La convulsa història de la Generalitat de Catalunya
La història de la Generalitat, del govern de Catalunya, és una història convulsa com la del país. La Diputació del General, primer embrió de la Generalitat, de dotze diputats, era una reunió dels estaments més poderosos que, el segle XIV, havia de gestionar el vast imperi que s'havia estès per tot el Mediterrani. El primer president va ser el bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles, l'any 1359. La seu aviat es va establir en cases del call de Barcelona que van anar conformant el que encara avui és el Palau de la Generalitat.
2 min
La fi de la dinastia catalana i el pas de la corona catalanoaragonesa a mans de la dinastia de Castella marca un canvi de tendència que, a mesura que l'expandeix l'imperi de Castella, revertirà en distància i friccions amb la Generalitat. Les coses empitjoraran amb l'arribada dels borbons a la Corona espanyola. El triomf de Felip V en la Guerra de Successió, després de la capitulació de Barcelona l'Onze de setembre del 1714, i la promulgació del decret de Nova Planta, acaba amb la Generalitat i posa el punt final a segles d'autogovern. La promulgació de les Bases de Manresa l'any 1892 obre un camí cap a la recuperació efectiva de l'autogovern que cristal·litzaran amb la creació, el 1914, de la Mancomunitat de Catalunya d'Enric Prat de la Riba. La dictadura de Primo de Rivera acaba amb les institucions de Catalunya. Amb la proclamació de la segona República l'any 1931, la Generalitat es restableix, i Francesc Macià en serà el president. L'any 32 s'aprova l'Estatut d'autonomia. Mor Macià i el succeirà Lluís Companys. En temps de gran inestabilitat i tensió, Companys proclama l'any 34 des del balcó de Palau l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. L'aixecament militar del 36, la Guerra Civil i la victòria de Franco obren el capítol més trist de la història de Catalunya. La Generalitat queda abolida i la policia nazi deté el president Companys a prop de París. Entregat a les autoritats franquistes, mor afusellat el 15 d'octubre de 1940 al castell de Montjuïc, on cada any s'honora la seva memòria. Josep Irla va assumir interinament la presidència de la Generalitat a l'exili fins que l'any 1954, els diputats reunits a l'ambaixada d'Espanya a Mèxic elegien Josep Tarradellas com a nou president. La mort de Franco i les primeres eleccions a Espanya l'any 77 obren el camí de la recuperació de la Generalitat. Tarradellas torna després de quaranta anys a l'exili i es redacta un nou Estatut, que els ciutadans de Catalunya voten en referèndum l'octubre del 79. El 20 de març del 80 se celebren eleccions al Parlament i Jordi Pujol és elegit president de la Generalitat. Pujol revalidarà mandat els anys 84, 88, 92, 95 i 99, i es converteix d'aquesta manera en la persona que més anys ha ocupat el càrrec i qui ha encapçalat el període més llarg i estable del govern de Catalunya.
