És legal comprar una entrada a la revenda? I vendre-la? El panorama de la revenda a Catalunya

Tot i que el preu original de les entrades per als concerts de Bad Bunny a Barcelona rondava els 200 euros, ara és fàcil trobar-ne a la revenda per més de 600. Al seu torn, les localitats per veure Lady Gaga a la capital tenien un preu de sortida similar, però ara hi ha qui les revèn a través d'internet per més de 1.000 euros. 

En tots dos casos es tracta d'esdeveniments que van fer "sold out" en un marge de temps molt reduït i on, en conseqüència, la compra d'entrades per mitjans no oficials és l'única opció per als fans que no han pogut adquirir els seus propis abonaments.

Una situació cada cop més habitual que ha provocat que la revenda d'entrades sigui un fenomen en alça, especialment arran de l'aparició de bots que compren massivament localitats per a esdeveniments amb l'únic objectiu de tornar-les a vendre a un preu molt més elevat.

Per tal de posar fre a aquest fenomen, el govern espanyol ha presentat un projecte de llei que, entre d'altres, vol limitar el preu de les entrades de revenda. Malgrat això, encara hi ha molta inseguretat respecte a què és legal i què no ho és quan comprem entrades a tercers i quin nivell de protecció davant les estafes que tenim com a consumidors.
 

Una pràctica il·legal? Només segons el context

És legal la revenda d'entrades a Espanya? A grans trets, la resposta a aquesta pregunta, segons Àlex Cànovas, jurista de la Unió de Consumidors, és "no". Encara que admet que hi ha matisos. 

Primer de tot, hem de distingir segons el canal a través del qual es posen les entrades a la venda: fer-ho de manera ambulant, és a dir, pel carrer, està específicament prohibit pel Reglament General de Policia d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives, aprovat l'any 1982.

Així, hem de ser conscients que si, per exemple, anem pels voltants del Camp Nou i algú ens ofereix comprar una localitat per veure el Barça, encara que ho faci pel seu preu original o, fins i tot, per un de més baix, aquesta transacció no està emparada per la llei i l'entrada pot ser requisada per la policia. A més a més, el venedor pot ser multat, especialment si és reincident en la revenda.

És justament aquesta prohibició la que va propiciar que, en el seu moment, es popularitzessin estratègies com la de posar a la venda un bolígraf amb una entrada de regal. Malgrat això, Cànovas adverteix que aquestes tàctiques tampoc ens protegeixen legalment i que, en cap cas "disposarem de les proteccions legals que tindríem en comprar les entrades a través de canals oficials".

La llei, però, sí que contempla que agrupacions o associacions, mitjançant una autorització prèvia, puguin revendre entrades de manera puntual. Malgrat això, en aquests casos, el preu pel qual les venen només pot excedir en un 20% el cost original de l'abonament. La llei catalana estén aquesta possibilitat, també, a altres tipus d'actors autoritzats pels organitzadors de l'esdeveniment.

Internet: un espai no regulat

I què passa amb internet? Òbviament, la legislació de 1982 no contempla aquest canal. Concretament, no hi ha cap llei, ni catalana ni espanyola, que prohibeixi la revenda d'entrades en línia. Així doncs, segons Isidor García, director de l'Agència Catalana de Consum, "no és una activitat il·lícita".

"Hi ha un buit legal", assegura per la seva banda Cànovas, alhora que adverteix que malgrat que no és il·legal en si, és un tipus de transacció que és molt complicat fer amb totals garanties.

El que sí que existeixen són algunes normatives que regulen aquesta pràctica.  En primer lloc, la Llei de Competència Deslleial de 1991, que prohibeix a les empreses la compra massiva d'abonaments per mitjans automatitzats, com per exemple els bots. Una prohibició, però, que de moment s'ha mostrat poc efectiva. "És molt complicat de controlar", admet García.

Així mateix, bona part de la revenda d'entrades es fa a través de plataformes dedicades específicament a aquesta activitat, les quals estan regulades, en part, per la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea. Aquesta norma exigeix als webs que posin els mitjans necessaris per evitar els fraus. Tot i això, els experts consultats alerten que no són canals 100% segurs.

Això és perquè, malgrat que aquestes webs tenen l'aparença de vendre les entrades, hem de tenir en compte que, en la majoria dels casos, només són intermediaris i, per tant, la seva responsabilitat, en cas de frau, és limitada.

En realitat, qui posa en venda les localitats en aquestes plataformes són empreses o particulars. Amb relació a aquesta qüestió, és important que tinguem en compte que si comprem les entrades a una persona física no som considerats consumidors, ja que la normativa de consum només inclou els intercanvis entre professionals o empreses i consumidors finals.

Hi ha manera de comprar entrades de manera segura?

Tenint en compte tot això, ni Cànovas ni García ens recomanen comprar entrades de revenda a través de mitjans no oficials, llevat que el venedor sigui algú de la nostra absoluta confiança. Tot i això, assenyalen algunes comprovacions de seguretat que podem fer per intentar córrer els menors riscos possibles.

En primer lloc, malgrat els problemes que ja hem comentat, Cànovas indica que el millor canal són sempre les plataformes de revenda. Un cop hem entrat al seu web o app, és important que comprovem que hi ha llistat un nom, una adreça social, un telèfon de contacte i un CIF o NIF. Si hem de fer una reclamació, aquestes dades seran de gran importància.

A més, sempre que sigui possible, és desitjable fer la compra a través de plataformes localitzades a la Unió Europea. "Si no, és probable que en cas de reclamació la queixa acabi a la paperera", diu García. 

Cànovas també suggereix fer una mica de recerca abans de finalitzar la transacció: 

"És  bona idea buscar ressenyes d'altres usuaris o preguntar a gent del nostre entorn si coneixen el web. També cal que sospitem tant dels venedors que posen a la venda les entrades a preus desorbitats com dels que fixen imports ridículs."

Pel que fa a la plataforma, hauríem de prioritzar webs que identifiquin adequadament els venedors per poder denunciar en cas de frau. Cànovas també recomana, sempre que sigui possible, signar un contracte amb el venedor: 

"No cal anar a un gestor. Simplement, en un full de paper, indicar 'jo, amb número de DNI tal i edat tal, venc aquesta entrada per X valor i amb aquestes determinades característiques'. Si hi ha hagut un intercanvi de missatges amb el venedor, especialment si ha estat a través de correu electrònic, és aconsellable guardar-los."

És important que en aquest acord escrit figurin les característiques de l'entrada: quan comprem una entrada de revenda no només ens poden enganyar colant-nos localitats falses, també ens poden vendre abonaments que no responen a les característiques pactades.