La llei per modernitzar la justícia entra en vigor amb una vaga de jutges i fiscals
Primer dia de juliol i entra en vigor una de les reformes més importants del sistema judicial a Catalunya: es transformen 33 partits judicials en tribunals d'instància.
Aquest canvi estructural es fa d'acord amb el desplegament de la llei orgànica 1/2025 d'eficiència del servei públic de justícia.
Tribunals d'instància
La reforma suposa la conversió de més de la meitat dels partits judicials catalans --els que disposaven de jutjats de primera instància i instrucció mixtos i de violència sobre la dona (VIDO)-- en nous tribunals d'instància (TI) amb el suport de les seves oficines judicials. Això implica una reordenació de treball en funció de les necessitats als jutjats.
Aquesta reestructuració unifica serveis sota un únic tribunal per partit judicial i estableix nous models organitzatius per garantir una millor distribució de la càrrega de treball.
Amb negociacions amb els sindicats, s'han redefinit rols clau com el de lletrat de l'administració de justícia (LAJ) i s'han incorporat perfils vinculats a la gestió documental, l'arxiu judicial i el Registre Civil.
A partir d'ara els nous tribunals es classificaran en tres models segons la seva complexitat i volum. Es volen fer més eficients, pròxims i especialitzats, i així s'intentarà disminuir el col·lapse judicial existent, segons el conseller de Justícia, Ramon Espadaler: "La justícia a Catalunya estava a un pas del col·lapse. L'alternativa era col·lapse o reforma, i nosaltres hem escollit la reforma."
La reforma implicarà també canvis en els espais, la senyalització i la tecnologia: amb més de 7.600 portàtils nous, gairebé 10.000 monitors amb webcam i 160 kits de videoconferència. Els sistemes TIC s'han adaptat al nou model i s'hi han integrat més de 40 aplicacions judicials. Espadaler ha volgut agrair la tasca dels operadors judicials, de l'administració i dels sindicats que han participat en el disseny i execució del nou model:
Aquest és un canvi de cultura judicial que ens posa del segle XIX al XXI.
La vaga de jutges i fiscals, sense empara legal
Coincidint amb tots aquests canvis, cinc associacions de jutges i fiscals fan vaga aquest dimarts en protesta per la reforma de la llei d'accés a la judicatura i la carrera fiscal que també planteja el govern espanyol.
La vaga està convocada per als tres primers dies de juliol, tot i que jutges i fiscals no tenen dret a vaga perquè que no hi ha cap normativa legal que l'empari.
Les associacions convocants --totes menys les progressistes-- asseguren un 75% dels jutges i magistrats estan seguint l'aturada aquest dimarts, però no hi ha dades oficials que ho avali.
El govern espanyol havia demanat al CGPJ i a la Fiscalia General de l'Estat les dades del seguiment de la vaga per poder descomptar de la nòmina de jutges i fiscals el temps que no treballin. El CGPJ ha contestat, però, que no pensa recollir-les ni establir serveis mínims.
L'òrgan dels jutges al·lega, en una decisió presa per unanimitat, que no hi ha cap normativa que doni suport a la vaga d'aquests col·lectius i que, per tant, "no la considera anunciada".
L'exercici del dret de vaga de jutges i fiscals no té, en el moment actual, cap suport normatiu, per la qual cosa no és procedent donar per anunciada la convocatòria de vaga ni, en no tenir el Consell General del Poder Judicial competències per fer-ho, establir serveis mínims.
El Ministeri de Justícia ha demanat als secretaris de govern dels òrgans judicials --que depenen d'aquest ministeri-- que demanin als lletrats de l'administració de justícia una llista de les actuacions i judicis previstos per aquests tres dies que se suspenguin "per inassistència de jutges i magistrats".
L'Associació Professional de la Magistratura, l'Associació Judicial Francisco de Vitòria, el Fòrum Judicial Independent, l'Associació de Fiscals i l'Associació Professional i Independent de Fiscals són els convocants d'aquesta aturada i han establert els seus propis serveis mínims, han dit, per garantir el funcionament de la justícia i l'atenció als ciutadans.