Jordi Cañas en 10 frases: "En el tema migratori han fracassat els estats"

Si comencem a desconfiar entre els estats, hi ha riscos. (...) Estem comparant Codis Penals que tenen lectures diferents, si en un Estat algú ha comès presumptament un delicte, si l'Estat el reclama, automàticament ha de ser entregat.

El que exigim, principalment per Puigdemont però no només per ell, és que en qualsevol situació delictiva, hi ha d'haver confiança entre els estats.

Quan diem que Europa ha fallat, no, Europa no ha fallat. Les institucions europees tenen la capacitat que tenen. La Unió Europea ha intentat -segurament li ha faltat alguna cosa, molta- però ha intentat pal·liar el tema dels refugiats i asiliats i qui ha fallat han sigut els estats, l'espanyol el primer.

Hi ha una realitat que és el refugi i l'asil que venen de determinades zones del planeta per motius de guerra o persecució política però després hi ha una migració econòmica i el tractament ha de ser diferent. El primer és un dret humà. Europa té l'obligació de complir els tractats internacionals l'asil i refugi i té el dret a protegir les seves fronteres. La immigració il·legal és il·legal i produeix situacions de conflicte social en els països europeus que té derivades molt perilloses.

(La despesa militar) no és una despesa, és una inversió. (...) El nostre futur passa perquè puguem passar d'una construcció política que pugui relacionar-se de tu a tu amb les grans potències. Hem de ser capaços de marcar uns límits i ser un interlocutor comercial, polític, geoestratègic, energètic i militar.

Hi ha una pèrdua de la memòria col·lectiva a Europa on els fills ja s'han oblidat de les guerres que van viure els seus pares i els seus avis. Mai hem d'oblidar d'on venim i què hem construït. De tant en tant cal recordar-ho.

Es parla poc de política i poc de polítiques. Parlem molt del posicionament dels partits, de la partitocràcia, jo el primer. Tots tenim una quota de responsabilitat en la situació. I encara que això sigui normal i lògic, és un dèficit important el no parlar de política (...) No parlem de com es desenvolupen els projectes, de si s'acaben fent o no, els motius pels quals no es fan i la dificultat de prendre mesures.

Hi ha hagut un debat de candidats. Qui l'ha vist a Espanya? Ningú. (...) Hi ha un dèficit de sistema de mitjans, hi ha una diferència lingüística. A Europa no hi ha un sistema de mitjans de comunicació que englobi tota la Unió Europea sobre el qual el ciutadà estigui connectat. (...) No es dona rellevància al debat més important.

Quan la gent pregunta: I Europa què fa per mi? Doncs fa molt. Si el teu ajuntament presenta un projecte per rebre ajudes per posar ascensors als barris que es van construir als 60 i que tenen un dèficit d'accessibilitat, doncs pot ser que tinguis una part important coberta per Europa. Si al final tot ho resumim amb un cartell que posa Fons Europeu de Desenvolupament Regional però no expliquem que el que passa a Europa t'afecta, hi ha un problema.

Les persones grans han de poder, si ho volen, seguir-se formant. No perquè busquin una projecció laboral sinó perquè tinguin la intenció de seguir cultivant-se. Tenim una visió sobre la gent gran injusta i una mica fora de temps. (...) A mi m'agradaria que si la gent gran té curiositat, voluntat de seguir-se formant, de conèixer altres països i té inquietuds, que hi hagués un programa per a ells. Per què els joves sí i les persones grans no?