Espiar les converses de WhatsApp dels altres, una temptació impossible de resistir per a milers d'usuaris
L'últim crit en estafes és la que ha ideat un jove de 23 anys per espiar els missatges de WhatsApp dels altres amb una aplicació gratuïta, a temps real i completament falsa. Una temptació simple i tan eficaç que el seu creador, ja detingut, es va embutxacar fins a 40.000 euros en només dos mesos.
Redacció
4 min
Ha resultat una temptació irresistible per a milers d'usuaris i una de les estafes d'internet amb més ganxo dels últims temps. Es tracta d'una aplicació gratuïta i a temps real que permet accedir als missatges de WhatsApp d'altres persones i espiar-ne les converses. L'única pega de la revolucionària eina és que és totalment falsa. Tot i així, el jove de 23 anys que l'ha ideat ha aconseguit en només dos mesos embutxacar-se 40.000 euros. Les víctimes van picar l'ham però a ell l'ha detingut la policia.
Sembla que l'espionatge està de moda. Amb una "il·legal capacitat emprenedora", el cervell de l'estafa va idear des de casa seva una eina bastant simple però "molt eficaç", ha explicat explica José Rodríguez, inspector en cap del Grup de Seguretat Lògica de la Brigada d'Investigacions Tecnològiques (BIT) de la Policia Nacional. Era un ganxo perfecte per als usuaris de l'aplicació de missatgeria instantània per a mòbils més popular, i justament per això molts van picar.
El preu de la curiositat
Qui no somia d'interceptar les converses dels amics, parella, companys de feina o enemics íntims? Aquesta curiositat precisament era l'ingredient bàsic d'un engany que va donar boníssims resultats al jove estafador. Esclar que les víctimes, que el detingut va trobar a les xarxes socials, havien de caure-hi. I com ho va fer? Doncs de manera relativament senzilla.
Perquè la seva suposada aplicació d'espionatge tingués credibilitat a la xarxa, aquest jove de Múrcia no va dubtar a "robar" els perfils de més d'11.000 usuaris a través dels quals va arribar a enviar més de vuit milions de missatges publicitant la revolucionària eina. Ho va fer creant un web en aparença molt similar a l'original, de manera que, quan els usuaris hi entraven, li proporcionaven el nom i la contrasenya del compte que, ja robada, era la via per enviar missatges massius a la llista de contactes de les víctimes. Així és com donava difusió a la "nova" i inexistent eina.
L'interessat en l'anunci de l'aplicació només havia de seguir les instruccions en un web que simulava ser la de la xarxa social. Aquí, l'usuari li proporcionava al detingut les seves credencials i ell el dirigia a una altra pàgina on, en teoria, n'hi havia prou clicant al botó de descàrrega i introduint el número de mòbil. A canvi, l'usuari obtenia el codi per activar la desitjada aplicació.
Darrere l'engany
Aquí la víctima queia en el parany, ja que quan l'internauta introduïa el seu número, el que feia en realitat era subscriure's com a titular d'una línia de mòbil a un servei de missatgeria premium. Si calculem que el cost per enviar una sèrie de missatges oscil·lava entre 1,45 euros i més de 7,20 --dels quals el detingut es reportava bona part dels beneficis per explotar aquest servei de missatgeria-- ho veurem tot més clar.
En descobrir que no existia cap aplicació, molts dels estafats no ho denunciaven. Les raons semblen evidents; d'una banda, l'escàs import individual del frau i de l'altra, la sospita que l'ús de l'eina que es prometia segurament seria un delicte.
Tot i l'absència de denúncies de les víctimes, els rumors d'una aplicació que intervenia les comunicacions de WhatsApp circulaven per internet, i fins i tot la xarxa social on es van piratejat milers de comptes va arribar a consultar a la policia sobre la seva existència. Ràpidament es va comprovar que es tractava d'un frau.
Després de localitzar i detenir-ne l'"enginyer", els investigadors no descarten que hi hagin participat més persones. Amb aquesta sospita, els agents analitzen els quatre discos durs intervinguts al domicili del noi.
La importància de la lletra petita
Davant la possibilitat que sorgeixin imitadors o enganys per internet similars, l'inspector en cap de la BIT ho té clar: "Ningú s'ha de descarregar una aplicació anunciada com a estrella que, a més, promet la comissió d'un delicte". Si malgrat aquesta recomanació, l'usuari segueix en la seva obstinació, la policia recorda que internet no només és un nou escenari de fraus, sinó que "també hi ha la lletra petita". En aquest cas, si l'internauta hagués rastrejat i llegit bé el web, hauria sabut que en introduir el seu número de mòbil autoritzava la subscripció a l'enviament de missatges cars; tant com caure en la temptació d'una certa curiositat, diguem-ne... il·legal.
Sembla que l'espionatge està de moda. Amb una "il·legal capacitat emprenedora", el cervell de l'estafa va idear des de casa seva una eina bastant simple però "molt eficaç", ha explicat explica José Rodríguez, inspector en cap del Grup de Seguretat Lògica de la Brigada d'Investigacions Tecnològiques (BIT) de la Policia Nacional. Era un ganxo perfecte per als usuaris de l'aplicació de missatgeria instantània per a mòbils més popular, i justament per això molts van picar.
El preu de la curiositat
Qui no somia d'interceptar les converses dels amics, parella, companys de feina o enemics íntims? Aquesta curiositat precisament era l'ingredient bàsic d'un engany que va donar boníssims resultats al jove estafador. Esclar que les víctimes, que el detingut va trobar a les xarxes socials, havien de caure-hi. I com ho va fer? Doncs de manera relativament senzilla.
Perquè la seva suposada aplicació d'espionatge tingués credibilitat a la xarxa, aquest jove de Múrcia no va dubtar a "robar" els perfils de més d'11.000 usuaris a través dels quals va arribar a enviar més de vuit milions de missatges publicitant la revolucionària eina. Ho va fer creant un web en aparença molt similar a l'original, de manera que, quan els usuaris hi entraven, li proporcionaven el nom i la contrasenya del compte que, ja robada, era la via per enviar missatges massius a la llista de contactes de les víctimes. Així és com donava difusió a la "nova" i inexistent eina.
L'interessat en l'anunci de l'aplicació només havia de seguir les instruccions en un web que simulava ser la de la xarxa social. Aquí, l'usuari li proporcionava al detingut les seves credencials i ell el dirigia a una altra pàgina on, en teoria, n'hi havia prou clicant al botó de descàrrega i introduint el número de mòbil. A canvi, l'usuari obtenia el codi per activar la desitjada aplicació.
Darrere l'engany
Aquí la víctima queia en el parany, ja que quan l'internauta introduïa el seu número, el que feia en realitat era subscriure's com a titular d'una línia de mòbil a un servei de missatgeria premium. Si calculem que el cost per enviar una sèrie de missatges oscil·lava entre 1,45 euros i més de 7,20 --dels quals el detingut es reportava bona part dels beneficis per explotar aquest servei de missatgeria-- ho veurem tot més clar.
En descobrir que no existia cap aplicació, molts dels estafats no ho denunciaven. Les raons semblen evidents; d'una banda, l'escàs import individual del frau i de l'altra, la sospita que l'ús de l'eina que es prometia segurament seria un delicte.
Tot i l'absència de denúncies de les víctimes, els rumors d'una aplicació que intervenia les comunicacions de WhatsApp circulaven per internet, i fins i tot la xarxa social on es van piratejat milers de comptes va arribar a consultar a la policia sobre la seva existència. Ràpidament es va comprovar que es tractava d'un frau.
Després de localitzar i detenir-ne l'"enginyer", els investigadors no descarten que hi hagin participat més persones. Amb aquesta sospita, els agents analitzen els quatre discos durs intervinguts al domicili del noi.
La importància de la lletra petita
Davant la possibilitat que sorgeixin imitadors o enganys per internet similars, l'inspector en cap de la BIT ho té clar: "Ningú s'ha de descarregar una aplicació anunciada com a estrella que, a més, promet la comissió d'un delicte". Si malgrat aquesta recomanació, l'usuari segueix en la seva obstinació, la policia recorda que internet no només és un nou escenari de fraus, sinó que "també hi ha la lletra petita". En aquest cas, si l'internauta hagués rastrejat i llegit bé el web, hauria sabut que en introduir el seu número de mòbil autoritzava la subscripció a l'enviament de missatges cars; tant com caure en la temptació d'una certa curiositat, diguem-ne... il·legal.
