Jamal Zougam, presumpte autor material de l'11-M, declara que aquell dia dormia a casa seva
Zougam, el primer dels acusats com a autor material dels atemptats de l'11-M, ha posat de manifest les contradiccions que, segons la seva opinió, ha mostrat un dels quatre testimonis que l'identifiquen com una de les persones que va col·locar els artefactes explosius als trens. Zougam ha subratllat que aquest testimoni va explicar com el va veure deixar una motxilla al pis inferior d'un dels trens, malgrat que la bossa bomba va explotar al vagó superior del comboi. A més, ha afegit que el matí de l'accident va arribar una mica més tard de les onze del matí al locutori on treballava perquè no trobava aparcament i que fins a aquell dia mai no havia sentit "la paraula Chinchón ni Morata de Tajuña", localitats madrilenyes on es van preparar els atemptats.
Durant la seva declaració, íntegrament en castellà, Zougam ha negat formar part del Grup Islàmic Combatent Marroquí (GICM) i ha afirmat que no coneix cap de la resta dels acusats, malgrat que en alguna ocasió sí que havia anat a la mesquita de la M-30. Pel que fa a la seva possible relació amb el fugit Mohamed Afalah, ha explicat que va ser una altra persona i no ell qui va usar el seu mòbil per trucar-lo i sol·licitar els seus serveis en la reforma d'un local que havia comprat. "Si existeixen escoltes, es pot demostrar que no és la meva veu", ha afegit.
Les sospites de la targeta SIM
Sobre la targeta SIM de la companyia Amena trobada en una de les motxilles que no va explotar, corresponent a una partida de 100 targetes adquirida per la botiga on treballava, Zougam s'ha defensat dient que no ha tingut en el seu poder cap d'aquestes i que era el propietari del locutori qui controlava l'adquisició i venda de les targetes. L'acusat ha indicat que és conscient que la seva presumpció d'innocència es va trencar després de la troballa d'aquesta targeta SIM. Durant la seva declaració, l'única pregunta que Zougam s'ha negat a respondre ha estat la d'un lletrat d'un grup de víctimes, que l'han inquirit sobre si coneixia la raó per la qual algunes de les targetes telefòniques que ell venia van acabar en les motxilles que van explotar als trens d'Atocha, Santa Eugenia i el Pozo del Tío Raimundo. A més, Zougam ha negat haver ensenyat a cap dels acusats a sincronitzar telèfons i haver-los mostrat per on havien d'unir els cables del seu interior per fabricar un detonador.
Proposició de confident
Preguntat per l'advocat de l'Associació d'Ajuda a les Víctimes de l'11-M, José María de Pablo, Zougam ha reconegut que l'any 2001 diversos policies van acostar-se al seu locutori i li van oferir ser confident. Segons Zougam, els policies li van dir que "si jo podia ajudar-los a ells, ells m'ajudarien a mi". Però l'acusat ha explicat que els va respondre que el seu negoci no li permitia anar a la mesquita i informar de les persones que hi acudien.
D'altra banda, Jamal Zougam ha afirmat, a preguntes de diferents advocats de l'acusació, que mai no ha tingut relacions amb cap col·laborador ni amb cap membre de la banda terrorista ETA.
Jamal Zougam va ser la primera persona a qui es va detenir després del fatídic 11 de març del 2004, concretament dos dies després de la massacre.
