L'actor nord-americà Karl Malden mor als 97 anys a Los Angeles
L'actor nord-americà Karl Malden ha mort a Los Angeles a l'edat de 97 anys. El seu nom està relacionat amb la història del cinema amb títols com "Un tramvia anomenat desig", pel·lícula amb la qual va aconseguir l'Oscar al millor actor secundari, o "La llei del silenci", que li comportà una nominació. En totes dues, el seu company de repartiment va ser Marlon Brando. A la televisió va protagonitzar la serie "Las calles de San Francisco" al costat d'un jove Michael Douglas.
1 min
Mladen Sekulovitx, com es deia realment, va néixer a Chicago al 1912 i era el més gran de tres germans d'una família modesta d'immigrants serbis. La família es va traslladar després a Gary, Indiana, on es va criar.
La seva primera aparició com a actor va ser al 1937, a Broadway. Debutaria al cinema tres anys més tard. La Segona Guerra Mundial va interrompre la seva carrera perquè Malden va allistar-se a l'exèrcit nord-americà. Després del conflicte bèl·lic, va reprendre la seva professió en una pel·lícula al costat d'un jove i desconegut Marlon Brando.
La seva carrera pren embranzida als anys 50 amb títols que li comportaran molts premis i nominacions. A partir de la dècada dels 70, se li va fer més difícil trobar papers. Una de les seves últimes pel·lícules va ser "El secuestro del Achille Lauro", al 1989, i destinada a la televisió.
Recordat per un peculiar nas i unes faccions dures, el 1988 va ser escollit president de l'Acadèmia de Hollywood, càrrec que ostentà durant cinc anys.
La seva primera aparició com a actor va ser al 1937, a Broadway. Debutaria al cinema tres anys més tard. La Segona Guerra Mundial va interrompre la seva carrera perquè Malden va allistar-se a l'exèrcit nord-americà. Després del conflicte bèl·lic, va reprendre la seva professió en una pel·lícula al costat d'un jove i desconegut Marlon Brando.
La seva carrera pren embranzida als anys 50 amb títols que li comportaran molts premis i nominacions. A partir de la dècada dels 70, se li va fer més difícil trobar papers. Una de les seves últimes pel·lícules va ser "El secuestro del Achille Lauro", al 1989, i destinada a la televisió.
Recordat per un peculiar nas i unes faccions dures, el 1988 va ser escollit president de l'Acadèmia de Hollywood, càrrec que ostentà durant cinc anys.
