Investigadors denuncien que les universitats es queden part del sou d'una beca

"Sempre m'ha interessat molt la recerca i ser docent a la universitat em faria molta il·lusió", explica Erola Fenollosa, una jove ecòloga vegetal i científica de dades. Després de doctorar-se a la UB, l'any 2021 va aconseguir una beca Margarita Salas del Ministeri d'Universitats. Unes ajudes destinades a la formació de científics, de 2.800 euros bruts al mes, per fer investigació en una universitat pública de l'Estat o bé 3.500 euros a l'estranger.

"Se suposava que tenien la intenció d'omplir el buit dels que acaben el doctorat i donar un contracte per continuar fent investigació", diu aquesta científica, que afegeix que creia que la beca valorava la feina feta:

Fenollosa va començar el primer dels dos anys de recerca de la beca a la Universitat d'Oxford. De l'entusiasme inicial va passar a la decepció quan va rebre el primer sou, un 35% inferior del que esperava. A més, va haver de pagar de la seva butxaca les despeses del visat i l'entrada a congressos.

"He tingut dificultats econòmiques aquest any. He hagut de fer-me una targeta de crèdit i viure en negatiu uns mesos", explica. "Saps que és una etapa de sacrifici per molt que faci nou anys que tens formació superior. Et toca estar pagant de més", lamenta Fenollosa.

Se'ls descompten les quotes patronals

La Universitat de Barcelona, que és qui ha contractat l'Erola, li ha descomptat les quotes patronals de la Seguretat Social. Amb la mateixa situació s'han trobat molts investigadors postdoctorals Margarita Salas de l'Estat.

Un altre cas és el de l'Ana Pastor, doctora en Arqueologia que acaba de finalitzar el primer any de la beca a l'Institut de Recerca en Patrimoni Cultural de Noruega. "Des del ministeri es va donar completa llibertat a cada universitat per aplicar aquests fons com volguessin. Crea situacions de desavantatge perquè no tinc totes les eines que estan tenint altres Margaritas Salas que treballen en altres universitats amb un salari millor."

Les quotes patronals són les cotitzacions que paga l'empresa contractant a la Seguretat Social. Pel sindicat Comissions Obreres, el problema recau en el redactat de les ajudes, en què el Ministeri d'Universitat parla d'import i no de retribució, i això ha fet que cada universitat fes la seva interpretació a l'hora de repercutir en les nòmines les cotitzacions a la Seguretat Social.

CCOO va presentar l'estiu passat un conflicte col·lectiu, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre que la sala social no era competent i els va derivar a la via contenciosa.

Sentències diferents

Aquests contractes han provocat una allau de denúncies a tot l'Estat. La justícia de Castella i Lleó i la Inspecció de Treball del País Valencià han sentenciat que és il·legal descomptar del salari dels treballadors les quotes patronals. En canvi, la justícia de Múrcia ha donat la raó als centres que ho fan.

En un comunicat, la conferència de rectors de les universitats espanyoles es defensen i asseguren que compleixen la llei i que se'ls va donar la potestat d'assumir o no aquests pagaments.

Per l'Erola Fenollosa, "aquest contracte Margarita Salas és una estafa perquè no és una beca d'investigació de qualitat. No pot ser investigació de qualitat si no inclou congressos, si no inclou diners per fer recerca, si tens un any per adaptar-te a un lloc, un any per adaptar-te a un altre... No pots fer ciència, al final."

Tant l'Erola com l'Ana han denunciat el seu cas a Inspecció de Treball.

Problemes per arribar a finals de mes

Amb el descompte de les quotes patronals, la investigadora Ana Pastor ha rebut 900 euros menys en la nòmina. "A Noruega, als Estats Units o al Japó són salaris insostenibles. Tens la sensació que estàs pagant per treballar. Sense el suport de la meva xarxa familiar no hauria pogut estar tot aquest temps a Noruega. Hauria hagut de renunciar a l'ajuda i anar a l'atur quan jo abans ja tenia una feina", diu.

L'Ana acaba de començar el segon i últim any de la beca a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'import de l'ajuda en aquest cas és menor. Tot i això, aquesta investigadora espera poder estalviar i recuperar els diners gastats durant el primer any a Noruega.

En canvi, qui no seguirà el segon any és l'Erola Fenollosa, que ha decidit renunciar a la beca, després d'aconseguir-ne una d'europea més ben pagada: "A mi m'agradaria estar en un país on s'inverteix de forma seriosa en la investigació i no és el cas."

"Faré el canvi de contracte quan pugui i em canviaré cap a aquesta beca, que és per treballar al Regne Unit", explica l'Ana. "La idea de requalificar-me i retenir el meu talent a Espanya no ha sigut així. Jo me'n vaig i em quedo fora", sentencia.

Les ajudes Maria Zambrano també provoquen decepcions

Però a banda de les Margarita Salas, el Ministeri d'Universitats també va aprovar el 2021 les ajudes Maria Zambrano. En aquest cas, unes ajudes de 4.000 euros bruts per atraure talent internacional.

El Justo López, un físic que ha estat 14 anys treballant de professor titular en diferents universitats estrangeres, entre les quals la Universitat Nacional de Colòmbia, va aconseguir una d'aquestes beques i va tornar a Barcelona, al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la UB.

"Ens van dir que podríem estabilitzar la nostra situació, però aquesta beca no em porta enlloc. No et permet postular per accedir a llocs de feina permanents", es queixa Justo López.

A Colòmbia tenia un bon sou, millor del que s'ha trobat quan ha arribat a Barcelona perquè de la nòmina també li han descomptat les quotes patronals. De moment, ha fet una reclamació a la UB mostrant el seu desacord.

Explica que com ell altres investigadors han renunciat a posicions interessants a l'estranger creient que les Maria Zambrano eren una bona opció per tornar al seu país. "Aquests contractes no tenen una continuïtat. Dones un servei a la universitat on treballes, però no et dona currículum", diu. Sentint-se decebut amb la seva beca, aquest físic ja està pensant a abandonar la recerca pública i anar a treballar a l'empresa privada.