Joves amb Covid a l'UCI: "He estat tan a prop d'anar-me'n a l'altre barri"
Després de cinc mesos de pandèmia, ha quedat clar que el virus no fa distincions d'edat. L'edat mitjana dels contagiats per Covid ha caigut per l'augment de positius entre els joves, molts d'ells asimptomàtics. Però n'hi ha molts que han estat greus i que han acabat amb hospitalització i, fins i tot, a l'UCI.
Si al març la mitjana d'edat de les persones infectades era de 60 anys durant la primera onada de la pandèmia, les últimes setmanes aquesta xifra ha baixat fins als 38, segons l'OMS.
Al principi de la pandèmia, en plena crisi a les residències, la majoria de positius eren persones grans: 2.400 casos entre els majors de 60. No obstant, només es feien proves als casos més greus, que estaven ingressats.
Però, a poc a poc, s'han anat fent més PCR, que han permès fer aflorar molts contagis. Al juny es van començar a detectar més positius en la franja dels 20 als 40 anys que entre els més grans de 60: 876 en comparació a 747.
I al mes de juliol, ja amb proves massives, s'han detectat milers de casos, especialment entre la població més jove. 7.800 PCR positius entre els 20 i els 40 anys, més del doble que els més grans de 60. I és una tendència que continua aquest mes d'agost.
Testimonis de primera mà
Els joves són un col·lectiu que preocupa, pels riscos per a les seves famílies, però també per a ells. Hi ha joves que han estat molt greus i han hagut de passar per l'UCI.
Com el Bernat Pérez, de 33 anys, que va estar 10 dies ingressat a l'Hospital de Terrassa.
Em va anar de dies, perquè jo vaig ingressar un diumenge quan em vaig començar a trobar malament dels pulmons i em van dir que sort que va ser quan em vaig començar a trobar malament dels pulmons, perquè arribo a esperar dos o tres dies més i no seria el mateix.
La Miriam Castro, de 43 anys, ha estat ingressada 9 dies a la Vall d'Hebron, 4 dels quals a l'UCI.
Em costava parlar i em cansava molt. Aquesta era la sensació que tenia, m'estava ofegant i no ho sabia.
El David Góngora, de 32 anys, va estar ingressat a Can Ruti 35 dies, dels quals 17 sedat:
Jo ja l'hi vaig dir a la doctora, adormiu-me i feu amb mi el que vulgueu perquè tant temps amb febre sense que em baixés... m'omplien el llit de gel.
La Bárbara García, de 25 anys, va estar ingressada a l'hospital d'Andorra. 17 dies a l'UCI i dues setmanes a planta.
Va ser un: Ostres! Què m'ha passat? Que jo em trobava relativament bé i ara m'he despertat a l'UCI, intubada i han passat 17 dies'.
El Bernat, la Miriam, el David i la Bàrbara han hagut d'ingressar i, fins i tot, en algun cas, passar per l'UCI per superar el virus. No és el que passa a la majoria de joves que s'encomanen i que no presenten símptomes de la malaltia, però el seu cas demostra que també se'n poden tenir, i diversos, malgrat l'edat.
David: En el meu cas la febre va ser el que més em va agafar.
Bernat: El primer, que estàs fet pols. Estàs cansat i no tens ganes de res. Fas qualsevol cosa i estàs cansat. No tens ganes de menjar i perds el gust i l'olfacte, fins que després va passar als pulmons.
Miriam: La sensació era que m'ofegava, no podia acabar de parlar. Em quedava sense aire i tenia una forta sensació de pressió al pit. M'estava ofegant i no ho sabia, fins que em van portar a l'UCI i em van posar 70 litres d'oxigen. És horrible, a més, si li sumes la por que és la Covid i que no saps què passarà.
Bárbara: Jo em vaig desmaiar a casa i vaig trucar a l'ambulància, però no tenia sensació d'ofec.
El cas de la Bárbara és particular perquè ella, tot i fer vida normal, té un trastorn del sistema endocrí que li ha dificultat fer front al virus. Però el Bernat, en canvi, no tenia cap patologia prèvia. I tampoc el David, que va acabar 17 dies sedat, o la Miriam, que ha estat 4 dies a cures intensives fa pocs dies i que encara no pot sortir al carrer. Tots han superat la Covid, malgrat que en coneixen les seqüeles.
Miriam: Et costa parlar encara. Et canses i també perds massa muscular. He perdut 6 quilos.
Bernat: Haver pogut sortir a fer esport sense cansar-me en excés m'ha costat ben bé 2 mesos.
David: M'estan fent proves encara. M'ha quedat el fetge tocat i el tema del cor. Quan vaig sortir tenia taquicàrdies altes que han millorat, però no han marxat. De fet, ara m'ho estan controlant. Ara estic amb un aparell que m'està controlant el cor. Forma part d'un estudi de l'hospital de Can Ruti que serveix per estudiar perquè a les persones tan joves ens estan quedant aquestes seqüeles. També quan faig algun tipus d'esforç, una pujada, em canso més que abans.
Bárbara: Abans no m'ofegava i ara que he començat a fer una mica d'esport, m'ofego molt. També vaig tenir disfàgia pel fet de tenir tants tubs a la tràquea, m'ennuegava amb el menjar i amb el líquid.
Desconeixement
David: Jo era dels que pensava que la Covid era com una grip però més forta i després veus que no, que també afecta els joves.
Miriam: Jo també pensava que no em passaria. Que sàpiguen que també existeix, que realment et consumeix i que et pot arribar a matar.
Bernat: Que es passa malament, que es pot agreujar molt. Però si la gent ja no pensa en ella mateixa, que pensin en altres persones.
Bárbara: Jo recordo estar a l'UCI amb el tub i les infermeres em posaven àudios de la meva mare. Cap jove és conscient de com et pot afectar la malaltia.
Tots agraeixen moltíssim l'atenció sanitària que han rebut. El Bernat els considera com uns "autèntics herois".
David: Ni amb paracetamol em baixava la febre i el que havien de ser 4 dies, es va complicar. Em van posar la medicació, el meu cos no reaccionava i al final vaig estar sedat 17 dies, fins que van aconseguir que el cos reaccionés.
David: Jo quan vaig despertar de l'UCI no sabia ni on era, ni què havia passat, ni qui era aquella gent. Em vaig despertar sondat per tot arreu, amb vies a la jugular, amb bolquers. Et despertes veus això i dius, que a prop que he estat d'anar-me'n a l'altre barri.
Miriam: Vaig exposar el meu cas a les xarxes perquè vull que la gent sàpiga que et pot passar. Jo també pensava que no em passaria i m'ha passat. Hi ha molta gent que encara no s'ho creu.
Bárbara: De tot això he valorat molt més la gent que tinc al meu costat, perquè estar tants dies sense veure la gent que estimes és molt difícil. I això m'ha servit per valorar coses que abans no valorava. No beure aigua, estar amb la boca seca... Són coses que en el teu dia a dia no valores i que quan tornen a la teva vida, et donen molta alegria.
