Els taxis adaptats dels municipis de l'àrea de Barcelona no arriben al 5% marcat per llei
Falten taxis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i així ho constaten les dades. L'any 2022, un jutjat de Barcelona obligava l'Institut Metropolità del Taxi a adaptar, per a persones amb mobilitat reduïda, el 5% dels taxis que operaven a l'àrea metropolitana.
El termini era de 8 mesos; per tant, el febrer del 2023 s'hauria d'haver arribat al percentatge marcat. Avui dia, però, no s'hi ha arribat i hi ha 392 taxis adaptats a l'AMB, cosa que suposa un 3,8% de la flota.
Malgrat no complir amb la normativa, des de l'AMB asseguren que el ritme de creixement és bo. Segons l'entitat, l'any 2018 hi havia 97 llicències per a cotxes adaptats i aquesta xifra, actualment, s'ha multiplicat per quatre.
Desigualtat entre municipis
L'Albert, veí de Badalona i amb mobilitat reduïda, va haver de deixar de viure-hi perquè no hi havia un servei diari de taxis adaptats que li permetés desplaçar-se a la feina a Barcelona. A la capital catalana, en canvi, sí que ofereixen aquest servei.
Em vaig veure obligat a anar a viure a Barcelona perquè a Badalona no tenia aquest servei, només podia accedir a viatges esporàdics. Ara, amb el teletreball, he pogut tornar a Badalona.
Municipis com Badalona, Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs només proporcionen 8 viatges mensuals subvencionats al preu d'un bitllet senzill d'autobús, és a dir, a 2,65 euros el viatge. El diferencial de preu és assumit per les administracions corresponents. I el nombre de trajectes varia segons el municipi dins de l'AMB.
La regidora de Recursos Humans i Contractació de l'Ajuntament de Badalona, Eva Guillén, assenyala que cada consistori ha d'establir una ràtio d'usuaris amb un nivell de discapacitat establert. A Badalona, per exemple, hi ha 3.348 persones que necessiten accedir a vehicles adaptats.
A partir d'aquí "és l'AMB qui fixa els serveis, en funció d'un conveni que té signat amb alguns ajuntaments", assegura Guillén. Segons la regidora, aquest conveni "s'havia de revisar l'any passat, però l'AMB encara no ha fet".
La Lola, també veïna de Badalona i amb mobilitat reduïda, denuncia la desigualtat entre municipis i apunta que no disposar d'un servei fix de taxi adaptat, com bé tenen altres municipis, els resta independència.
Hi ha molta gent que no pot viatjar en autobús o en metro per les seves condicions extremes. El taxi no pot desaparèixer, el taxi és llibertat.
Els usuaris, en general, demanen que s'augmenti el nombre de viatges esporàdics subvencionats cada mes i que, a més, s'implanti el servei de taxi fix adaptat de manera igual a tots els municipis.
Dificultats econòmiques per adaptar els taxis
Per la seva banda, els taxistes reconeixien que hi ha pocs vehicles adaptats perquè no els surt a compte oferir aquest tipus de servei.
Raül Ortega, gerent de Taxi Amic, la companyia que presta la majoria de serveis adaptats a l'AMB, lamenta que els taxistes que opten per aquesta especialització compten amb molt poques ajudes.
No hi ha gairebé ajudes econòmiques i, en canvi, la despesa per la compra del vehicle, el consum i el manteniment són molt més elevats que els d'un cotxe convencional
De fet, Ortega reconeix que no disposar de prou ajudes desincentiva els taxistes a optar per aquesta especialització. I li sap greu, perquè insisteix que és una feina "molt gratificant, ja que és un servei de primera necessitat per a les persones que l'utilitzen". També apunta que aquesta especialització prestada, almenys, a Taxi Amic "garanteix una un horari fix i sense la necessitat de competir".
Des d'Élite Taxi, el seu president, Oliver Contel, recorda que fa temps es donaven subvencions per instal·lar plataformes, en canvi, ara, apunta que ja no se'n donen. Menciona que l'Ajuntament del Prat n'ha atorgat alguna recentment, però assegura que és una rara avis.
Un cost de 80.000 euros de mitjana
Els responsables de Taxi Amic i Élite Taxi coincideixen en el desglossament del preu d'un vehicle de transport adaptat. Perquè hi càpiga una cadira de rodes ha de ser una furgoneta i d'un model concret, que ja oscil·la entre els 50.000 i els 90.000 euros.
A més, cal sumar-li el preu de la rampa homologada, que té un cost d'uns 15.000 euros. Per altra banda, les assegurances d'aquests vehicles són molt més cares, afirmen.
Els incentius que dona l'IMET
Durant el 2018, l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) va modificar el Reglament Metropolità del Taxi per incentivar que els taxistes comprin vehicles adaptats.
Uns incentius que els taxistes consideren totalment "irrisoris". Expliquen que tan sols els permet augmentar l'antiguitat a aquells que presentin aquest servei o els deixa treballar cada dia de la setmana, a diferència de la resta de llicències.
