Judici contra l'exalcalde de Badalona Rubén Guijarro per un delicte urbanístic

Aquest dimecres l'Audiència de Barcelona ha iniciat el judici contra l'exalcalde de Badalona, el socialista Rubén Guijarro. Se'l jutja per un delicte contra l'ordenació del territori que hauria comès entre els anys 2018 i 2019, quan era el regidor d'Urbanisme del consistori, durant el mandat d'Àlex Pastor.

Concretament, la Fiscalia de Medi Ambient acusa Guijarro i a dos funcionaris de l'Ajuntament, que també seuen al banc dels acusats, de no perseguir els responsables de diverses construccions il·legals edificades en parcel·les de l'espai protegit de la serralada de Marina i de no fer els passos necessaris per assegurar la restauració de la legalitat urbanística.

Segons el relat del ministeri fiscal, els investigats van evitar obrir expedients sancionadors contra aquestes edificacions fins que no van rebre la denúncia de la Fiscalia de Medi Ambient i, un cop ho van fer, van incoar els expedients sancionadors contra els propietaris de les finques i no contra els ocupants dels terrenys i responsables de fer les construccions. Un fet que el fiscal ha qualificat de "surrealista".
 

Guijarro nega tenir coneixement dels fets

Durant la seva declaració, Guijarro ha refusat tenir coneixement de les irregularitats i ha afirmat que la seva feina es limitava a signar els expedients. Així mateix, ha dit no conèixer els funcionaris d'Urbanisme acusats, assegurant que a la regidoria hi treballaven més de 600 persones, i que, per tant, mai es va reunir amb ells per tractar la qüestió. També ha negat conèixer els ocupants dels terrenys.

Pel que fa als funcionaris investigats, el cap de Servei de Disciplina Urbanística, instructor dels expedients, ha assegurat en el cas d'aquestes construccions il·legals es va seguir el procediment habitual, obrint un procés de restauració urbanística abans d'aplicar sancions.

Al seu torn, el cap jurídic d'Urbanisme ha explicat que va ser a criteri seu "i sense rebre indicacions de ningú" que es va sancionar els propietaris i no els ocupants dels terrenys perquè les construccions detectades pels Agents Rurals, d'acord amb la legislació vigent, "no tenien l'entitat necessària". Aquí, ha recordat que els propietaris "tenen les seves obligacions" encara que siguin a títol de "simple observança".

La Fiscalia demana una pena per a tots tres de quatre anys de presó i 16 d'inhabilitació per un delicte contra l'ordenació del territori.