La Meridiana de Barcelona suma un tram renovat amb menys cotxes i més espai per a vianants
La transformació de l'avinguda Meridiana de Barcelona suma un nou tram de mig quilòmetre: el que va del carrer Mallorca fins a Navas de Tolosa-Josep Estivill, dins del projecte per convertir en un eix ciutadà més verd el que era més aviat una autopista urbana.
Acaba així la part de reforma al districte de Sant Martí.
Amb aquestes obres, la Meridiana ha perdut un carril de circulació en cada sentit, i ara compta amb dos per als vehicles en general i un tercer per a autobusos i taxis.
Ara queda una mitjana central de nou metres i mig d'amplada, amb un carril bici segregat i de dues direccions que ocupa gairebé la meitat de l'espai i un parterre amb arbres i enllumenat.
En les interseccions amb els carrers de la Nació, Trinxat (costat mar), Múrcia i Palència s'ha fet una vorera passant en forma de plataforma única amb prioritat per al vianant.
Hi ha també nous passos de vianants per millorar la connexió transversal de la via i s'ha modificat la posició de la majoria dels existents per projectar-los en direcció als eixos dels carrers que creuen l'avinguda per millorar els itineraris.
Cap a Sant Andreu
A la tardor han de començar les obres a la part de la Meridiana que correspon al districte de Sant Andreu. L'any que ve ha d'arribar fins a Fabra i Puig, un tram que ja està en projecte, i el següent serà fins al pont de Sarajevo.
En aquest sector hi haurà un canvi, ja que l'espai central s'eixamplarà per convertir-lo en una rambla en arribar a la plaça de Ferran Reyes i els Jardins de Maria Soteras. A partir d'aquest punt, els carrils bici aniran pels costats, a banda i banda.
La remodelació de la Meridiana va començar durant el mandat passat a la plaça de les Glòries, fins a arribar al carrer Mallorca. Amb aquestes actuacions s'haurà intervingut en prop de dos quilòmetres de la Meridiana.
S'haurà guanyat més de mig miler d'arbres i 10.000 metres quadrats de parterres i vegetació.
La inversió total serà de prop de 28 milions i mig d'euros, dels quals 6 provenen dels fons europeus Next Generation.
