L'Aquarama del zoo ja és història: enderroquen l'espai de l'orca Ulisses i els dofins
L'Aquarama del zoo de Barcelona, la piscina on va viure l'orca Ulisses durant 11 anys i on fins a trenta dofins han fet milers d'acrobàcies durant 50 anys, ha començat a ser enderrocat aquest dimarts.
A l'espai que ocupa s'hi farà una "reserva natural d'animals" de 3.500 metres quadrats, segons ha explicat l'Ajuntament, on viuran espècies que hagin de ser traslladades per obres en altres instal·lacions del centre o reintroduïdes al seu hàbitat natural.
L'enderrocament de l'Aquarama forma part d'un projecte, aprovat pel consistori l'any 2019, per transformar el zoo de Barcelona en un nou model de parc "que prioritza el benestar animal i busca preservar la biodiversitat i contribuir activament a la conservació, la recerca científica i la divulgació".
Les obres de demolició duraran 4 mesos i costaran 365.000 euros.
La nova "reserva natural"
La reserva natural d'animals que es farà en aquest espai ha d'estar enllestida al 2024. El director del zoo, Sito Alarcón, creu que la d'avui és "una fita històrica" i ha explicat, al programa Els matins de TV3, com han canviat les coses en aquest últim mig segle:
Fa 50 anys, quan es va inaugurar l'Aquarama, era el top, la gent frisava pels dofins i Flipper estava de moda a les televisions. Ara no ens entraria al cap que aquí hi haguessin una orca com l'Ulisses i els dofins.
Alarcón reconeix que el procés de transformació que està vivint el zoo des de fa 3 anys "no és fàcil" però sí molt necessari, i més encara en el context de crisi climàtica actual:
Estem en una pèrdua silenciosa de biodiversitat, que és molt greu. El canvi climàtic es fa palès cada dia i la nostra fauna ho pateix. El zoo de Barcelona és una eina imprescindible per poder treballar en els hàbitats que s'estan degradant i en reintroducció d'espècies, perquè es veuran molt afectades.
L'espai que ara ocupa l'Aquarama acollirà una instal·lació modelable "que es podrà convertir en 3 o 5 patis, que es podran muntar i desmuntar segons les necessitats, i 3 instal·lacions dormitori, algunes de climatitzades, per acollir espècies que necessitin climatització".
El projecte de remodelació i transformació del zoo ja ha suposat l'enderrocament del restaurant de la granja i de l'antiga instal·lació de Madagascar i culminarà amb l'enderrocament del delfinari.
Mig segle d'espectacles marins
L'Aquarama va ser inaugurat el 1968 i va funcionar més 50 anys amb espectacles de dofins, lleons marins, foques i la mítica orca Ulisses, que va ser trasllada al Sea World de San Diego, als Estats Units, el 1994, després de ser durant 11 anys una de les estrelles del zoo de Barcelona.
A la seva última actuació, el gener del 1994, hi van assistir milers de persones i molts nens li van escriure cartes de comiat. La jornada es va convertir en una festa amb gegants i castellers que es va poder seguir, fora de les instal·lacions, des d'una pantalla gegant. Una imatge que ara, explica Alarcón, seria "impensable".
L'Aquarama va tancar les portes pel públic fa 2 anys, al 2020, quan els últims dofins que hi vivien, el Nuik, el Tumay i el Blau, van ser traslladats a Atenes dins del Programa Europeu d'Espècies en Perill d'Extinció de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).
Més que no pas enderrocar-lo, l'Aquarama s'està desmuntant amb un sistema que busca el mínim impacte acústic i ambiental i intenta evitar sorolls i vibracions que molestin els animals que viuen al zoo.
El zoo com a espai educatiu
A l'inici de l'enderrocament hi han assistit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el primer tinent d'alcaldia i president de BSM, Jaume Collboni, i la tercera tinenta d'alcaldia i presidenta de la Fundació Barcelona Zoo, Laia Bonet.
L'alcaldessa de Barcelona ha defensat la implementació d'un nou model de parc i ha explicat quina va ser la idea que va impulsar aquest projecte:
Volíem fer un zoo del segle XXI, un zoo que posés èmfasi en la recerca, en la cura de la biodiversitat, en la pedagogia, en l'aprenentatge, i no només l'aprenentatge de les espècies sinó també de com tenir-hi cura, què necessiten; i fins i tot fer un refugi on algunes espècies en perill d'extinció poguessin criar-se de forma segura per poder ser reintroduïdes i recuperades a l'espai natural.
El director del zoo, Sito Alarcón, insisteix que el parc, visitat durant tants anys per escoles i famílies, ha de continuar sent un espai educatiu: "El zoo ha format molta gent i en seguirà formant".
