John Irving presenta a Barcelona "Fins que et trobi" on aboca les seves obsessions en la seva novel·la més autobiogràfica

L'escriptor nord-americà John Irving ha presentat a Barcelona la seva nova obra "Fins que et trobi", on reconeix haver abocat les seves obsessions més grans en la seva novel·la "més autobiogràfica" d'una extensa carrera literària que abraça tres dècades. Irving viatja en aquesta ocasió a episodis que han marcat la seva infància i adolescència, com la recerca del seu pare o els abusos sexuals de què va ser víctima als onze anys. Autor, entre d'altres, d'"El món segons Garp" i "Una dona difícil", Irving feia quinze anys que no visitava Barcelona.
2 min
Durant la seva primera roda de premsa a Barcelona després de quinze anys, l'autor, que en un principi va escriure l'obra en primera persona, ha explicat que ha considerat "molt adequat" esperar als 60 anys per tornar al passat i narrar la "ràbia" i la "infelicitat" en què va viure a través del personatge de Jack Burns. Amb la perspectiva "d'un temps dilatat", Irving ha explicat que va decidir incloure en la seva onzena novel·la les experiències sexuals en les quals es va iniciar "amb una edat precoç" per culpa d'una jove "amiga de la família" que va abusar d'ell durant tres mesos i la "falta d'informació" sobre el seu pare biològic.

A "Fins que et trobi", el protagonista acompanya la seva mare Alice -tatuadora de Toronto- en un viatge per diferents ports del mar del Nord i del Bàltic a la recerca del seu pare, un jove organista addicte als tatuatges al qual mai va arribar a conèixer. Després de recórrer sense èxit els ambients més sòrdids de Copenhaguen, Amsterdam, Oslo, Hèlsinki i Estocolm i tornar al Canadà, Jack és víctima d'abusos sexuals per part d'una dona que li marcaran la vida per sempre.

A diferència de l'experiència personal de l'autor, en aquest cas Burns té 14 anys i l'abusadora aproximadament 40 perquè, d'aquesta manera, "em resultava més fàcil explicar-ho que si em remetia al meu propi record, que és fràgil".

L'escriptor ha confessat que el trauma no va sortir a la llum fins a l'adolescència, quan es va començar a sentir atret "per dones grans", i van ser la lluita grecoromana, una de les seves grans passions, i la paternitat el que li va permetre superar-lo. "Només quan vaig ser pare em vaig adonar del mal que m'havia fet aquella dona", ha comentat, després d'afegir que ha necessitat més de 40 anys "per plasmar-ho en una novel·la".



Avui és notícia