Un gravat de Rembrandt
Un gravat de Rembrandt

La meitat dels gravats que s'atribueixen a Rembrandt no són seus, segons un estudi

Un estudi ha analitzat 18.000 gravats que es consideraven de l'artista. Rembrandt va fer un total de 315 planxes de coure que van arribar a mans de tercers, els quals van aprofitar per fer gravats de menys qualitat.
1 min
Un estudi dels conservadors del Rijksmuseum d'Amsterdam conclou que la meitat dels gravats que s'atribueixen a Rembrandt no són seus, sinó que van ser impresos després de la seva mort.

El treball ha analitzat 18.000 gravats que es considerava que havien sortit dels tallers de l'artista. Rembrandt van Rijn va fer entre 1625 i 1665 un total de 315 planxes de coure que van arribar a mans de tercers. Un cop mort, els nous propietaris van imprimir els gravats en paper de menys qualitat, Rembrandt utilitzava paper japonès en l'última època. Uns gravats que tampoc contenen les tècniques específiques que l'artista feia servir per crear efectes als seus gravats.

També es poden diferenciar les còpies dels originals per la menor qualitat, ja que les planxes originals es van anar gastant i perdent nitidesa.

Els autors de l'estudi han explicat que "les impressions més luxoses i interessants" són les que va fer el mateix artista. Per això, consideren que els resultats aconseguits faran pujar la cotització dels treballs realment atribuïts a Rembrandt.

Avui és notícia