La ultradreta, darrere dels aldarulls per les restriccions anti-Covid?
Les protestes que han tingut lloc aquest cap de setmana en contra de les restriccions de la Covid han tingut signes diferents. Des de les convocades per sectors econòmics perjudicats pels tancaments, moviments socials contra desnonaments o preus dels lloguers, fins a negacionistes o d'altres que protesten contra la retallada de llibertats. Però l'element que ha acabat sent comú denominador han estat els aldarulls violents que s'han desencadenat després de donar per acabades les convocatòries i que han causat enfrontaments amb la policia, destrosses, crema de contenidors, pillatge i l'atac a les dependències de l'Ajuntament de Barcelona.
Qui hi ha darrere dels actes violents i vandàlics, a qui beneficien, i per què ara hi ha unes protestes que no es van produir, almenys de manera tan generalitzada, en la primera onada de la pandèmia.
Els especialistes alerten que n'hi haurà més i sovint i amb més presència de la ultradreta que se sent més legitimada i amb més suport social i polític. I que cal diferenciar els diferents moviments per evitar-ho.
Per què creix la presència d'ultradreta?
La comissària dels Mossos d'Esquadra, Alicia Muriana a "Els matins", de TV3, admet la presència, entre els detinguts, de persones vinculades a grups d'extrema dreta, mentre s'investiga "si hi ha connexions amb altres grups de ciutats com Bilbao, Burgos o a ciutats europees, o bé es tracta d'una reacció mimètica".
El periodista Xavier Rius Sant, expert en l'extrema dreta, ha detectat grups ultres en els aldarulls violents de Barcelona, que, diu, s'aprofiten de la indignació general de la situació.
Hi havia grups dels ultres, dels casuals, del boixos nois, hi havia una quinzena de joves que havien estat el 12 d'octubre a Colom en la manifestació que hi havia Vox i l'extrema dreta neonazi, i hi havia molta gent emprenyada de tot el que ha passat. Això anirà creixent perquè ara ve un llarg hivern, la gent ja no es creu que ha de fer un esforç, l'última embranzida... i això genera que hi hagi una indignació i això pot esclatar d'una manera imprevista.
Xavier Rius Sant alerta que aquesta situació afavoreix l'oportunisme de l'extrema dreta per fer-se present i legitimar els seus postulats.
Els feixismes sempre creixen quan els partits i les institucions són incapaços de donar respostes, i la gent ho ha perdut tot o ha perdut molt. I ara és un moment. Ara, que Vox inciti a assaltar supermercats no, però se n'aprofitarà.
L'antropòleg José Mansilla de l'Observatori del Conflicte Urbà (OACU) també insisteix en una entrevista a "Els matins", de TV3, que la ultradreta sempre hi ha sigut, però que ara se sent amb més força i tenen l'acceptació pública i d'alguns partits.
La gent d'ultradreta sempre han estat allà, a la societat, però ara tenen algun suport de grups polítics com Vox i d'altres, que els donen suport i han fet que aquests comportaments siguin acceptats per la societat. Estem veient una mena de revolució cultural de la societat que estava en contra frontalment d'aquests comportaments i grupuscles que ara es veuen amb la força de fer-se presents al carrer.
Mansilla assegura que és important distingir entre els moviments diferents per evitar que "la societat comenci a legitimar les actuacions violentes". Mansilla considera que els aldarulls d'aquest cap de setmana eren previsibles i que n'hi haurà més.
No només era previsible sinó que passarà més sovint. Serem testimonis de manifestacions d'aquest tipus perquè la situació és molt complicada per a molta gent, perquè la confrontació del clima polític és molt complicada.
Sempre hi ha una part de gent que porta l'acció més enllà que els que l'han convocat voldria. Manifestacions normals i pacífiques acaben per fer-se violentes això sempre pot passar, una altra cosa és que la gent consenti això.
Pel professor d'Humanitats de l'UPF, Jordi Mir, destaca la doble naturalesa de les mobilitzacions i del cansament de la societat que demana respostes a les institucions, i dels que volen tombar-les.
Han passat molts mesos, el malestar ha crescut, i hi ha determinats sectors que entenen que cal buscar una resposta a allò que estan patint. La gent de la restauració, la gent de la cultura busca un acord amb el govern, busca concretar coses. En canvi hi ha un altre tipus de mobilització que busca enfrontar-se amb el govern, fins i tot tombar-lo si és possible.
El tinent d'alcalde de seguretat de Barcelona, Albert Batlle, hi veu "una barreja heterogènia". Batlle, també en una entrevista a "Els matins", admet que els va sorprendre "el grau de violència que hi va haver", sobretot en referència a l'atac de les dependències administratives de l'Ajuntament.
Hi ha antisistemes de tot tipus, extrema dreta, extrema esquerra, grups anarquistes i gent que s'apunten al festival, s'han vist delinqüents sense més definició en els pillatges, intentant-se aprofitar d'una situació de caos en el seu benefici.
Aquest cap de setmana, a Barcelona, hi ha hagut 15 detinguts, dos dels quals menors, i segons ha explicat la comissària Alicia Muriana, "el que no esperàvem era el grau de violència que aquests grups van exercir i es va veure aquest cap de setmana". Els filtres que van fer la Brimo i l'ARRO van permetre detectar que hi hauria "grups radicals que intentarien infiltrar-se entre els que es manifestaven, de manera lícita, per exercir la violència i causar aldarulls".
