"Estem a punt de trobar vida a Mart", afirma el director científic de la NASA
"Estem a punt de trobar vida a Mart", ha afirmat Jim Green, director científic de la NASA, en una entrevista al diari britànic "The Telegraph".
Green ha afegit una pregunta: "La humanitat està preparada per rebre la notícia?".
Les declaracions no haurien de sorprendre, perquè els programes de la NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA) per buscar vida a Mart es coneixen des de fa anys. Potser les declaracions han tingut més impacte perquè quan es parla de vida extraterrestre es pensa de seguida en vida intel·ligent i no en microorganismes.
El programa de l'ESA es diu ExoMars (Exobiologia a Mart). Consisteix en una sèrie de missions dissenyades per esbrinar si en algun moment hi ha hagut vida a Mart. L'ESA comenta així la possibilitat que es trobin indicis de vida:
Si mai hi ha hagut vida a Mart, probablement va ser quan el planeta era més càlid i més humit, en algun moment dels primers 1.000 milions d'anys després de la seva formació. Les condicions eren aleshores semblants a les que hi havia quan els microbis van trobar suport en una jove Terra.
Per tant, no és improbable que es trobin signes de vida, però més aviat serien testimonis d'organismes ja extingits fa temps.
A la missió hi participa també la NASA. La col·laboració més immediata de l'agència nord-americana serà el tot terreny ("rover") que s'enlairarà de la Terra l'estiu vinent i que ha d'arribar a Mart a la primavera del 2021. El vehicle i la plataforma d'aterratge seran llençats per un coet de l'agència russa Roscosmos.
Un cop al planeta vermell, es mouria per diversos llocs de la superfície i perforaria per obtenir mostres a diverses profunditats. Així, l'exploració tindria gran abast en la superfície, però també aprofundiria en el subsòl. Les anàlisis es faran amb un instrument anomenat MOMA (analitzador de molècules orgàniques a Mart). Està previst que més endavant una altra nau porti mostres marcianes cap a la Terra.
La missió explorarà si en el passat Mart va tenir condicions que el feien habitable, però també si hi ha signes d'antiga vida microbiana.
Per assajar la tecnologia, la NASA ha buscat algun lloc de la Terra que tingui semblança amb Mart. Per això, aquest setembre ha provat el tot terreny amb capacitat de perforació i recollida de mostres al desert d'Atacama, a Xile, un lloc d'extrema sequedat i amb semblances a Mart.
Presència de metà
Els signes de vida poden provenir també de la presència de certs compostos químics. Així, el 2003 es va detectar la presència de gas metà a l'atmosfera de Mart. Aquest ags es pot generar per processos biològics o geològics.
La presència de metà va generar un debat dintre de la comunitat científica. L'agost passat, un equip d'investigadors encapçalat per Emmal Safi, de la Universitat de Newcastle, a Anglaterra, va descartar que el metà es generés a causa de l'erosió produïda pel vent en les roques. La recerca es va publicar a la revista "Scientific Reports".
Això no significa que s'hagi generat per processos biològics. Emmal Safi afirma que el seu estudi és un pas més en un tema molt ampli i que la qüestió està oberta:
Bàsicament estem intentant descobrir si hi ha possibilitats de vida en altres planetes, tant si és vida actual com vida en el passat, preservada com a fòssils o amb signatures químiques.
Altres estudis calculen que, fins i tot, si hi ha vida a Mart, n'hi hauria poca quantitat comparada amb la Terra. Un equip d'investigadors liderat per Steven Sholes, de la Universitat de Washington a Seattle, ha publicat els seus càlculs a la revista "Astrobiology".
Segons aquests científics, a Mart hi hauria, com a màxim, 200 milions de tones de matèria viva. Dit així pot semblar molt, però a la Terra n'hi ha unes 10.000 vegades més -si bé és cert que el nostre planeta també és més del triple de gran que Mart.
Els autors s'han basat en la generació de monòxid de carboni per la radiació solar i la velocitat a què es difon per la superfície del planeta i sota les roques i el subsòl. Seria allà on els hipotètics éssers vius es protegirien d'aquesta radiació. Així han calculat la superfície màxima de Mart que podria acollir vida i han vist que és un percentatge petit del total.
Fa poc més d'un any també es va descobrir un llac d'aigua líquida, de vint quilòmetres de llarg, sota el gel dels pols marcians. I gel d'aigua o de diòxid de carboni en el cràter Korolev.
El precedent de 1976
Si la NASA troba proves de vida a Mart, és possible que fos prudent a l'hora d'anunciar-ho. L'any 1976, les nau Viking, que havien aterrat al planeta vermell, van envia uns senyals inesperats. Les mostres del sòl marcià analitzades automàticament a les naus revelaven la producció intensa de diòxid de carboni. La reacció va ser immediata: allò podia ser la demostració que a Mart hi havia microorganismes que alliberaven CO2.
Però, per sort, des d'uns anys enrere a la NASA hi treballava un bioquímic lleidatà anomenat Joan Oró. Gràcies a la recerca que havia desenvolupat a la seva tesi i, posteriorment, Oró, va explicar que el CO2 no el produïen suposats microorganismes, sinó que es generava amb un procés químic a partir d'àcid fòrmic i altres òxids presents en les mostres.
Més de quaranta anys després, alguns investigadors implicats encara pensen que la presència d'organismes vius era l'explicació més plausible. Però la postura majoritària sembla que és que els Viking no van trobar proves de vida i que el CO2 es podia generar a partir d'uns compostos anomenats perclorats, detectats per primer cop en el sòl de Mart l'any 2008.
La comunitat científica, però, no descarat de cap manera que es puguin trobar signes de vida a Mart, però consideren que calen moltes més proves. Sovint recorden la frase de l'astrònom i divulgador Carl Sagan: "Afirmacions extraordinàries necessiten proves extraordinàries". I , de moment, aquestes proves extraordinàries no existeixen.
Nova manera de pensar
Per això, no es pot dir que la declaració de Jim Green sigui del tot sorprenent, però sí massa categòrica en afirmar que estan a punt d'anunciar que s'ha trobat vida a Mart.
La segona part de la frase també és important. Green es pregunta si la humanitat està preparada per conèixer uns resultats que "començaran una nova línia completa de pensament":
El que passarà a continuació és que hi haurà un conjunt complet de noves preguntes científiques. És aquesta vida com la nostra? Com estem relacionats? Pot la vida moure's d'un planeta a un altre o tenim una espurna i l'entorn adequat perquè aquesta espurna generi vida -com la nostra o no- gràcies a l'entorn químic on està?
Vora 11 milions de noms a Mart
Potser a Mart no hi ha organismes vius, però sí una llarga llista de noms d'organismes vius, concretament de persones. Fins dilluns a última hora de la nit, la NASA oferia la possibilitat d'enviar el nom a bord de la missió Mars2020.
La campanya va acabar amb vora 11 milions de persones inscrites -prop de la quarta part són turcs i els següents llocs els ocupen ciutadans de l'Índia i d'Estats Units. Els noms han estat revisats i constaran en un xip que el tot terreny portarà pel planeta vermell.
Per posar el peu a Mart encara falten uns quants anys. De moment, un bon nombre de terrícoles hi hauran posat el nom.
