La ella trontolla? Es dispara el ieisme entre els joves

Fem pronunciar a estudiants de batxillerat una sèrie de mots que comencen o que contenen la ela palatal (escrita ll i popularment anomenada "ella"), com ara "tovallola", "llibre", "lentilla" o "lletra". 

És una mostra petita, però ens serveix per constatar el que afirmen estudis recents: el ieisme --és a dir, pronunciar "yibre" en lloc de "llibre"-- s'ha estès ràpidament en els últims anys, sobretot en els joves d'entre 12 i 18 anys. Són també els que utilitzen menys el català en l'ús social. 

Per zones geogràfiques, el ieisme domina en municipis amb més presència del castellà, com Barcelona i la seva àrea metropolitana.
 

És complicat pronunciar aquest so?

Sílvia Rovira, filòloga i autora de l'estudi "Lateral palatal [ʎ] i ieisme en català central" posa de manifest que la producció oral tendeix al mínim esforç possible, per la qual cosa, davant de dues variants semblants, els parlants solen escollir la forma més senzilla, sempre que això no afecti el contingut de la frase. És el que es coneix com la llei de l'economia lingüística. 

"Per articular la lateral palatal --és a dir, la ll-- el contacte de la llengua amb el paladar és complet, mentre que si es pronuncia com la i de 'iot', la llengua només s'ha d'aproximar al paladar, i representa menys esforç", argumenta Rovira.

A més, afegeix Rovira, "hi ha molt pocs mots que distingeixin el seu significat només per aquest fonema". És el cas d'ai-all, gai-gall o ui-ull.

En canvi, David Paloma, lingüista i professor del Departament de Filologia Catalana de la UAB, assegura que "articulatòriament no és un so complicat" i que es troba en els orígens de la llengua.
 

La influència del castellà, determinant

L'augment de l'ús social del castellà és el factor més determinant per explicar l'augment del ieisme, segons els lingüistes.

Segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població, els joves són els que més coneixement tenen del català, però són un dels col·lectius que menys el parlen habitualment. 

És una realitat que copsen diàriament les escoles i els instituts. Gabi Jiménez és professor d'arts escèniques a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell i assegura que els seus alumnes barregen sovint l'ús del català i el castellà, i ha detectat "dificultats per articular determinats sons propis del català, com la ella, les vocals neutres o la essa sonora".

Davant d'aquest context, a les classes de teatre han incorporat un treball de fonètica per corregir errors i augmentar la consciència fonològica.

"Quan els corregeixes i els estàs al damunt ho fan bé, però com que a la vida diària no apliquen aquests sons, no els integren del tot i els surt el ieisme quan parlen de manera informal."

Una "identitat fonètica líquida"

El fet de combinar el català i el castellà també contribueix, segons Paloma, que no hi hagi "una consciència prou marcada pels sons genuïns de la llengua".

"En aquesta societat líquida sembla que també hàgim de fer bandera d'una identitat líquida pel que fa a la fonètica. Un tant me fa dir 'princesa' que 'princessa', perquè al capdavall ja ens entendrem."

D'altra banda, l'estudi "Ieisme i lleisme a Barcelona. Trenta anys després de Lídia Pons (1992)" (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), de Josefina Carrera-Sabaté i Joan Borràs-Comes, que ha enquestat una cinquantena d'adolescents de 14 anys residents a Barcelona, conclou que els joves que pronuncien el so de la ela palatal tenen factors en comú. 

Manifesten més domini del català que del castellà i tenen actituds afectives favorables al català: prefereixen ser ensenyats en aquesta llengua i consideren que el català és bo per caure bé, fer amics i viure a Catalunya. En canvi, els que s'inclinen per les variants ieistes --és a dir, pronunciar "tovaiola"-- mostren el patró oposat.
 

Una manera dels joves de trencar amb l'statu quo?

També s'apunta com una de les possibles causes el fet que, a l'adolescència, també es forja la identitat lingüística. I això sol implicar, segons els estudis, l'adopció de noves construccions lingüístiques i innovacions que es valoren pròpies de la franja d'edat, mentre que es rebutgen les que se'n consideren allunyades.

Sílvia Rovira: "És una època en què la percepció s'aguditza i la parla s'allunya del model familiar. A més presència del castellà, més ieisme i més percepció que aquest ieisme forma part de la parla dels adolescents."

Tot i això, els experts consideren que aquesta marca generacional que representa el ieisme no es tracta, en la majoria dels casos, d'una tria intencionada, sinó que es deu més aviat a factors conjunturals.

David Paloma: "No estem davant d'un ieisme militant. Té més a veure amb la llengua amb què et sents més còmode i fa sobresortir les mancances en l'ús del català."

Sílvia Rovira: "El parlant que pronuncia 'tovaiola' opera per sota del nivell de la consciència. No és una tria volguda, sinó que s'explica  pel context lingüístic i per la manera com ha adquirit el català i com s'hi ha relacionat."

El ieisme, consolidat en moltes llengües

En castellà, el ieisme està plenament estès i ja s'ha acceptat en la norma culta. La pronúncia de la ela palatal es conserva només, segons assenyala Rovira, en el dialecte aragonès i en algunes zones de Castella i Lleó i de l'Amèrica Llatina, com ara entorns rurals de Bolívia i de l'Equador. Això també ha influït que altres llengües d'Espanya com el gallec o el basc també hagin adoptat el ieisme.

"Es tracta d'una tendència interlingüística clara", conclou Rovira. Altres idiomes també han abandonat la lateral palatal del seu sistema fonològic.
 

Les hipòtesis sobre el futur del ieisme

El ieisme es quedarà com un tret distintiu de la parla dels joves o s'estendrà a la resta de franges quan els adolescents entrin a l'edat adulta? És una de les preguntes que es formulen els estudis i que apunta futures línies de recerca. 

David Paloma: "Els canvis lingüístics arrenquen de petits canvis que es van estenent fins que es deixa de banda un model que es veu antic i se n'adopta un de nou. I aquest nou model pot anar en contra de sons històricament genuïns del català."

Sílvia Rovira: "Hi ha dues opcions possibles: que la lateral palatal acabi desapareixent del sistema fonològic català o bé que el ieisme quedi concentrat en la franja d'edat jove com un marcador generacional."

Som a temps de recuperar aquest so?

El ieisme també té un altaveu en molts referents culturals dels joves, especialment en la música. "Hi ha determinats artistes que, pel seu estil, tenen una pronúncia molt oberta, molt xava, i determinats sons com la ella no els fan", afirma Jiménez. 

Tenint en compte que els trets diferencials del català respecte d'altres llengües es troben en una posició minoritària, alguns estudis, com el de Carrera-Sabaté i Borràs-Comes assenyalen que potenciar les actituds afectives favorables al català pot resultar "un motor per impulsar el manteniment de trets fònics tradicionals".

Sílvia Rovira: "Caldria incidir a les aules que alguns trets genuïns del català perillen. Això no vol dir que aconseguim que els pronunciïn bé, però almenys hem d'intentar augmentar la seva consciència lingüística."

David Paloma: "Crec que l'única manera és fer veure que els referents, encara que n'hi hagi menys, hi són. I quan es parla bé, es fan servir els sons genuïns que té cadascuna de les llengües que parlem."