Rua de Carnaval a Santa Margarida i els Monjos, el 2022 (ACN)

Les cançons sexistes no podran sonar en rues de Carnaval a municipis de l'Alt Penedès

En municipis com Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos o Olèrdola les carrosses han de comunicar abans quines cançons utilitzaran, i l'organització supervisa que no hi hagi missatges sexistes
ACN/Redacció
4 min

"Que Dios te bendiga, manita, y que te vaya bien; ojalá que te choque un carro y te pise un tren". És un fragment de la cançó "Rueda", de Chimbala, i ja no podrà sonar en les rues de Carnaval a diversos municipis de l'Alt Penedès. Ni aquesta ni qualsevol altra amb contingut sexista.

L'objectiu comú, segons els organitzadors, és: "Evitar estendre unes actituds i un llenguatge que no és correcte i que va en contra de la igualtat i el respecte". Alerten que hi ha lletres de cançons que normalitzen relacions tòxiques i violentes i fan una crida a evitar propagar aquests missatges, especialment entre els més joves.

La iniciativa va néixer a Santa Margarida i els Monjos, que va començar a examinar les músiques de les cançons el 2019 i va constatar que hi havia molts joves "cantant lletres amb contingut clarament sexista i LGTBIQ-fòbic", segons explica la seva regidora de Cultura i Igualtat, Esther Marmaneu.

Ara, demanen als participants de la rua que comuniquin prèviament a l'Ajuntament el llistat de cançons que tenen previst utilitzar per descartar les que calguin. En molts casos, també es fa un control aleatori durant les rues i, un cop acabades, si hi ha carrosses o comparses que no han complert la normativa, s'exposen a no cobrar la subvenció i a quedar fora del concurs.

A l'hora d'establir el filtre, la regidora apunta que hi ha casos "molt flagrants".

Assenyala, per exemple, "Andas en mi cabeza" de Chino & Nacho, on es canta: "Si no tuviera mi loba para que la despose, me voy con la manada hasta que me destroce".

O la cançó "Punto 40" de Rauw Alejandro, que diu "No me la hagas usar, tengo una punto 40 y una gata para perrear, que con ese culo en lo oscuro te revienta".

O "Suavemente", d'Elvis Crespo. "Amb el "bésame" de la tornada es pot veure un imperatiu constant que recorda el típic bavós de discoteca que no deixa en pau les noies", assegura Marmaneu, tot lamentant: "Sovint el romanticisme emmascara continguts que no es poden tolerar".

Altres cançons excloses són "Rueda" de Chimbala, "la més violenta de totes". La lletra explica el despit d'un noi cap a una noia que no li contesta les trucades, i s'hi canten frases com "Que Dios te bendiga, manita, y que te vaya bien. Ojalá que te choque un carro y te pise un tren". "És una apologia a l'assassinat de les noies", critica Marmaneu.

Castellví de la Marca, Olèrdola i Sant Martí Sarroca han seguit el camí de Santa Margarida i els Monjos. I l'últim municipi ha estat enguany Vilafranca del Penedès, que a les bases d'inscripció a la rua hi ressalta en negreta: "La música que es difongui no pot contenir lletres d'estereotips masclistes i han de fomentar el respecte vers les dones".


Eina de "transformació social"

El regidor d'Igualtat i Festes de Castellví, Eliseu Alegre, ressalta la necessitat de "fer pedagogia" per erradicar "tots els missatges que vulnerin els drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ o que faci burla de qualsevol persona". Alegre assegura que supervisar les cançons és una feina molt feixuga i primmirada, i explica que els últims anys han arribat a analitzar més de 600 temes conjuntament amb l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.

Asseguren que fa tres anys, la meitat de músiques no superaven el cribratge dels organitzadors. Ara, però, la majoria dels participants en les diferents rues --moltes entitats repeteixen de municipi en municipi-- ja fan un filtre previ.

Alegre confia que la mesura adoptada al Carnaval pugui acabar sent una eina de transformació social.

Per la regidora de Cultura d'Olèrdola, Anna Boada: "Filtrar les cançons que s'utilitzen a les carrosses i comparses permet que el jovent prengui consciència d'unes lletres que no són un joc. Sembla que només estan cantant una cançó, però en el fons s'estan impregnant d'una melodia que conté missatges perillosos".


Què en pensen les comparses?

Entre les entitats participants, inicialment la restricció de músiques va generar polèmica, però els impulsors asseguren que de mica en mica els grups s'han avingut a fer la selecció a favor d'una causa comuna.

Des de Tribu del Foix, Montse Nogué explica que hi ha diversos participants que ja havien qüestionat l'ús de determinades músiques abans que fos una norma per a tothom, i apunta que el seu grup ha decidit utilitzar només cançons que reivindiquen la llibertat i l'empoderament femení.

"Gairebé tothom porta les mateixes cançons i sembla que no es pugui anar contracorrent", diu Nogué, que defensa: "Un Carnaval diferent amb cançons xulíssimes i coreografies en què el més important sigui sentir-se còmode".

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Música

Mostra-ho tot