La rocambolesca vida de Jean Leon en un documental d'Agustí Vila coproduït per Televisió de Catalunya
Jean Leon, aquest home que ha donat nom a un vi molt apreciat del Penedès, ha tingut una vida de pel·lícula i no només perquè de jove va decidir anar a Hollywood. Ara, un documental dirigit per Agustí Vila i coproduït per Televisió de Catalunya explica el seu intens i apassionant camí vital.
2 min
En el seu camí cap a l'èxit volia comprar un "château" francès per fer i donar nom als seus vins. Va pensar després en La Rioja. Es dirien Marqués de León. Volia captivar a través de la beguda la seva clientela selecta. Les estrelles de Hollywood més brillants. Però finalment es van dir Jean Leon i les vinyes i caves les va trobar al cor del Penedès. On ara ha tornat Agustí Vila després de rodar un documental d'una vida de pel·lícula, o la pel·lícula d'una vida d'impostura i grandesa.
Perquè Jean Leon no es deia Jean Leon. Ni era francès, sinó de Santander. El seu nom era Ceferino Carrión, i des de Barcelona, on va passar la joventut, es va escapar cap a París, des d'on va creuar l'Atlàntic, com a polissó. Quan va arribar a Nova York -on va fer de taxista- ja es deia Jean Leon. Un nom per convertir-se en actor. Però a Los Angeles, els llums que va obrir van ser els d'un restaurant, això sí, refugi gastronòmic d'estrelles com Paul Newman o Denis Hooper.
El seu Hollywood particular, interior, tenia un paisatge ple de fantasies, algunes de complertes. Com haver introduït aquí algunes varietats de vins. Sempre selectes. O haver servit no l'última copa sinó l'últim plat de pasta a Marilyn Monroe. Anècdotes que ara ha recollit el seu biògraf fílmic. La visió completa d'un actor de si mateix.
L'última etapa de la seva vida va passar per Pukhet, a Tailàndia, on volia recuperar el mite que havia estat -mai més ben dit - alimentant. Per això el film també reflexiona sobre els límits de la interpretació. I com un Ciutadà Kane dels fogons dóna també pistes del que podria ser el seu "rosebud" -el seu secret- més amagat.
Perquè Jean Leon no es deia Jean Leon. Ni era francès, sinó de Santander. El seu nom era Ceferino Carrión, i des de Barcelona, on va passar la joventut, es va escapar cap a París, des d'on va creuar l'Atlàntic, com a polissó. Quan va arribar a Nova York -on va fer de taxista- ja es deia Jean Leon. Un nom per convertir-se en actor. Però a Los Angeles, els llums que va obrir van ser els d'un restaurant, això sí, refugi gastronòmic d'estrelles com Paul Newman o Denis Hooper.
El seu Hollywood particular, interior, tenia un paisatge ple de fantasies, algunes de complertes. Com haver introduït aquí algunes varietats de vins. Sempre selectes. O haver servit no l'última copa sinó l'últim plat de pasta a Marilyn Monroe. Anècdotes que ara ha recollit el seu biògraf fílmic. La visió completa d'un actor de si mateix.
L'última etapa de la seva vida va passar per Pukhet, a Tailàndia, on volia recuperar el mite que havia estat -mai més ben dit - alimentant. Per això el film també reflexiona sobre els límits de la interpretació. I com un Ciutadà Kane dels fogons dóna també pistes del que podria ser el seu "rosebud" -el seu secret- més amagat.
