Gauguin va tallar l'orella a Van Gogh
Van Gogh, genial i esbojarrat pintor holandès, es va tallar una orella amb una navalla l'any 1888, a la localitat francesa d'Arles, després d'una ensopegada amb el seu col·lega francès Paul Gauguin. Això era el que se sabia fins ara. Però segons un nou llibre, que es basa en la investigació policial sobre el cas, va ser Gauguin qui, en plena baralla, va seccionar l'orella al seu company amb una espasa, segons la cadena britànica BBC.
3 min
L'orella de Van Gogh no va ser víctima d'un atac de bogeria del seu propietari, ni d'una simbòlica ofrena al martiri d'un artista incomprès, sinó d'una mutilació en el transcurs d'un duel motivat per la seva turmentada relació. Així ho sostenen dos historiadors disposats a acabar amb el mite que envolta el pintor holandès.
Segons la versió oficial dels fets, la que recullen les biografies oficials de Vincent van Gogh i el seu amic i també pintor Paul Gauguin, l'artista es va arrencar l'orella en plena rauxa de bogeria. El pintor, que havia convençut el seu admirat Gauguin perquè es traslladés a Arles amb ell, no va suportar la marxa del seu gran amic a París després d'una discussió.
La mateixa versió dels fets del 23 de desembre de 1888 diu que després de barallar-se amb Gauguin, Van Gogh va tornar a la seva "casa groga" i amb una navalla d'afaitar es va automutilar. Després, sagnant, es va acostar fins a un bordell, on va ensenyar l'orella a una prostituta anomenada Rachel abans de tornar a la seva llar i desmaiar-se sobre el llit, on el trobaria la policia poc després.
Tot i això, segons les investigacions exhaustives de dos historiadors alemanys que han passat els últims deu anys revisant els informes policials d'aquella infausta tarda, les declaracions de testimonis presents i les cartes dels dos artistes, Van Gogh no es va automutilar. Va ser Gauguin, un expert espadatxí, segons els historiadors, qui en el transcurs de l'esmentada baralla li va clavar una ganivetada que va tallar l'orella al pintor.
A "La oreja de Van Gogh: Paul Gauguin y el pacto de silencio", Hans Kaufmann i Rita Wildegans sostenen que la versió oficial, basada essencialment en la versió que va donar Gauguin dels fets, ha estat bàsicament una mentida que els dos artistes van pactar en adonar-se que la veritat era massa complicada, com en general va ser la relació entre ells, perquè un tercer la comprengués.
L'amistat entre aquests dos genis de la pintura és digna d'un serial televisiu. El 1888 Van Gogh va convèncer Gauguin perquè es mudés amb ell a la "casa groga" que tenia a Arles. Van passar tota la tardor pintant junts i discutint sobre art, però a poc a poc la relació va anar empitjorant a causa dels seus particulars caràcters i els problemes mentals de Van Gogh. Els problemes se succeïren fins a la marxa de Gauguin a París a final d'aquest any.
Els historiadors alemanys no tenen clar si Gauguin va voler ferir intencionadament el seu amic o si en la baralla se li va escapar una ganivetada, però estan convençuts que van fer un pacte: els fets entre tots dos quedaria com un secret perquè Gauguin no anés a la presó, cosa que explicaria que el ferit no acudís a l'hospital, però prolongaria fins als nostres dies el mite sobre l'orella de Van Gogh.
Segons la versió oficial dels fets, la que recullen les biografies oficials de Vincent van Gogh i el seu amic i també pintor Paul Gauguin, l'artista es va arrencar l'orella en plena rauxa de bogeria. El pintor, que havia convençut el seu admirat Gauguin perquè es traslladés a Arles amb ell, no va suportar la marxa del seu gran amic a París després d'una discussió.
La mateixa versió dels fets del 23 de desembre de 1888 diu que després de barallar-se amb Gauguin, Van Gogh va tornar a la seva "casa groga" i amb una navalla d'afaitar es va automutilar. Després, sagnant, es va acostar fins a un bordell, on va ensenyar l'orella a una prostituta anomenada Rachel abans de tornar a la seva llar i desmaiar-se sobre el llit, on el trobaria la policia poc després.
Tot i això, segons les investigacions exhaustives de dos historiadors alemanys que han passat els últims deu anys revisant els informes policials d'aquella infausta tarda, les declaracions de testimonis presents i les cartes dels dos artistes, Van Gogh no es va automutilar. Va ser Gauguin, un expert espadatxí, segons els historiadors, qui en el transcurs de l'esmentada baralla li va clavar una ganivetada que va tallar l'orella al pintor.
A "La oreja de Van Gogh: Paul Gauguin y el pacto de silencio", Hans Kaufmann i Rita Wildegans sostenen que la versió oficial, basada essencialment en la versió que va donar Gauguin dels fets, ha estat bàsicament una mentida que els dos artistes van pactar en adonar-se que la veritat era massa complicada, com en general va ser la relació entre ells, perquè un tercer la comprengués.
L'amistat entre aquests dos genis de la pintura és digna d'un serial televisiu. El 1888 Van Gogh va convèncer Gauguin perquè es mudés amb ell a la "casa groga" que tenia a Arles. Van passar tota la tardor pintant junts i discutint sobre art, però a poc a poc la relació va anar empitjorant a causa dels seus particulars caràcters i els problemes mentals de Van Gogh. Els problemes se succeïren fins a la marxa de Gauguin a París a final d'aquest any.
Els historiadors alemanys no tenen clar si Gauguin va voler ferir intencionadament el seu amic o si en la baralla se li va escapar una ganivetada, però estan convençuts que van fer un pacte: els fets entre tots dos quedaria com un secret perquè Gauguin no anés a la presó, cosa que explicaria que el ferit no acudís a l'hospital, però prolongaria fins als nostres dies el mite sobre l'orella de Van Gogh.
