L'antic Canòdrom Meridiana es convertirà en un centre per ajudar creatius i emprenedors culturals
Després d'alguns anys d'incertesa, i del projecte fallit per fer-hi un centre cultural, l'antic Canòdrom Meridiana es convertirà en un centre dedicat a ajudar creatius i emprenedors del sector cultural. Aquest singular equipament va obrir als anys 60 i va tancar el 2006.
Redacció
2 min
Ja fa set anys que els llebrers van deixar de competir al Canòdrom Meridiana per deixar pas als gossos dels veïns i a un parc infantil. Però l'emblemàtic edifici amb les graderies manté viu el record del que va ser un passatemps popular i poc glamurós característic d'una època. Durant 40 anys, cada dia de la setmana, molts mataven el temps al canòdrom apostant o simplement mirant, perquè l'entrada era gratuïta.
Un nostàlgic, Francisco Díaz, explica que "t'hi prenies una cervesa i en cada cursa et gastaves 100 pessetes, 200, 300...". Sembla que algunes dones no acabaven d'estar d'acord que els seus homes anessin al canòdrom. Laura Martínez explica que "les dones havien d'anar a buscar els homes perquè es passaven el dia allà jugant". Per David Ramiro, el canòdrom "donava vida al barri, hi havia color, i ara no n'hi ha. Això ho han destruït. A la zona del Congrés, ara no hi ha res."
Els responsables de l'Institut de Cultura (Icub), que treballen en el futur ús que es donarà a la singular instal·lació, premi FAD d'arquitectura del 1963, expliquen que a finals de l'any que ve es convertirà en un centre dedicat a impulsar la creativitat i la innovació. Inés Garriga, directora de Creativitat i Innovació de l'Icub, diu que la idea és dotar el centre "d'eines i recursos perquè totes les comunitats creatives del sector cultural puguin tirar endavant els seus projectes. Per tant, ha de ser un motor."
Els veïns batallen perquè la gran esplanada on hi havia la pista aculli diversos equipaments, com una escola bressol o un pavelló. I veuen de bon ull el futur ús de la instal·lació perquè, diuen, reactivarà el barri i el situarà al mapa de Barcelona.
Belén Ayúcar, la presidenta de l'Associació de Veïns Congrés-Indians, diu que servirà perquè "la gent ens pugui conèixer, que diguin 'El canòdrom? Què és el canòdrom? Ah sí, és allà al barri del Congrés-Indians'", i afegeix que el projecte ha de "poder donar una sortida, a més a més molt bona per la ciutat, a aquest edifici".
Un nostàlgic, Francisco Díaz, explica que "t'hi prenies una cervesa i en cada cursa et gastaves 100 pessetes, 200, 300...". Sembla que algunes dones no acabaven d'estar d'acord que els seus homes anessin al canòdrom. Laura Martínez explica que "les dones havien d'anar a buscar els homes perquè es passaven el dia allà jugant". Per David Ramiro, el canòdrom "donava vida al barri, hi havia color, i ara no n'hi ha. Això ho han destruït. A la zona del Congrés, ara no hi ha res."
Els responsables de l'Institut de Cultura (Icub), que treballen en el futur ús que es donarà a la singular instal·lació, premi FAD d'arquitectura del 1963, expliquen que a finals de l'any que ve es convertirà en un centre dedicat a impulsar la creativitat i la innovació. Inés Garriga, directora de Creativitat i Innovació de l'Icub, diu que la idea és dotar el centre "d'eines i recursos perquè totes les comunitats creatives del sector cultural puguin tirar endavant els seus projectes. Per tant, ha de ser un motor."
Els veïns batallen perquè la gran esplanada on hi havia la pista aculli diversos equipaments, com una escola bressol o un pavelló. I veuen de bon ull el futur ús de la instal·lació perquè, diuen, reactivarà el barri i el situarà al mapa de Barcelona.
Belén Ayúcar, la presidenta de l'Associació de Veïns Congrés-Indians, diu que servirà perquè "la gent ens pugui conèixer, que diguin 'El canòdrom? Què és el canòdrom? Ah sí, és allà al barri del Congrés-Indians'", i afegeix que el projecte ha de "poder donar una sortida, a més a més molt bona per la ciutat, a aquest edifici".
