La Xina enviarà la sonda Chang'e-7 a buscar aigua a la Lluna l'any que ve
L'objectiu de la missió també inclou provar tecnologies d'avantguarda per poder fer activitats humanes més llargues que una exploració
La superfície de la Lluna pot tenir una reserva d'aigua de 270.000 a 300.000 milions de tones, segons un estudi recent d'investigadors de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències. La Xina ho voldria confirmar l'any que ve anant al pol sud de la lluna per buscar gel d'aigua, amb la sonda lunar Chang'e-7.
L'agència espacial xinesa (CNSA, sigles en anglès de China Nacional Space Administration) continua investigant el satèl·lit i també vol provar una sèrie de tecnologies d'avantguarda per aconseguir activitats humanes sostenibles a la lluna. Wu Weiren, el dissenyador en cap del programa d'exploració lunar de la Xina, ha dit que la missió "afrontarà desafiaments extrems, incloses temperatures de -100 graus Celsius i un terreny complex", segons el portal xinès Xinhua.
L'èxit de la missió seria poder reduir els costos i el temps que caldria per portar aigua des de la Terra, si arriba el dia que es facin activitats humanes a la Lluna de més durada que una exploració.
La missió inclourà un orbitador, un mòdul d'aterratge i un robot explorador que fa salts. Es tracta d'un explorador que "saltarà" d'àrees il·luminades pel sol a cràters en ombra, per fer anàlisis detallades.
El programa xinès d'exploració lunar
Com les predecessores, la sonda espacial rep el nom de la deessa de la lluna xinesa Chang'e, dins del programa d'exploració lunar que va començar el 2007.
La posada en marxa, prevista per a l'any que ve, forma part de la quarta fase d'aquest programa, que té com a objectiu final facilitar un allunatge tripulat a la dècada del 2030.
Amb la sonda Chang'e 6, la Xina va portar mostres de la cara oculta de la Lluna. És la que sempre mira cap a l'espai i no és visible des de la Terra i arribar a aquesta superfície és més complicat.
Abans, la Chang'e 5 va ser la primera missió xinesa que va aconseguir mostres lunars de la cara visible, el 2020, i va permetre anunciar la descoberta d'un nou mineral lunar, la changesita. Va ser també la nau que va plantar una bandera xinesa i es va convertir en el segon país a plantar-hi la bandera després que els Estats Units ho van fer els anys 1969 i 1972.
