La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Les crisis també poden ser molt pedagògiques, i aquesta que vivim i viurem posa de manifest el nivell dels nostres polítics.
Quan deien que la crisi venia dels Estats Units, Barack Obama va fer notar que volia collar el sistema financer i les seves pràctiques més salvatges. No se n'està sortint, però és innegable que no deixa d'intentar-ho, que el seu discurs és coherent, que el seu poble ho està passant malament, però també que la seva economia està sortint del forat.
4 min
Les economies emergents, com l'Índia o la Xina, continuen funcionant i marcant el ritme, no només de l'economia, sinó també de quines poden ser les nostres condicions laborals de futur, per ser això que anomenen "més competitius". I Europa una vegada més es troba tan desconcertada que corre el risc de no reconèixer-se a si mateixa i deixar d'existir.
La identitat consisteix bàsicament en el fet que totes les parts es reconeguin com a part d'un tot i comparteixin un model comú, i Europa sembla que amb la crisi hagi accelerat el joc de les nines russes i s'hagi quedat en la versió més reduïda de si mateixa.
Alemanya es mira més que mai el melic i la butxaca, i deixa en punt mort els temps de la generositat continental. França sembla que només busca un lideratge de paper cuixé, Anglaterra viu de l'especulació de la City i al sud només li queda el sant crist gros, les processons a la cua de l'INEM, les falles i els toreros atacats per les banyes de la bèstia.
Es queixava Zapatero de la manca de reacció conjunta, i tenia raó. Anant cadascú per la seva banda som més dèbils, però a casa seva li passa exactament el mateix.
Atenció al clatellot que li etziba ara un del seus, l'expresident socialista Felipe González. Va dir que rectificar és de sabis però fer-ho cada dia és de rucs.
A banda que ell diu una cosa, i cinc minuts més tard la contrària, i això a ulls dels mercats també ens enfonsa; ara, a més, sembla que cada comunitat autònoma hi vulgui dir la seva.
En 72 hores el govern català ha presentat dos plans de contenció. Si dissabte es va anunciar un primer paquet de retallades per escurçar els números vermells, ahir es va decidir apujar l'IRPF de les rendes més altes, les que estan per sobre dels 120.000 euros anuals. Serà a través de la creació de dos trams nous en l'impost, en la part autonòmica. El que passi de 120 mil euros de renda es gravarà amb un 23,5%, i el que passi de 175 mil, amb un 25,5%. Una mesura que afectarà 20 mil contribuents, per la qual només s'ingressaran 75 milions d'euros, però que com a mínim servirà per poder dir que "els rics també paguen".
A ningú se li escapa que la mesura s'ha aprovat per les ganes de marcar perfil d'Iniciativa per Catalunya, i malgrat l'oposició del conseller Castells, però el que la mesura posa de manifest és que els catalans paguem més per la crisi que en altres comunitats.
Vivim en un país tan estrany, que ser el primer penalitza.
Ja ens va passar amb l'Estatut que, sent els primers a reclamar-lo i servint de model a tantes altres autonomies, el nostre és el que està recorregut i acabarà retallat.
Mentre nosaltres ens omplim la boca dient que fem pagar els més rics, cosa que encara s'ha de veure, les altres autonomies guarden silenci.
Zapatero ja ens va dir que les rendes altes també tributarien més. Creieu, doncs, que a Catalunya la retallada de Zapatero no se'ns aplicarà, a més a més?
Zapatero no hauria de tenir un "full de ruta" clar també per a les autonomies i aplicar-lo a totes igual, i no deixar que cada partit vulgui aixecar la seva bandera?
O no era ell el que s'omplia la boca a Europa dient que havíem d'anar tots junts en la salut i en l'adversitat?
A vegades els matrimonis no funcionen per incompatibilitats del caràcter dels contraents, però al marge de les identitats dels nuvis, hi ha capricis i frivolitats d'alguna de les parts que, si més no, encareixen el cobert només a alguns dels convidats.
Benvinguts a casa vostra.
La identitat consisteix bàsicament en el fet que totes les parts es reconeguin com a part d'un tot i comparteixin un model comú, i Europa sembla que amb la crisi hagi accelerat el joc de les nines russes i s'hagi quedat en la versió més reduïda de si mateixa.
Alemanya es mira més que mai el melic i la butxaca, i deixa en punt mort els temps de la generositat continental. França sembla que només busca un lideratge de paper cuixé, Anglaterra viu de l'especulació de la City i al sud només li queda el sant crist gros, les processons a la cua de l'INEM, les falles i els toreros atacats per les banyes de la bèstia.
Es queixava Zapatero de la manca de reacció conjunta, i tenia raó. Anant cadascú per la seva banda som més dèbils, però a casa seva li passa exactament el mateix.
Atenció al clatellot que li etziba ara un del seus, l'expresident socialista Felipe González. Va dir que rectificar és de sabis però fer-ho cada dia és de rucs.
A banda que ell diu una cosa, i cinc minuts més tard la contrària, i això a ulls dels mercats també ens enfonsa; ara, a més, sembla que cada comunitat autònoma hi vulgui dir la seva.
En 72 hores el govern català ha presentat dos plans de contenció. Si dissabte es va anunciar un primer paquet de retallades per escurçar els números vermells, ahir es va decidir apujar l'IRPF de les rendes més altes, les que estan per sobre dels 120.000 euros anuals. Serà a través de la creació de dos trams nous en l'impost, en la part autonòmica. El que passi de 120 mil euros de renda es gravarà amb un 23,5%, i el que passi de 175 mil, amb un 25,5%. Una mesura que afectarà 20 mil contribuents, per la qual només s'ingressaran 75 milions d'euros, però que com a mínim servirà per poder dir que "els rics també paguen".
A ningú se li escapa que la mesura s'ha aprovat per les ganes de marcar perfil d'Iniciativa per Catalunya, i malgrat l'oposició del conseller Castells, però el que la mesura posa de manifest és que els catalans paguem més per la crisi que en altres comunitats.
Vivim en un país tan estrany, que ser el primer penalitza.
Ja ens va passar amb l'Estatut que, sent els primers a reclamar-lo i servint de model a tantes altres autonomies, el nostre és el que està recorregut i acabarà retallat.
Mentre nosaltres ens omplim la boca dient que fem pagar els més rics, cosa que encara s'ha de veure, les altres autonomies guarden silenci.
Zapatero ja ens va dir que les rendes altes també tributarien més. Creieu, doncs, que a Catalunya la retallada de Zapatero no se'ns aplicarà, a més a més?
Zapatero no hauria de tenir un "full de ruta" clar també per a les autonomies i aplicar-lo a totes igual, i no deixar que cada partit vulgui aixecar la seva bandera?
O no era ell el que s'omplia la boca a Europa dient que havíem d'anar tots junts en la salut i en l'adversitat?
A vegades els matrimonis no funcionen per incompatibilitats del caràcter dels contraents, però al marge de les identitats dels nuvis, hi ha capricis i frivolitats d'alguna de les parts que, si més no, encareixen el cobert només a alguns dels convidats.
Benvinguts a casa vostra.
