L'article de Josep Cuní: "Referents"

El periodista feia guàrdia a Lloret. Esperava la resolució judicial del cas de la mare homicida del seus dos fills i parella del pederasta britànic detingut anteriorment a Barcelona i el més buscat del Regne Unit. No tenia notícies noves que necessitava urgentment per actualitzar les seves cròniques.

De sobte, sent que una cronista anglesa dóna un detall que ell encara no tenia confirmat. En acabar la seva intervenció per una televisió amb seu central a Londres el nostre home se li apropa i s'interessa per la notícia i la font. Queda palplantat quan aquella companya circumstancial li cita una cadena espanyola no coneguda precisament pel seu rigor informatiu i molt, en canvi, per la seva capacitat il·limitada d'estendre tafaneries.

I mentre el nostre col·lega somriu sorneguerament pensant que ja ho havia vist tot, rep la trucada de la redacció de la seva empresa dient-li que aquell rumor que els havia arribat i que no havien propagat, per descomptat, ja el podia convertir en notícia perquè l'acabava d'oficialitzar una televisió britànica. La mateixa que ell havia escoltat en directe al seu costat mentre ho transmetia. La que s'havia nodrit d'una font tan poc fiable com la cadena espanyola. La que mereixia més credibilitat que cap altra... per ser britànica?

És evident que hem de renovar referents. O potser estar més convençuts de la nostra pròpia professionalitat.