Les causes que expliquen per què el 2019 van arribar a Espanya la meitat de migrants que el 2018
Marxar de casa arriscant la vida continua sent l'única sortida per a moltes persones, malgrat que les migracions hagin canviat en els últims 20 anys.
Segons dades del Ministeri de l'Interior, el 2001 van arribar per mar més de 15.000 migrants, xifra que va anar pujant al llarg dels anys. El primer gran pic és al 2006, coincidint amb la crisi dels "cayucos" a les illes Canàries. Justament on ara arriben més pateres. Però el rècord d'entrades per mar es registra fa dos anys.
El 2018 van arribar a la Península més de 55.000 persones, una dada que el 2019 es va reduir a prop de 25.000.
La Unió Europea no vol crisis migratòries com la de fa cinc anys, amb l'èxode de més d'un milió de sirians. Per això ha posat diners per frenar les arribades, ha externalitzat el control de les fronteres i ha reforçat també la sud-occidental. Ho fa a través de Frontex, l'agència europea que lluita contra el crim i dona suport a les operacions de rescat al mar. Coordina les operacions conjuntes com Minerva o Indalo amb la policia i la Guàrdia Civil espanyoles des de fa una dècada.
"Frontex aquí desplega vigilants, guardacostes, vaixells, també d'altres estats membres. I esclar, Frontex està a punt per donar més suport i desenvolupar les operacions conjuntes a Espanya", explica Fabrice Leggeri, director executiu de Frontex.
Per Blanca Garcés, investigadora del CIDOB, es tracta de "condicionar l'ajuda al desenvolupament o els acords comercials a la cooperació d'aquests països en matèria de control migratori. Bàsicament, diners, a canvi de control."
Espanya i el Marroc van firmar un acord bilateral en matèria de seguretat que inclou diners per renovar i comprar vaixells de rescat. El Marroc es compromet a ser més actiu en els salvaments i la vigilància costanera, i Espanya pot desembarcar migrants rescatats al mar en ports marroquins.
Blanca Garcés es qüestiona quin preu es paga per aquesta millora del control fronterer:
Aquestes polítiques d'externalització del control fronterer són efectives, sabem que és més fàcil evitar que surtin que evitar que arribin, o que retornar-los, però aquí la gran qüestió és: a quin cost? A quin cost en termes de vulneració dels drets humans?
Al port d'Arguineguín, a l'illa de Gran Canària, la matinada de Reis van rescatar 57 subsaharians d'un "cayuco", un d'ells mort. Feia deu dies que eren a l'aigua i en feia dos o tres que no tenien aigua ni menjar. Com més control del Marroc, més sortides de barques des de Mauritània i el Senegal.
La tasca de les organitzacions en el salvament marítim és imprescindible. Sobre el terreny, a l'altra banda del mar hi ha organitzacions com Caminando Fronteras que alerten dels riscos a les rutes de pas.
Helena Maleno, investigadora especialista en migracions i portaveu de Caminando Fronteras, afirma que s'han reduït les arribades, però les morts han augmentat:
Es redueixen les arribades a costa d'augmentar les morts. S'ha de posar sobre la taula les almenys 893 persones que van perdre la vida el 2019, una xifra que supera les persones que van perdre la vida l'any 2018, i que hauria de ser una vergonya per a tota la ciutadania de l'estat espanyol. Hem fracassat en la defensa de drets, hem fracassat en la defensa del dret a la vida. El control migratori fa que les persones migrants hi perdin.
