Jaume Sisa obre una nova etapa amb "Bola Voladora" i nou grup, La Verbena Galàctica
El cantautor galàctic, Jaume Sisa, posa a la venda un nou disc, "Bola voladora", en què dóna un nou aire a antigues cançons després de recuperar la seva identitat original i consagrar-se al Palau de la Música. A "Bola voladora", Jaume Sisa es deixa acompanyar pel seu nou grup, el quartet La Verbena Galàctica, així com pel multiinstrumentista francocatalà Pascal Comelade, el Cor Jove de l'Orfeó Català i, fins i tot, de Ricardo Solfa en una versió de "Hay mujeres", de Joaquín Sabina, amb qui torna a tenir una relació civilitzada després d'un llarg període de distanciament mutu.
1 min
Instal·lat de nou a Barcelona i abandonades altres caracteritzacions anteriors, com Ricardo Solfa, El Viajante o Armando Llamado, el nou Sisa es va operar de la vista, va canviar les ulleres de gruixuts vidres i es va reivindicar amb un disc, "Visca la llibertat", que el va tornar a convertir en un referent i amb el qual va triomfar, per fi, al Palau de la Música. Sisa, que manté un litigi amb les seves primeres discogràfiques per recuperar editorialment les seves cançons primerenques, revisita a "Bola voladora" peces com "Qualsevol nit pot sortir el sol", que porta al rock; "El setè cel", que converteix en un reggae; "Marcianets", amb lletra canviada; "T'esperaré el diumenge"; "Boletaires", techno amb el Cor Jove de l'Orfeó Català, o "L'home dibuixat", el seu primer senzill, ara en clau de ska. També recupera "A sota l'alzina", "Voldria fer una cançó", "Tres cavalls" i "La primera comunió", amb la qual la feina arqueològica es basa a expulsar alguns dels seus millors àlbums: "Qualsevol nit pot sortir el sol", "Nit de Sant Joan", "Visca la llibertat", "Galeta galàctica", "Roda la música" i "La catedral". Així mateix, hi ha dues peces inèdites, "Limbo rock", una versió en italià d'un èxit de Chubby Checker, i "Cançó del lladre" i un tema nou, "Parc hotel".
