb un dels seus habituals desvaris instrumentals, seguit de "Rain King", una cançó sobre pluja enmig d'un xàfec que, finalment va desaparèixer. "Malnombre" va obrir el camí de la distorsió i "Sugar Kane", el de les melodies més pop. Per contrarestar el pòsit nostàlgic, el Primavera Sound ha presentat a la matinada d'aquesta última jornada als nord-americans The White Stripes i als escocesos Mogwai. Els primers, ubicats a l'ull de l'huracà del renaixement del rock des de la publicació l'any 2001 de "White blood cells", han demostrat amb "Elephant", el seu últim treball que el seu no és un èxit artificial.