Josep Grau: "Un territori ha de tenir zones preservades però la gent n'ha de poder viure"

E.- Com s'hauria de materialitzar una reforma de l'Estatut a les comarques de Lleida? J.G.- "El nou Estatut ha de donar resposta a les noves necessitats de la societat catalana. Tenim aturats a Madrid temes com les beques universitàries, la transferència de les competències en la formació laboral o els temes d'immigració, que els patim però no tenim cap capacitat per poder-los resoldre, ni tan sols podem fer la contractació en origen. És a dir, són temes que afecten la societat en general i els ciutadans de Lleida en particular. Lleida és una demarcació agrària i el govern de Catalunya, més enllà de Madrid, no pot anar directament a Brussel·les a defensar els seus interessos. Per tant, l'Estatut no és una cosa etèria, una paraula per poder fer debat polític a la campanya electoral, sinó que és una eina adaptada al segle XXI per donar resposta a les necessitats del segle XXI." E.- Amb quins partits tanquen les portes a un pacte postelectoral? J.G.- "A aquells que s'autoexcloguin, i només hi ha hagut un partit que s'ha autoexclòs, que és el Partit Popular. Per tant, diem molt clar que el PP no entrarà en un govern de coalició amb CiU perquè és l'únic que s'autoexclou quan diu que a Catalunya ja en tenim prou i que no necessitem res més. Podem no estar d'acord amb el plantejament del PSC, però almenys diuen que s'ha de retocar l'Estatut." E.- Els canvis al capdavant del PSC a Lleida els afavoreixen? J.G.- "Jo no ho crec. En tot cas, el problema és seu per la imatge que han estat donant de fortes lluites internes per por de quedar-se sense cadira al Parlament. Les enquestes els donen una baixada forta i crec que el problema que tenen és intern i no extern i, per tant, a nosaltres no ens afecta, ni per bé ni per mal. No es pot menysprear mai un rival polític, però nosaltres hem de prescindir del que facin els altres més enllà de no trobar bé el fet que hagin tingut dos caps de llista en poc mesos." E.- Com es pot comptabilitzar la preservació del medi ambient amb el desenvolupament econòmic i turístic? J.G.- "A Lleida hi ha la major superfície protegida de Catalunya. Però Lleida, amb 13.000 quilòmetres quadrats, és un terç de superfície de Catalunya. Hem de preservar aquest terç de la superfície de Catalunya, però dins d'aquest territori també hi hem de poder viure i, per tant, fer els abocadors, les plantes de tractament de purins, les depuradores d'aigües residuals o els abocadors comarcals de runa que toqui, així com regs, carreteres i pistes d'esquí, perquè tenim espai suficient. Un territori ha de tenir zones preservades però alhora la gent n'ha de poder viure." E.- Els pagesos de Lleida fa un segle que esperen la construcció del Segarra-Garrigues. Ara que sembla que es comença a materialitzar, hi ha dos problemes centrals a solucionar: les protestes dels regants pel cost que han de pagar, i els exclosos per la protecció de les aus estepàries. J.G.- "En aquest cas hi ha una greu contradicció dins dels mateixos regants, ja que uns es queixen que l'obra serà cara i els altres volen regar de totes i per totes. Per tant, ni l'obra deu ser tan cara ni deu ser tan dolent regar. El Segarra-Garrigues és una obra emblemàtica de les comarques de Lleida. El govern que l'hem tirat endavant sabem que no dóna rendiments a curt termini i tampoc no s'ha fet per això, s'ha fet per mantenir viu el territori. Ara bé, estem al segle XXI i tenim una sèrie de figures de protecció mediambientals que s'han de respectar. Brussel·les va aprovar aquestes zones d'especial protecció de les aus estepàries i és qui marca la normativa que Catalunya i Espanya ha d'aplicar. Si els exclosos recorren a la justícia i el jutge diu que es pot regar tot, al govern de la Generalitat li fa un favor. Un problema menys i l'obra encara s'abaratirà perquè hi ha més hectàrees de reg."