Hristo Stòitxkov es retira com a jugador després de 20 anys en actiu
Tot i que va deixar el Barça fa quatre anys, després de guanyar tot el que pot guanyar un futbolista, Hristo Stòitxkov es resistia a deixar el futbol actiu i estava jugant en el "soccer" dels Estats Units. Ara, amb 37 anys i abundants cabells blancs, ha vist que ja no pot estirar més la seva carrera de futbolista. Es retira i torna a casa. Stòitxkov s'integrarà pròximament a l'estructura tècnica del futbol base del Barça.
3 min
Després de 20 anys en actiu, l'exblaugrana Hristo Stòitxkov ha anunciat que es retira com a jugador, però no pas del món del futbol. Acompanyat de Cruyff, Laporta, Minguella i Castells, Stòitxkov s'ha mostrat convençut de la seva decisió. Tant Stòitxkov com Laporta han confirmat que el Barça està estudiant la possibilitat d'incloure'l al club, però de moment encara és aviat per dir quina serà la seva posició. En acabar l'anunci de la retirada, Stòitxkov ha volgut tenir un detall amb gent que, segons ha dit, ha significat molt per a ell. Ha dedicat una samarreta, entre altres, a l'entrenador del "dream team", Johan Cruyff, al seu descobridor com a futbolista, Josep Maria Minguella, i al club blaugrana, representat pel president, Joan Laporta. Hristo Stòitxkov, una llegenda viva del Barça El d'ahir de "La Marató" va ser l'últim partit de Hristo Stòitxkov abans d'anunciar la seva retirada. Fidel al seu caràcter, no es va estar d'escridassar un dels àrbitres auxiliars. Johan Cruyff el va descobrir en una eliminatòria que els blaugrana van disputar contra l'Sredets de Sofia. Contra l'equip búlgar, en aquest cas però en un amistós a Palma, el tècnic holandès també es va adonar que no era fàcil de dominar. Els blaugrana el van fitxar la temporada 90-91 després de compartir el guardó de màxim golejador d'Europa amb Hugo Sánchez. Va estrenar el compte golejador el primer partit de Lliga contra l'Espanyol i una trepitjada a Urízar Espitarte el marcaria com a jugador polèmic amb els àrbitres, argument d'altra banda justificat a la vista d'aquest i altres gestos que ha tingut amb el col·lectiu arbitral. Amb el Barcelona ha jugat 341 partits i possiblement un gol que li va fer a l'Athletic és el que millor defineix les seves característiques, caràcter, velocitat i verticalitat en el joc. Va ser un dels puntals del "Dream Team" que va guanyar la Copa d'Europa el 92 i el 94 va portar la selecció búlgara fins a les semifinals del Mundial dels Estats Units. Això el va fer mereixedor de la Pilota d'Or aquell any. El Barcelona el va traspassar al Parma la temporada següent. Núñez el va recuperar i Van Gaal, després, li va obrir les portes perquè se'n tornés a anar. Aquests últims anys ha jugat als Estats Units. Però des de sempre, Stòitxkov s'ha sentit plenament identificat amb Catalunya i va ser capaç de protagonitzar una de les imatges més insòlites que s'han vist al balcó de la Generalitat. Ell fent saltar al seu ritme el president de la Generalitat Jordi Pujol. Amb l'adéu d'Stòitxkov els camps de futbol s'acomiaden d'un dels jugadors que més ha entès i ha sentit el que significava el Barça dins i fora dels terrenys de joc.
