En què consisteix el dret a veto i quants cops s'ha exercit en el Consell de Seguretat de l'ONU
La batalla diplomàtica, sobretot entre París i Washington, gira aquests dies al voltant del dret de veto. Per aquest motiu cal explicar en què consisteix aquesta figura jurídica; en què consisteix i qui la fa servir. Els nord-americans, que ara protesten, són els qui més han exercit aquest dret en els últims anys.
2 min
20 de desembre del 2002: Els Estats Units exerceixen el seu dret de veto per neutralitzar una resolució de condemna a Israel per la mort de tres membres de l'ONU a Cisjordània i a Gaza. 30 de juny del 2002: Els Estats Units veten una altra resolució que estenia el mandat de la missió de l'ONU a Bòsnia perquè no va aconseguir la immunitat dels seus cascos blaus al Tribunal Penal Internacional. Han estat les dues últimes resolucions vetades al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Els últims anys Washington ha estat qui ha exercit més vegades el dret de veto, i gairebé sempre per protegir Israel. Vint-i-cinc vegades ha vetat una resolució que perjudicava el seu gran aliat al Pròxim Orient. Quan últimament Rússia o la Xina han vetat, ho han fet per motius econòmics Moscou, i Pequín per castigar algun país que havia establert relacions massa estretes amb Taiwan. El dret de veto el pot exercir qualsevol dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: els Estats Units, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit, però no els deu membres que hi són escollits per dos anys. Ha estat utilitzat 251 vegades des de la creació de l'organisme, 59 de les quals per bloquejar l'admissió de nous membres i 43 per impedir que algú arribés a la secretaria general. L'antiga Unió Soviètica és el país que més vegades ha vetat en la història de l'ONU, perquè ella i els seus satèl·lits hi estaven en minoria. Des de la fi de la guerra freda han disminuït molt els vetos, a causa de la nova pràctica de no sotmetre a votació les qüestions susceptibles de ser vetades. Això ha suscitat les protestes dels països no alineats perquè un veto públic té uns costos polítics; el veto tàcit amaga els interessos d'un determinat país.
