La Gran Muralla xinesa, la ciutat de Petra i el Crist del Corcovado, a Rio, entre les noves set meravelles del món

El món és ple de meravelles, però aquest dissabte a la nit s'ha fet públic, des de Lisboa, quines en són les principals. Vuitanta milions de persones a tot el planeta han votat per decidir quines són les set meravelles de l'actualitat, que substituiran les del món antic, totes desaparegudes excepte les piràmides de Gizeh. Finalment, les escollides han estat: la Gran Muralla xinesa, el monument de Petra a Jordània, el Crist Redemptor del Brasil, el Machu-Picchu peruà, la piràmide de Chichén Itzá a Mèxic, el Colosseu de Roma i el Taj Mahal de l'Índia. L'Alhambra, finalment, n'ha quedat fora.
3 min

La Gran Muralla xinesa és la primera classificada i la que sortia com a favorita. Construïda fa dos mil anys, és l'únic monument visible des de l'espai. La ciutat de Petra, a Jordània, amb temples, monestirs i tombes directament tallades sobre la roca, obté el segon lloc; és patrimoni de la humanitat des del 1985. En tercera posició, les votacions hi han situat el Crist Redemptor de Rio de Janeiro al Brasil.

A continuació, les ruïnes inques del Machu-Picchu, al Perú, temples i palaus del segle XV i declarats patrimoni de la humanitat des del 1983. La piràmide de Chichén Itzá, una ciutat precolombina de Mèxic construïda 500 anys abans de Crist, ha quedat en cinquè lloc. El Colosseu de Roma, a Itàlia, símbol de l'Imperi romà, és el sisè. I al final de la llista el Taj Mahal, a l'Índia, un mausoleu construït al segle XVII per un emperador musulmà en honor a la seva dona.

La proclamació s'ha fet en una gala televisada des de Lisboa. L'Alhambra n'ha quedat fora, però tampoc han sortit elegits alguns dels monuments favorits com l'Acròpolis d'Atenes o la torre Eiffel. De fet, el concurs arribava amb molta controvèrsia pel sistema de vot per internet o per telèfon mòbil.

Més de 100 milions de vots per missatge de text telefònic o per internet. Les votacions populars mostren la democràcia del concurs, però no estan clars els criteris aplicats a l'hora de triar els monuments. No s'ha tingut en compte que la meravella representi una obra mestra d'un geni o que sigui la manifestació d'un intercanvi de valors humans d'un determinat període, condicions que exigeix la UNESCO per declarar patrimoni de la humanitat. En canvi, és possible que els votants hagin triat per la proximitat al monument. La Xina, el Brasil i l'Índia, els països més poblats del món, han aconseguit tenir meravelles mundials. A més, diverses institucions s'havien desmarcat d'aquesta iniciativa, com la UNESCO, que va denunciar el perill de competència entre països que comportava.

L'elecció de les set noves meravelles del món és una iniciativa privada del cineasta suís Bernard Weber, després de la destrucció dels Budes Gegants de Bamiyan l'any 2001, pels talibans afganesos. Precisament, una part dels ingressos de la gala televisada d'ahir es destinaran a la reconstrucció d'aquest monument. Els que no estiguin d'acord amb l'elecció, sempre els quedarà una de les set meravelles del món antic, que ha estat considerada "perenne": la piràmide de Gizeh, a Egipte.

Avui és notícia