En quins supòsits legals pot Trump desplegar la Guàrdia Nacional i quins antecedents hi ha

"El president pot cridar als membres del servei federal i unitats de la Guàrdia Nacional de qualsevol estat en el nombre que consideri necessari per repel·lir una invasió, sufocar una rebel·lió o assegurar el compliment de les lleis".

Aquesta és la llei que fa referència a les competències de les forces armades dels EUA que ha justificat Donald Trump per signar la directiva que autoritza el desplegament de la Guàrdia Nacional a Los Angeles sense comptar amb el permís del governador de Califòrnia, Gavin Newsom. 

Per sufocar les protestes a la ciutat californiana contra les batudes massives de migrants per part del Servei de Control d'Immigració i Duanes (ICE), la Casa Blanca va ordenar diumenge el desplegament progressiu de 2.000 soldats de la Guàrdia Nacional de l'Exèrcit. 

Quan es compleix la tercera nits de protestes i aldarulls ja s'han fet més d'un centenar de detencions i 300 agents de la Guàrdia Nacional ja han estat desplegats pels carrers de Los Angeles.

Les mobilitzacions de Los Angeles van més enllà de la dinàmica de manifestacions, que majoritàriament són pacífiques, i que deriven al final en actes violents d'una minoria i la consegüent repressió policial. També suposa una confrontació política al voltant d'una de les promeses més importants de Donald Trump: expulsar milions de migrants.

Té autoritat Trump per desplegar la Guàrdia Nacional? 

És el primer cop en 60 anys que un president dels Estats Units desplega la Guàrdia Nacional de qualsevol estat sense comptar amb l'autorització del governador a càrrec, que és el comandant en cap de les forces militars estatals. 

Cal remuntar-se al 1965 quan el president d'aleshores, Lyndon B. Johnson, va enviar efectius del cos militar a Alabama per protegir els manifestants que es mobilitzaven per la defensa dels drets civils. 

Per poder actuar de forma unilateral i no haver de recórrer al permís del governador demòcrata de Califòrnia, Gavin Newsom, Donald Trump ha signat el memoràndum que cita la disposició legal "10 U.S.C. 12406" en referència a les competències de les forces armades dels EUA. 

Part d'aquesta disposició permet el desplegament federal de les forces de la Guàrdia Nacional si "hi ha una rebel·lió o perill de rebel·lió contra l'autoritat del govern dels Estats Units". 

Precisament, Trump ha indicat en la seva directiva que les protestes a Los Angeles constitueixen "una forma de rebel·lió contra l'autoritat del govern dels Estats Units". 

Els altres escenaris que contempla aquesta disposició legal per desplegar els efectius del cos militar són "la invasió o risc d'invasió dels EUA per una nació estrangera" o quan "el president no pot executar les lleis dels Estats Units amb les forces regulars". 

En el cas de Califòrnia, hi ha dos antecedents en què les tropes de la Guàrdia Nacional van ser desplegades pel president nord-americà de torn.

El 1992, George Bush pare va enviar efectius federals durant els aldarulls contra l'absolució dels agents de policia acusats de colpejar el ciutadà afroamericà Rodney King. En aquest cas, però, va ser el governador estatal, Pete Wilson, qui va sol·licitar l'enviament d'efectius per sufocar les protestes. 

El 2020, les tropes de la Guàrdia Nacional també van ser desplegades a l'estat californià i altres territoris dels EUA després de les protestes per la mort de George Floyd.  Trump va demanar a diversos governadors el seu desplegament a Washington. Fins i tot, va amenaçar d'invocar l'anomenada llei d'insurrecció, que és del segle XVIII, però el seu secretari de Defensa li va parar els peus.

Quin és el paper de la Guàrdia Nacional? 

D'acord amb la seva naturalesa i competències, la Guàrdia Nacional no pot fer les seves pròpies batudes d'immigració ni executar activitats ordinàries d'aplicació de la llei contra la població civil. 

Tal com indica el memoràndum emès per la Casa Blanca, la missió de la Guàrdia Nacional desplegada a Los Angeles és protegir els agents federals, inclosos els membres Servei de Control d'Immigració i Duanes (ICE), mentre fan les seves funcions.  

Tret d'algunes excepcions com la llei d'insurrecció, la legalitat nord-americana prohibeix l'ús domèstic de tropes federals per a l'aplicació de la llei civil. 

Quines reaccions han provocat la decisió de Trump? 

L'ordre executiva de Donald Trump ha generat una onada de reaccions a les xarxes socials tant de partidaris com detractors. 

A escala local, Karen Bass, alcaldessa de Los Angeles, ha assenyalat a la cadena ABC7 que el desplegament de la Guàrdia Nacional "és innecessari". En el mateix sentit s'ha pronunciat a X el governador californià, Gavin Newsom: 

"El govern federal està prenent el control de la Guàrdia Nacional de Califòrnia i enviant 2.000 soldats a Los Angeles, no perquè faltin policies, sinó perquè volen muntar un espectacle." 

D'altra banda, alts càrrecs de l'administració nord-americana han mostrat públicament el seu suport a Trump i la seva decisió. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha manifestat a les xarxes socials que és de "sentit comú i no es tolerarà la violència i la destrucció contra agents federals i instal·lacions federals". 

En aquest sentit, la senadora republicana d'Oklahoma, Markwayne Mullin, ha expressat a la CNN: "Les protestes estan sota control? No gens."