La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 14 de maig

Aquest dissabte, la guerra a Ucraïna entra en el 80è dia. Aquestes són les informacions més destacades de divendres:

- Azovstal continua resistint malgrat l'assetjament de l'exèrcit rus a la ciutat de Mariúpol: les tropes russes han tornat a intentar, sense èxit, entrar a la foneria d'Azovstal, on continuen atrinxerats un grup de soldats, últim reducte de la resistència ucraïnesa.

- L'exèrcit rus estaria retirant tropes de Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, després dels intensos bombardejos i combats dels últims dies, segons informa el diari The New York Times. El rotatiu, que cita fonts ucraïneses i dels seus aliats occidentals, assegura que els russos han perdut terreny en aquesta regió veïna del Donbass.

- La Unió Europea enviarà 500 milions d'euros més com a ajuda militar a Ucraïna. Els paquets d'ajuda anteriors de la UE han finançat equipament militar i altres materials com ara combustible o kits de primers auxilis. Aquest cop, l'ajuda militar serà per a armes pesants, com tancs, i per a artilleria.

- Comença a Ucraïna el primer judici a un soldat rus des del començament de la guerra. Es tracta de Vadim Xiximarin, acusat per la fiscalia general ucraïnesa de "violacions de normes de guerra" per haver assassinat, suposadament, un civil de 62 anys.

- El secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha parlat aquest divendres amb el seu homòleg rus, Serguei Xoigú, per demanar-li un alto el foc a Ucraïna. Aquesta és la primera conversa que han tingut des de l'inici de la guerra a Ucraïna.

- RAO Nordic Oy, la filial europea de l'empresa energètica russa RAO, ha anunciat que, a partir de demà, tallarà el subministrament d'electricitat a Finlàndia per problemes de pagament.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha assegurat que el seu país no donarà suport a l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN.

Segons el polític turc, els països nòrdics "han acollit diverses organitzacions terroristes", i els culpa de donar aixopluc a grups com les milícies del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Per altra banda, Erdogan ha apuntat que no vol repetir "l'error" que va suposar l'adhesió de Grècia a l'OTAN, país al qual acusa d'adoptar una actitud contrària a Turquia des que es va produir l'ingrés a l'aliança. "De moment estem seguint les negociacions amb Suècia i Finlàndia, però la nostra opinió no és favorable", ha comentat Erdogan.

La posició de Turquia comprometria l'entrada dels dos països nòrdics a l'OTAN, ja que la seva adhesió està condicionada a un acord unànime de tots els estats membres.

No obstant això, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va prometre aquesta setmana una adhesió "ràpida" i "còmoda" a Suècia i Finlàndia, tot subratllant que els dos països serien "molt benvinguts".

Finlàndia va anunciar formalment aquest dijous la seva voluntat d'entrar a l'OTAN a través d'un comunicat conjunt signat pel president i la primera ministra del país. Està previst que aquest cap de setmana el govern doni una posició definitiva i s'espera que la proposta d'ingrés es voti a principis de la setmana vinent.

Pel que fa a Suècia, l'anunci hauria d'arribar al llarg d'aquest cap de setmana.

Avui ja fa 80 dies que les tropes russes van entrar a territori ucraïnès i van començar un conflicte que ha provocat destrucció i una crisi humanitària en ple segle XXI.

Segons les dades publicades per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, ara ja són més de sis milions els ucraïnesos que han fugit del seu país des de l'inici del conflicte bèl·lic, el 24 de febrer.

I la guerra continua. Les forces russes mantenen els bombardejos en zones com Mariúpol. Allà s'han intensificat els atacs a la planta d'Azovstal, l'últim bastió de la defensa ucraïnesa en una ciutat pràcticament controlada pels russos després de més de dos mesos de setge. I on continuen les negociacions per treure els soldats que encara resisteixen.

En altres regions, la imatge és molt diferent. A Kíiv hi ha centenars de cadàvers de soldats russos en vagons de ferrocarril refrigerats a l'espera que Rússia se'n faci càrrec.

Mentrestant, a la regió de Khàrkiv, alliberada per l'exèrcit ucraïnès, la població que comença a tornar descobreix la magnitud de la destrucció que ha provocat la guerra.

Després de mesos sense tenir cap contacte, en les últimes hores els màxims responsables dels ministeris de Defensa dels Estats Units i de Rússia han tingut una conversa telefònica per parlar sobre la guerra d'Ucraïna.

Segons ha transcendit, ha estat el secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, qui ha trucat al seu homòleg rus, Serguei Xoigú. Durant la conversa, d'una hora, no s'ha pogut resoldre cap dels contenciosos oberts.

És el que destaca el màxim responsable del Pentàgon, que, tot i això, remarca la importància d'haver reobert la línia de comunicació.

És el contacte de més alt nivell entre els dos països des que va començar la guerra, al febrer.

Ucraïna creu que la guerra farà un tomb a mitjans d'agost i haurà acabat a finals d'any. Ho ha explicat el cap de la intel·ligència militar del país, el general Kirilo Budànov.

En una entrevista a la cadena britànica Sky News, el militar explica que el punt d'inflexió arribarà la segona meitat d'agost i que "la majoria d'acció de combat s'haurà acabat quan arribi el Cap d'Any".

Budànov fa una predicció que ara mateix sembla difícil d'assolir: "El resultat serà que recuperarem el control de tot el nostre territori, inclòs el Donbass i Crimea."

Recordem que les regions de Donetsk i Lugansk es van autoproclamar independents el 2014 i, des de llavors Ucraïna no en té el control. Encara menys a Crimea, que Rússia es va annexionar el mateix any.

El militar ucraïnès pronostica que una derrota russa portarà a un cop contra el president Vladímir Putin.

L'alcalde de Khàrkiv, Ihor Terekhov, ha dit a la BBC que els russos s'han retirat de la ciutat en direcció a la frontera. Segons Terekhov, els russos només haurien aconseguit entrar a una petita part de la ciutat durant un breu període de temps i ara haurien fugit cap a Rússia:

L'alcalde de Khàrkiv ha assegurat que ara la ciutat "està en calma" i la gent hi està tornant progressivament. Ha garantit que els ciutadans que hi tornin tindran subministrament d'aigua, gas i electricitat, però ha lamentat que molts edificis han quedat destruïts o malmesos. "Haurem de fer una immensa reconstrucció", ha admès.

D'altra banda, Terekhov ha desmentit que aquesta setmana Rússia hagi bombardejat insistenment la ciutat:

El president de Finlàndia, Sauli Niinistö, ha comunicat per telèfon a Vladimir Putin la intenció del seu país de "buscar l'adhesió a l'OTAN en els propers dies", segons un comunicat de l'oficina del president.

En la conversa, que Niinistö ha definit de "directa i clara", el mandatari finlandès hauria dit a Putin que les demandes russes per prevenir l'adhesió d'altres països a l'OTAN i la invasió d'Ucraïna han alterat la seguretat del país nòrdic.

Putin, per la seva banda, ha dit al seu homòleg finlandès que trencar la neutralitat és un error i que no hi ha cap amenaça que justifiqui l'adhesió del país nòrdic a l'OTAN. El president rus ha alertat que el rebuig de Finlàndia a la política de neutralitat podria tenir un impacte negatiu en les relacions entre els dos països.

Niinistö també ha apuntat que el 2012 ja va alertar Putin que totes les nacions independents volen maximitzar la seva seguretat. "En unir-se a l'OTAN, Finlàndia reforça la seva pròpia seguretat i assumeix la seva responsabilitat", asseguren en el comunicat, on afegeixen que, en el futur, "Finlàndia vol atendre, d'una forma correcta i professional, les qüestions pràctiques que sorgeixin de ser veí de Rússia".

El president finlandès també ha insistit en la seva "profunda preocupació pel patiment humà causat per la guerra" i ha demanat que es garanteixi l'evacuació de civils.

Rússia ha tallat el subministrament elèctric a Finlàndia aquesta matinada, tal com va anunciar divendres. Ho ha confirmat la vicepresidenta sènior d'operacions del sistema elèctric de Fingrid, Reima Päivinen.

Päivinen ha afegit que la suspensió no tindrà cap impacte en el mercat i que Finlàndia "pot fer front" al tall, ja que l'electricitat russa representa una petita part del consum total del país. La vicepresidenta de Fingrid també ha remarcat el fet que a l'estiu caldrà menys electricitat i ha confiat que de cara al proper hivern "no hi haurà problemes importants".

El tall de subministrament d'electricitat arriba just el dia que el president finlandès, Sauli Niinistö, ha comunicat a Putin que buscaran l'adhesió a l'OTAN en els propers dies. Ahir divendres, l'energètica russa RAO va anunciar que s'eliminarien les importacions per problemes en el pagament.

D'altra banda, el gegant gasístic rus Gazprom va tallar dijous el subministrament a Europa pel gasoducte Iamal, una de les principals vies per enviar gas al continent a través de Polònia.

Els ministres d'exteriors del G7 s'han reunit a Alemanya, on han acordat reforçar l'aïllament de Rússia i seguir subministrant armes a Ucraïna. Els ministres de les set potències econòmiques han advertit en un comunicat posterior a la trobada que mai no reconeixeran "les fronteres que Rússia ha intentat canviar mitjançant la intervenció militar".

En el comunicat també han assegurat que mantindran el compromís "de donar suport a la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna, inclosa Crimea". També s'han compromès a afegir més sancions a les elits russes, com els agents econòmics, les institucions del govern central i els militars.

En roda de premsa, la ministra d'exteriors alemanya, Annalena Baerbock, ha reiterat que el canvi de fronteres que vol imposar Rússia no serà reconegut mai. Baerbock també s'ha referit als efectes de la guerra sobre els preus dels cereals i ha acusat Rússia de voler convertir la guerra en una guerra pels aliments.

Fins ara, 227 nens han mort i 420 han resultat ferits a Ucraïna com a conseqüència de la invasió russa, segons la Fiscalia ucraïnesa. Aquestes xifres no són definitives, ja que se segueix treballant per determinar el nombre de víctimes als llocs on les hostilitats segueixen actives.

Segons la Fiscalia de Menors, on més nens s'han vist afectats és a la regió de Donetsk (139 infants morts o ferits), seguida de la regió de Kíiv (116 infants morts o ferits) i la regió de Khàrkiv (99 infants morts o ferits).

D'altra banda, la Fiscalia d'Ucraïna investiga més d'11.000 casos de crims de guerra i 40 sospitosos. "Estic segura que properament més casos es traslladaran als jutjats i els autors compareixeran als tribunals", ha apuntat la fiscal general, Irina Venedíktova, que ha afegit que "està en mans d'Ucraïna i de la comunitat internacional acabar amb la impunitat".