La jubilació de mutualistes com advocats o arquitectes: per què s'oposen a la proposta del PSOE
Les queixes i exigències de milers d'autònoms de diversos gremis per millorar les seves condicions de jubilació han arribat aquest dimarts al Congrés en forma de proposta de llei.
Professionals col·legiats com advocats, procuradors o arquitectes que han estat cotitzant a través de les seves mutualitats lamenten les baixes pensions que els han quedat i, per això, demanen un mecanisme, una passarel·la, per transitar al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) per tal de millorar-ne les prestacions.
S'ha admès a tràmit la proposta de llei presentada pel PSOE que busca que els mutualistes puguin incorporar-se a la Seguretat Social, ha provocat la reacció dels diferents col·lectius professionals perquè la consideren "insuficient".
La tramitació ha comptat amb 311 vots a favor i 32 abstencions. Tots els grups, excepte l'extrema dreta que s'ha abstingut, han expressat la disposició a fer avançar la norma, encara que introduint-hi canvis.
Per què els ha quedat una pensió de 400 o 500 euros?
Tot i que des de fa dècades un autònom pot passar del mutualisme al RETA quan ho consideri, no sempre ha estat així. Fins al 1996, en molts gremis les mutualitats no han estat voluntàries i han estat imposades de forma obligatòria. Tot i haver passat a cotitzar a la Seguretat Social, la principal afectació que assenyalen els professionals és que els anys que ja s'han aportat a la mutualitat no figuren a la vida laboral i, per tant, no computen per a la seva jubilació al RETA.
En aquest sentit, treballadors que han cotitzat dues o tres dècades a la seva mutualitat assenyalen que és impossible aconseguir el 100% de la jubilació perquè aquests anys cotitzats no es reflecteixen en la vida laboral.
A diferència dels autònoms que cotitzen a la Seguretat Social, un dels altres aspectes que minimitza les pensions dels mutualistes és la no computació a efectes de jubilació de pòlisses de risc, malaltia, d'incapacitat permanent, viduïtat, o orfandat, tot i haver-les abonat al llarg dels anys de treball.
Els diferents canvis legals, i sobretot quan el 2005 les mutualitats van passar a ser un sistema de capitalització individual, van fer que aquestes es convertissin pràcticament en plans de pensions privats, deixant molts professionals amb pensions de 400 o 500 euros després de dècades de treball.
Segons la Confederació Espanyola de Mutualitats, s'estima que a l'estat espanyol hi ha uns 200.000 autònoms --principalment arquitectes, advocats, metges, procuradors, gestors administratius o enginyers industrials-- adscrits a aquests models de mutualitat.
La solució: una "passarel·la" cap al RETA
Per fer front a aquesta "situació de desprotecció" i millorar les condicions de jubilació, els diferents col·lectius professionals que han estat cotitzant a través de mutualitats privades exigeixen un mecanisme per transitar i transferir els drets econòmics acumulats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) sota el paraigua de la Seguretat Social.
Quina és la proposta del PSOE?
El PSOE ha recollit la demanda i ha treballat en una proposició de llei que aquest dimarts s'ha presentat i admès a tràmit al Congrés.
A la "passarel·la" cap al RETA que proposen els socialistes només podran acollir-se aquells treballadors autònoms que estiguessin inclosos en una mutualitat abans de l'1 de gener de 2023 i compleixin tres requisits: no tenir un període mínim per accedir a la pensió de jubilació a la Seguretat Social, estar en actiu com a professional col·legiat el 31 de desembre de 2022 i no tenir la condició de pensionista en cap règim públic ni en la respectiva mutualitat alternativa.
Amb aquesta proposta, Ferraz vol fixar la regulació dels termes i les condicions de la transferència i conversió d'aquests drets a períodes cotitzats al RETA.
Per realitzar el càlcul, el pla del PSOE vol que es tingui en compte la base mínima de cotització que hauria correspost al treballador si hagués estat subscrit al règim d'autònoms, actualitzada a l'IPC i aplicant a aquesta base un coeficient que es modularà en funció dels anys d'alta en la mutualitat alternativa. Per fer-ho es prendria com a referència el 0,77 per tal de tenir en compte les contingències excloses i sense que en cap cas pugui ser inferior al 0,67 ni superior al 0,87.
El text presentat pels socialistes també proposa que les prestacions que s'atorguin per les mutualitats traspassades al RETA, quan adoptin la forma de renda, no puguin ser inferiors al 80% de la pensió mínima del sistema públic.
Un dels altres punts importants de la proposta és la fi de l'alternativitat obligatòria. En aquest sentit, a partir de l'1 de gener del 2027, s'eliminarà la possibilitat d'acollir-se a una mutualitat de previsió social i tots els nous professionals autònoms s'hauran d'integrar obligatòriament al sistema públic de la Seguretat Social.
Per aquest motiu, la reforma preveu incrementar de manera progressiva l'obligació de quantia mínima de la prestació. Davant del 80% actual, contempla que el 2025 ascendeixi al 86%, el 2026 se situï en el 93% i ja el 2027, quan s'eliminin les mutualitats, sigui del 100%.
Els professionals ho consideren "insuficient"
Diferents col·lectius professionals d'advocats, procuradors i arquitectes, entre altres, consideren "excloent i insuficient" la proposta presentada pel PSOE perquè deixa molts professionals fora i d'altres cobrant entre un 20% i 30% per sota de la pensió mínima que reben els autònoms.
Per això, el col·lectiu d'arquitectes Afectats per la jubilació, un conjunt d'arquitectes col·legiats catalans que van cotitzar a través de la mútua Germandat Nacional de l'Arquitectura (HNA), exigeixen "una passarel·la que convalidi els anys cotitzats a la mutualitat com a anys cotitzats al RETA com a mínim a bases mínimes".
El grup d'arquitectes afectats també rebutgen el sistema de "coeficient de minoració" que proposa el PSOE i carreguen contra l'administració per haver permès que "les mútues legalment buidessin de contingut les seves obligacions prestacionals envers els mutualistes".
Per aquest motiu, els arquitectes Afectats per la jubilació creuen que la solució no pot ser una altra que "una passarel·la 1x1 si es volen rescabalar els drets constitucionals conculcats". En aquest sentit, afirmen que els "mutualistes no han estat conscients d'aquesta mutació prestacional, ja que s'ha produït de manera discreta i assegurant-se que les seves alarmes no saltessin".
El Consell General de Procuradors d'Espanya (CGPE) i l'Associació d'advocats afectats per la mutualitat (ANAMA) consideren que el pla del PSOE és "escàs, injust i socialment excloent". Segons aquests col·lectius, "la proposta deixa fora moltes persones perquè l'establiment de límits temporals els per poder acollir-s'hi --els jubilats des del 2023 --, suposa, de facto una discriminació subjectiva dins del mateix col·lectiu".
