La troballa que explicaria l'absència de vida a Mart i per què és un planeta desèrtic
Un estudi de la NASA apunta al diòxid de carboni retingut per les roques calcàries, que, al contrari de la Terra, no va poder sortir a l'exterior per escalfar l'atmosfera
No, no hi ha vida a Mart. I ara els científics poden haver trobat la pista clau que ha fet del planeta vermell un món desèrtic, gèlid, inhòspit i inhabitable en contraposició a l'esclat de vida en un planeta semblant com la Terra.
Tot apunta al diòxid de carboni retingut per les roques calcàries de Mart, que, al contrari que a casa nostra, no va poder sortir a l'exterior per escalfar l'atmosfera.
L'estudi de la Universitat de Chicago publicat a la revista Nature s'ha basat en l'anàlisi de les roques que ha realitzat el Curiosity, un dels vehicles que la NASA ha enviat a Mart.
Fins ara, els científics tenien evidències que la superfície del planeta havia tingut rius i, per tant, un cicle de l'aigua que podria haver estat el bressol de la vida. Ara, però, s'ha pogut determinar que el diòxid de carboni atrapat a les roques calcàries no es va escapar amb la força que ho va fer a la Terra, i va condemnar Mart a ser un desert.
Els responsables de l'estudi apunten que Mart hauria tingut breus episodis d'habitabilitat en determinats moments i llocs, però del tot insuficients perquè la vida hi arrelés.
A la Terra, en canvi, el diòxid de carboni present a l'atmosfera va escalfar el planeta i va crear un cicle climàtic que permetia la presència constant d'aigua i, finalment, de vida.
Les erupcions volcàniques, una de les claus
"Durant anys no hem pogut donar resposta a aquesta gran pregunta: per què la Terra ha aconseguit mantenir la seva habitabilitat, al contrari que Mart?", assenyala Edwin Kite, professor associat de Geofísica i científic participant en la missió Curiosity.
"Els nostres models suggereixen que els períodes d'habitabilitat a Mart han estat l'excepció, més que no pas la regla, i que Mart generalment s'autoregula com un planeta desèrtic", explica el professor de la Universitat de Chicago.
En aquest cicle climàtic que propicia l'existència constant d'aigua, les erupcions volcàniques hi juguen un paper clau perquè llancen el gas de tornada a l'atmosfera.
"Mart té un baix nivell d'emissions volcàniques comparat amb la Terra. Aquest fet trenca l'equilibri i provoca que Mart sigui molt més fred i inhabitable", indica Edwin Kite.
"A diferència de la Terra, on sempre hi ha hagut volcans en erupció, Mart actualment es troba en un estat volcànic inactiu i, per aquest motiu, la taxa mitjana de desgasificació volcànica és lenta", explica Kite.
Períodes desèrtics de 100 milions d'anys
"En aquesta situació, no existeix un equilibri real entre l'entrada i la sortida de diòxid de carboni, perquè fins i tot amb una mica d'aigua líquida s'absorbeix diòxid de carboni mitjançant la formació de carbonats", indica.
Gràcies als resultats de les anàlisis, el grup de recerca ha pogut establir models exhaustius que mostren com podrien ocórrer aquestes fluctuacions. En aquest sentit, suggereixen que Mart experimenta breus períodes d'aigua líquida, seguits de períodes desèrtics de 100 milions d'anys. Segons els científics, aquestes escletxes de 100 milions d'anys d'inhabilitat són molt perjudicials per a l'existència de vida.
